Testimoni gràfic inèdit d’Agustí Centelles arriba al Castell de Vila-seca

🔊 Escoltar la notícia

Deia el fotògraf José Carlos León, referent del fotoperiodisme a les comarques de Tarragona, que en una guerra és quan es coneix verament com és una persona, d’ella en surt el més extraordinari, però també en pot sortir el més mesquí. León va ser fotògraf free lance de guerres com les de Bòsnia i Txetxènia acompanyant un grup de reusencs comandants per -els sona?- Víctor Terradellas i la seva companya Judith Aixalà.

Cal ser molt valent per prendre imatges d’un milicà al moment de ser abatut o d’un altre als carrers de Barcelona disparant un patètic fusell Mauser i fent servir d’escut protector un cavall  mort, la imatge més icònica d’Agustí Centelles que es pot veure des d’aquest dijous al Castell de Vila-seca, l’enorme palauet que fou dels senyors Sicart i que s’està convertint en referent cultural del sud de Catalunya.

Fruit del conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca, la Fundació Vila Casas presenta ara la segona proposta expositiva al Castell de Vila-seca de la mà d’un dels principals fotoreporters del país, Agustí Centelles (el Grau, València, 1909-Barcelona, 1985), un cop vam assaborir una estrena d’antologia amb Anton Tàpies.

L’exposició ‘Agustí Centelles. Testimoni d’una guerra. 1936–1939’, comissariada pel crític i l’historiador de l’art Daniel Giralt-Miracle, mostra un total de 130 fotografies del fotògraf català que documenten els anys de la Guerra Civil Espanyola. Del conjunt de fotografies, col·lecció de la Fundació Vila Casas, 95 d’aquestes són còpies que el mateix autor va positivar i 35 són R-prints – o còpies modernes – que Sergi Centelles, fill del fotògraf, va positivar al taller del seu pare a partir de negatius originals i que veuen la llum per primera vegada. Aquestes 35 còpies no s’havien vist mai en públic i aquesta primícia li ofereix un valor nacional i fins i tot internacional a la mostra.

Natàlia Chocarro, directora de projectes externs de la Fundació Vila Casas, subratllava que el fons havia estat adquirit en 2010 i qualificava d’obres ‘de valor incaculable’ les 35 còpies inèdites.

Les fotografies d’Agustí Centelles que podem veure en aquesta exposició documenten la Guerra Civil espanyola i els moments previs i posteriors a aquesta, a la vegada que ens permeten conèixer el llenguatge únic d’aquest fotògraf. Des de les imatges dels anys de la República, passant per les que va fer al Front, fins a les que retrata la seva experiència com a pres al camp d’internament de Bram, les fotografies evidencien la mirada moderna i el caràcter arriscat de Centelles, que el situava a primera línia dels esdeveniments, així com la capacitat que tenia per copsar a través d’una sola imatge l’essència de la notícia.

Centelles retrata el dia a dia del país, els detalls fora de les grans manifestacions polítiques o dels grans líders, que també apareixen en altres escenes, en mítings principalment. Detalls com la medició de l’alçada d’un nen desputllat per part d’una infermera o uns marrecs jugant a escacs a la residència per a refugiats Nadejda Krúpskaia, que afaga el nom de l’esposa de Lenin. Noms-homenatge que retraten també l’esperit radical de l’època.

Quadres de refugiats arribats en tren, de mares vestides de negre rigorós identificant dramàticament els seus familiars morts en el bombardeig aeri patit a Lleida, retrats de la rereguarda amb l’anarquista reusenc Joan Garcia Oliver commemorant l’aniversari de la mort de Durruti, barraques al Somorrostro, festes populars,… Tot en uns habituals contrastos blanc-i-negre que recorden l’expressionisme alemany i el cinema americà que vindrà, recordava el comissari de la mostra, Daniel Giralt-Miracle, un veterà referent de la crítica artística barcelonina, que ha fet de cicerone virtual de la presentació a la premsa.

L’exposició se centra en les dues primeres etapes de la trajectòria de l’artista: una primera, de consolidació de les bases del seu treball fotogràfic com a reporter d’esdeveniments esportius, retrats o actes populars, i una segona, en la qual el fotògraf es converteix en cronista de guerra tot retratant la tragèdia en què es veu immers el país. Segons Giralt-Miracle, tant l’obra que va desenvolupar durant aquestes dues etapes com la que va dur a terme a la darrera, de fotògraf publicitari, està marcada per la suma de tres elements fonamentals: “l’instint periodístic, la intel·ligència visual i el fet de tenir un instrument idoni com la Leica”.

Una nova oportunitat per a Vila-seca

La mostra obre una altra finestra d’oportunitat perquè Vila-seca traspassi fronteres culturals. No és gens habitual al nostre territori tenir exposicions d’aquest nivell -tret potser de les de La Caixa a Tarragona-. Aquesta és la intenció de l’Ajuntament, reconeixia l’alcalde, Pere Segura. L’anterior mostra de Tàpies va ser seguida per més de 5.000 persones malgrat la pandèmia i els successius escenaris de confinament, destacava la regidora de Cultura, Manuela Moya. La mostra restarà oberta fins al 19 de setembre i els primers mesos l’entrada serà gratuïta. S’hi faran tallers i es busca que gran part dels estudiants de la vila hi desfilin.

Una maleta amb 5.000 negatius

Poc abans de la caiguda de Barcelona, l’any 1939, Centelles s’exilià a França, on també enregistraria el drama dels refugiats del camp d’internament de Bram, on va ser empresonat. Quan va aconseguir sortir del camp, es va establir a Carcassona i va col·laborar amb les forces de la resistència, fins que, perseguit per la Gestapo, va decidir de tornar clandestinament a Barcelona, després de deixar a cura d’uns amics una maleta amb 5.000 negatius d’imatges capturades durant la República i la Guerra Civil. Aquesta maleta, símbol de milers d’exilis, es convertiria posteriorment en l’anècdota més famosa de la seva vida.

L’any 1976, després de la mort de Franco, Centelles recupera l’arxiu que havia estat amagat a França i, de tornada a Catalunya, esdevé el primer espectador de la seva pròpia obra. En aquell moment el fotògraf sent la necessitat d’analitzar els fets ocorreguts abans i durant la guerra i positiva els negatius bo i atorgant-los, en alguns casos, un nou enquadrament que li permetrà d’emfatitzar nous aspectes gràcies a la perspectiva del temps. Així mateix, les 95 còpies d’autor –d’un total de 145 que conformen la col·lecció– que es poden veure en aquesta exposició compten amb anotacions manuscrites i mecanoscrites en la cara o en el dors.

Jaume Garcia