Trobada de ‘mites’ bicentenaris al Nou Estadi

No és fàcil superar els 200 partits jugats amb la samarreta d’un mateix club. No és gens habitual, actualment, que un futbolista segelli pràcticament tota la seva carrera defensant uns sols colors. Els temps dels jugadors amb bigoti que portaven coma aquell qui diu tatuada la samarreta i l’escut del seu club a la pell han passat de llarg.

El sentimentalisme en el món del futbol ha quedat per alguns aficionats i per casos que es poden comptar amb els dits dels peus i de la mà.

La imatge d’un dels mites del nastiquisme com Valero Serer contemplant fixament les cares dels més de treta protagonistes de la jornada ho diu tor.

Serer és aquell futbolista convertit en mite per vàries generacions que el van veure jugar. Màxim golejador de la història del club amb 181 gols, el seu sempre serà juntament amb el de Camilo Roig els dos noms que més cops han pronunciat aquells socis més veterans.

Arribar al museu del Nàstic és com fer un viatge al passat, un viatge que et permet imaginar un duet atacant amb Cunillera i el mateix Serer o dos laterals com Pani i Àngel Garcia. És veure els bigotis de Santi Coh, Palomo o Banyeres i que la nostàlgia et transporti a aquells temps de deixar-se els genolls en camps amb poca herba.

Les cares més recents de Quique, Ruben Pérez, Grabulosa o els no presents a l’acte Pinilla, Codina i Serrano et porten a recordar aquell passat d’èxits de l’equip grana.

El club ha aprofitat la cua de la celebració del centenari de la seva secció de futbol per a rendir homenatge a tots aquells futbolistes que han jugat més de 200 partits amb la samarreta grana.

La sala del museu on s’ha fet l’acte era com una col·lecció de cromos mítics en moviment.

El president, Josep Maria Andreu, en el seu discurs ha destacat el paper de tots aquests jugadors en la història del Nàstic i ha desvelat que treballa juntament amb el Carlos Sanromà en l’ampliació d’objectes que ara mateix té el museu grana.