.

Imatges de la representació d’aquesta edició tan distòpica.

La Covid Edition de Dames i Vells ha pogut transmetre enguany el seu humor àcid i mordaç gràcies a les xarxes socials i a les retransmissions televisives. Ball parlat mal parlat per natura, l’enfrontament d’enguany entre quatre parelles que motiva l’aparició de l’autoritat ha estat gravat a l’escenari de sempre amb públic minimalista i guió farcit de pandèmia. Disparant a tort i a dret, fins a tot a una veïna que s’adivinava pesada que volia cantar el ‘Resistiré’ des d’un balcó, el relat d’enguany ha posat especialment interés en recordar la importància de la cultura. “Tanquen cines i teatres, però els bars estan ben plens. La plebe millor borratxa, que amb la cultura, desperts”.

La temàtica, pròpia de la viquipèdia de l’actualitat, no ha deixat escapar cap apunt al natural. La independència (“on ha quedat el tsunami?”, una pregunta resposta per xiulets de ves a saber), el/s Borbó/ns (“l’emèrit és llest. Fent pena és un expert, i surt amb el ronyó cobert”), la repressió judicial (“mentrestant a les Espanyes els jutges fan el que volen”), la policial (“jo sóc com la BRIMO, gent de pau”); la desunió independentista (“diu que és de Junts i de la Crida, però en el fondo és de convergent”); Fernando Simón, amb ametlla inclosa; la reivindicació feminista i transgènere amb les dones amb un pel de barba i ridiculitzant els negacionistes com Miguel Bosé. En mitja hora, a més, també han tingut temps fins i tot de repescar els enterradors senegalesos convertits en virals i rememorar Waterloo: “”Jo el que vull és anar a veure món i mirar els dies com passen… més o menys com Puigdemont”.

En clau tarragonina, referència als espais culturals (“el tio va i reviscola com si fos el Camp de Mart”) i empitonada a un Pau Ricomà a qui l’han recriminat que continuï pensant en els “sociolistos” etzibant-li els projectes “que el bitxo ha aturat”, a modus d’excusa. El gegant representant un jutge del Suprem ha dissolt enguany la broma, mentre el guàrdia civil veia com se li negava la redacció d’un informe: “Para fantasía, Netflix es mucho mejor”.

Redacció