Un jutge de Reus investiga l’alcalde, sis regidors i mitja dotzena de veïns per presumpta incitació a l’odi

🔊 Escoltar la notícia

El jutjat d’instrucció número 2 de Reus investiga per un presumpte delicte d’incitació a l’odi a l’alcalde, Carles Pellicer, i a sis regidors del PDeCAT, ERC, CUP i Ara Reus. Entre els fets que s’investiguen hi ha el manifest signat el 3 d’octubre per rebutjar la violència policial de l’1-O i per demanar la retirada dels agents de reforç de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil que van ser enviats a Catalunya en els dies previs. A més, la jutgessa, arran d’una denúncia de la pròpia policia espanyola que ha admès a tràmit, investiga la seva participació en manifestacions com la de l’aturada de país i concentracions davant la comissaria d’aquest cos així com de l’Hotel Gaudí, on s’allotjaven diversos agents. A banda dels representants polítics, també figuren com a investigats mitja dotzena de persones més, entre els quals alguns bombers i veïns vinculats a l’esquerra independentista, a alguns dels quals se’ls atribueix suposades coaccions i malversació. La jutgessa els ha citat a declarar el 23 de novembre.

Pellicer ha denunciat públicament l’existència d’una “causa general” contra el moviment sobiranista a Reus promoguda per la Policia Nacional. Ho ha fet en roda de premsa, acompanyat dels portaveus i regidors dels grups municipals de PdeCat–CiU, Montserrat Vilella; la CUP-PA, Marta Llorens; ERC-MES-MDC-Avancem-AM, Noemí Llauradó; i Ara Reus, Jordi Cervera; en la qual ha anunciat que tant ell com els quatre portaveus han estat citats a declarar el pròxim 23 de novembre davant el Jutjat d’Instrucció número 2 de Reus per la signatura d’un manifest polític de defensa de la convivència a Reus.

L’alcalde ha iniciat la seva compareixença afirmant que la seva actuació com alcalde en tot el procés sobiranista “ha estat sempre marcada per fer compatibles els anhels de democràcia i llibertat de la ciutadania de Reus amb la cohesió social i la convivència; en un context de repressió política, judicial i policial al conjunt del país”.

Causa general contra el moviment sobiranista

Pellicer ha definit la macrocausa promoguda per la Policia Nacional com “un aiguabarreig d’acusacions, que posa en el mateix sac manifestos polítics; i la lliure participació en manifestacions pacífiques de càrrecs electes, de ciutadans a títol individual, i fins i tot de membres del cos de bombers de la Generalitat”.

Així mateix, l’ha definit com “un relat sorprenent i delirant —de pura ficció—, que barreja fets inconnexes i aïllats, i els empaqueta per denunciar suposats delictes de coaccions, amenaces, odi i malversació de fons públics. Una instrucció àmplia… Una Causa General contra la societat civil reusenca, que inclou una llista de representants polítics i treballadors públics, representants d’alguna empresa i ciutadans a títol individual”.

Manifest per la convivència

L’alcalde ha reiterat el seu convenciment de la pulcritud de les actuacions realitzades per garantir un clima de convivència, de civisme i de pau social a Reus. “Per la signatura d’un manifest polític, se’ns acusa d’un suposat delicte d’odi. Res més lluny de la realitat: Els portaveus, i jo mateix, estem citats a comparèixer davant del jutge per la nostra actitud pacífica, de condemna de la violència, i de defensa de la democàcia, els drets civils i de les llibertats al nostre país. Sorprenentment, se’ns cita a comparèixer per defensar la convivència a la nostra ciutat”.

En aquest sentit, ha definit el manifest del 3 d’octubre com “una condemna de la violència brutal, gratuïta i injustificable que els catalans vam patir l’1 d’octubre”; “una defensa explícita i convençuda de la convivència”; “que posa de relleu que Reus és una ciutat cívica i segura; on hi reina la cohesió i la pau social”. “Un manifest que denuncia que la convivència es va alterar a Reus amb l’arribada dels excedents de la Policia Nacional i la posterior actuació de l’1 d’octubre a Catalunya”. “Que reclama la marxa dels excedents de la Policia Nacional —repeteixo, dels excedents—, per recuperar la convivència a la ciutat”. “Un manifest —ha dit finalment— que vam signar, i que tornaríem a signar avui mateix; i que mai va buscar la promoció de l’odi sinó retornar a la calma i a la convivencia”.

Atestat policial

L’alcalde ha destacat que les manifestacions que hi ha hagut a Reus —i a tota Catalunya— abans i després de la signatura del manifest s’han destacat pel seu to cívic i pacífic. “Fer-nos responsables —per la signatura d’aquest manifest—, de suposats ‘escratxes, insults i vexacions’ no té cap mena de fonament. Com tampoc té cap fonament, acusar-nos d’alentar l’assetjament de ‘certes minoríes com són les forces i cossos de seguretat de l’Estat’. No tenen cap fonament, més enllà de contribuir a engreixar una causa general contra el sobiranisme”.

“L’atestat de la Policia Nacional és un despropòsit”, ha dit l’alcalde. “Ens sorprèn que els sorprengui la constatació d’uns fets: que la presència massiva d’agents de la Policia Nacional a Reus va generar angoixa entre la ciutadania. Doncs sí! L’únic responsable d’haver trencat la convivència a Reus ha estat: primer, l’innecessari desembarcament massiu de policies nacionals i segon, la brutal actuació de l’1 d’octubre”.

Compareixença el 23 de novembre

L’alcalde ha informat que el dijous 23 de novembre, a les 9:30h, compareixerà davant el Jutjat d’Instrucció número 2 de Reus. I que ho farà “per insistir en el ferm compromís de defensa de les institucions catalanes i de la voluntat del poble de Catalunya; però també per defensar l’autonomia municipal i la nostra llibertat individual i, per tant el dret a la llibertat d’expressió”, “per reiterar una vegada més la nostra més enèrgica condemna a la repressió i a la violència gratuïta i injustificable”, i “per fer explícit el nostre continuat esforç en defens a de la pau social, la cohesió i la convivència”.

ACN/Redacció