TARRAGONA 21

Façana de l’edifici de Cal Guivernau. Foto: Wikipèdia

L’Ajuntament de Roda de Berà posarà damunt la taula en 2018 una vella aspiració: la remodelació a fons del palauet de Cal Guivernau, en estat gairebé ruinós, de manera que es converteixi en la Biblioteca Municipal del municipi. Per això s’optarà als ajuts de l’1,5% cultural del Ministeri de Foment, segons ha informat a Tarragona21 l’alcalde, Pere Virgili, en una entrevista de balanç de 2017 i esbós de projectes per a 2018.

Les regles de despesa es trencaran en 2018 amb una munió d’inversions. El consistori buscarà fer “moltes petites coses”, una característica d’aquest mandat. “Voldríem incloure la reconversió de Cal Guivernau en Biblioteca Municipal. Hi ha un concurs d’idees, amb un guanyador des de fa nou anys, en una època en què nosaltres no governàvem, però era una molt bona idea”, ha manifestat l’alcalde.

Un edifici que va ser salvat

En 2011, el consistori va reservar el dret al guanyador del concurs a ser el projectista de la transformació de Cal Guivernau, que dècades enrera hagués pogut anar a terra en una situació paradoxal: el pare de l’actual alcalde, aleshores tinent d’alcalde, advocava per fer-lo desaparèixer per ampliar una plaça existent al lloc, mentre que el seu fill, aleshores membre de l’associació cultural Les Monges, va protagonitzar una campanya per salvar-lo. I se’n van sortir.

El consistori preveu disposar l’any vinent de partida pressupostària per encarregar el projecte per tal de poder presentar-se a l’1,5 per cent cultural que atorga el Ministeri de Foment, que podria aportar el 80 o 90 per cent de la inversió. Fa nou anys, el cost de la rehabilitació rondava els 900.000 euros.

L’edifici, de titularitat municipal, està catalogat com a bé cultural d’interès local i es troba apuntalat. Antigament havia estat la seu de les escoles del poble, la consulta del metge i l’oficina de Correus. La reconversió implicaria que l’actual Biblioteca Municipal Joan Martorell Coca, que ocupa un espai reduït en un local de lloguer a la plaça de la Sardana, es traslladaria a Cal Guivernau. “L’Ajuntament no tindria problema per aportar els diners necessaris per fer la inversió si ho aprova Foment”, ha dit Virgili.

Pre Virgili: ‘Acometrem la urbanització de carrers del segon polígon de l’Eixample Residencial’. Foto: Tarragona21

El perfil dels pressupostos de 2018

El consistori està enllestint la confecció dels pressupostos de 2018 i tancant l’any amb un 15 per cent de ratio d’endeutament (22% en 2016). “Això ens permetrà que de cara a 2018 executem uns pressupostos continuïstes, però després aplicarem propostes d’inversió importants, que poden rondar el milió d’euros, trencant així la regla del deute i havent de confegir un pla econòmic i financer”. Això pujarà el ratio d’endeutament fins al 22%, “però provocarà millores al municipi amb un ratio d’endeutament que encara serà baix”.

Del romanent de tresoreria de l’any passat hi ha diverses inversions a punt d’executar-se, com la construcció de la vorera de la carretera TV-2141, que uneix el poble i la carretera N-340. Hi ha també prevista l’ampliació en 200 metres quadrats del Museu de la Ràdio Luis del Olmo, una millora al camp de futbol d’una urbanització i millores en parcs.

Una passera per sobre l’N-340

Justament, la construcció de la vorera permetrà que en el futur es pugui construir una passera per peatons per superar l’N-340. Així ho té dibuixat el Ministeri de Foment, a nivell de croquis. Preveient aquest futur desenvolupament, la vorera discorrerà pel veí terme de Creixell, a l’altura de la urbanització de La Plana, on hi ha la parada del bus, a peu de carretera. “Es podrà anar a peu des de Roda de Berà fins a la platja”.

Inversions per a 2018

En 2016 i 2017, l’Ajuntament ha tirat endavant un procés de participació ciutadana i a partir d’ell i de reunions amb associacions de veïns, es tirarà endavant un conjunt d’inversions. Es tracta d’un 1 per cent del pressupost municipal de 2018, uns 100.000 euros, “on els veïns podran escollir inversions a la via pública o en espais verds, que siguin competència de l’Ajuntament i dins del marc legal”.

El pressupost de 2018 seguirà la línia dels darrers anys i se situarà al voltant dels 12 milions d’euros.

Peatonalització de la plaça dels Pins

Per a 2018, l’equip de govern preveu seguir peatonalitzant el centre de Roda, començant amb la redacció del projecte per donar prioritat als vianants a la plaça dels Pins. També es reurbanitzarà la plaça sant Jaume, on ara tenen absoluta prioritat els vehicles, amb la intenció de “donar-li la volta”. El consistori ha mantingut reunions amb els veïns per tal de peatonalitzar l’entorn “sense afectar la ‘caixa’ dels establiments del lloc”.

Diversos barris han demanat també disposar de locals de reunions i el consistori vol posar-s’hi. “He sentit en molts llocs queixes dels que diuen que l’Ajuntament inverteix al centre i no als barris. Això ho puc rebatre amb qualsevol que ens ho demani. S’ha fet bastanta més inversió en zones de platja que no pas al centre de poble. Ho podem quantificar i demostrar”, subratlla Virgili.

El segon polígon de l’Eixample Residencial

Una altra cosa és que “hi ha urbanitzacions molt antigues sense manteniment des de fa anys, que caldria reurbanitzar, però si es fes, seria aplicant contribucions especials i la llei fixa que els propietaris haurien de pagar un 90 per cent del cost de les obres”.

El segon polígon de l’Eixample Residencial és un dels projectes que el consistori vol acometre com a prioritari i que desitjaria tenir enllestit aquest mandat, una zona amb força mancances històriques en serveis, quan als anys 70 es van vendre parcel·les sense fer els carrers. “Fa un any i mig que estem treballant amb el projecte d’urbanització, en la sectorització de la zona per iniciar l’obra, en primer lloc on hi viu la gent”. En 2018 es podrà urbanitzar els carrers. Falta la reparcel·lació econòmica, per fixar què ha de pagar cada veí. “Hem fet un projecte mot auster, dotant de clavegueram, aigua i llum la zona, serveis de què actualment en disposen, però a precari”. Alguns propietaris no hauran de pagar les obres perquè al seu moment ja van dipositar un aval, que ara s’executaria. Es veïns volen, sobretot “que es facin les obres”.

Reurbanització de la urbanització Berà

La gran obra de futur serà la reurbanització de la urbanització Berà. “Jo tenia la idea de fer-ho en aquest mandat, però crec que no hi arribarem”, detalla Virgili.

Captar hotels baixant llicències

D’altra banda, la fiscalitat de l’Ajuntament es veurà reduïda en 2018, picant l’ullet a l’arribada d’hotels: es reduirà un 95 per cent el pagament de la llicència d’activitat hotelera. També es reduirà la taxa de la brossa per als establiments comercials grans que no generen gaire brossa, i els que obrin més enllà de la temporada estival. També es rebaixa un 50 per cent la implantació de nous negocis a Roda.

L’IBI també baixarà un dos per cent, tot i que l’Estat el pugi per la revisió cadastral que està duent a terme. En dos anys, l’Ajuntament vol baixar fins a un cinc per cent l’IBI.

Roda de Berà i el procés

D’altra banda, l’Ajuntament de Roda de Berà ha jugat un paper moderat en el tram final del procés sobiranista. Ho explica l’alcalde: “Amb el risc de ser titllat de tou, de gris, ens n’hem sortit prou bé, sobretot veient com ha funcionat la convivència en altres municipis”. La postura personal de no filiació política de Virgili ha estat clau: “Vaig optar, amb el suport de l’equip de govern, per no cedir espais municipals per al referèndum de l’u d’octubre. Algú m’ho va recriminar. Jo em situo en el camp de l’independentisme des del vessant econòmic”.

Virgili va decidir “no posar impediments” a la celebració del referèndum “i que els qui vulguessin, poguessin votar. La Generalitat tenia espais a Roda de Berà per fer-ho i qui fos va obrir les instal·lacions. Em va sorprendre gratament que tanta gent es mobilitzés a Roda”.

Pere Virgili: ‘El pressupot de 2018 rondarà de nou els 12 milions d’euros’. Foto: Tarragona21

‘Els alcaldes estem per arreglar fanals i clots’

Tot i la mobilització, “vam ser el quart municipi amb menys percentatge de votació, després de Vila-seca, Tarragona i Salou. Cada municipi és com és, és una radiografia demogràfica de la realitat”, subratlla. Hi havia posicions més enfrontades al plenari “i crec que (l’oposició) va entendre la nostra postura. Vam arribar a no portar al ple cap moció contrària a l’aplicació de l’article 155. Vaig arribar a tenir cinc mocions diferents damunt la taula, però vaig exposar que estàvem perdent temps amb temes que no són de Roda de Berà. Ens han elegit per posar llum als fanals i perquè no hi hagi clots als carrers”, afirma rotundament. “Qui cregui que és més que alcalde de poble, que es postuli per anar al Parlament o al Senat”, conclou.

Als carrers “no hi ha hagut massa escarafalls”. “Sí és cert que a Roda hi ha més banderes espanyoles que estelades penjades als balcons. Si engeguem una guerra de banderes, n’hi haurà més d’espanyoles”. Si no ha anat a concentracions amb els alcaldes independentistes, no ho ha fet perquè es va lesionar i duia crosses.

Disposat a repetir com a alcaldable

“Quan ens recriminen la tibiesa, responc que a les últimes eleccions als Parlament, Junts pel Sí va treure 913 vots i Ciutadans, 912. I només parlem de Ciutadans. Per tant, he intentat mantenir una postura neutral. No sé com ens anirà electoralment, però jo estic moralment molt tranquil”. Virgili creu que a les municipals “rebrem les conseqüències del que ha passat. Tenim una candidatura molt tranversal i podem perdre vots per una banda i per una altra. Però lluitarem perquè no sigui així. Jo estic disposat a tornar a repetir si m’ho demanen les bases”. Dels 6 regidors de CiU, dos són del PDeCAT, dos d’ex-Unió Democràtica i dos independents.

“Crec que podrem marxar satisfets amb la gestió feta a Roda, econòmica, de modernització. La feina es veurà l’últim any i mig”, destaca.

La gestió de l’aigua

Un altre projecte de notable dimensió és reordenar la gestió i el servei de l’aigua al municipi, un tema “enrevessat”. Al poble, el servei es fa a través de pous i ho gestiona l’Ajuntament. De carretera en avall, l’aigua és de l’Ebre i ho gestiona el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). L’empresa Sorea gestiona alguns serveis, però també hi ha servei gestionat per privats d’èpoques de la construccio de zones residencials. El guirigall es complica per quant a la zona nord el preu per al consumidor és més barat que a la costa, i a més, els trams no sempre són els mateixos.

La proposta municipal, a partir d’informes jurídics i tècnics previs que van ser encarreats, és reordenar-ho tot i unificar preus. El primer pas ha estat crear una comissió informativa especial dedicada a l’aigua, presidida per l’oposició (Rafa Luna, portaveu del PP). La comissió acabarà fent una proposta i fixant com s’hi arribarà.

La proposta de l’equip de govern és crear una empresa mixta, amb control majoritari de l’Ajuntament, i amb l’entrada d’un soci tecnològic privat. Les aigües dels pous i de l’Ebre s’unificarien i el preu per al ciutadà d’equilibraria.

Les inversions que depenen d’altres administracions

Incògnites són les que envolten les inversions que depenen d’altres administracions, sigui perquè la Generalitat està intervinguda o per les promeses incomplertes de l’administració central: l’institut o el baixador de la platja. Pel que fa a la Generalitat, “esperarem a primers d’any per demanar respostes, passades les eleccions del 21-D”. Les interrupcions electorals també han complicat les gestions. “Cada cop que hi ha eleccions, Secretaria de l’Ajuntament es paralitza tres mesos”, es lamenta Virgili.

Jaume Garcia