“Per fi tenim una plaça de la Dona Treballadora”

🔊 Escoltar la notícia

La plaça situada entre el carrer d’Ixart i l’avinguda d’Estanislau Figueres ja té un nom. De fet, en té tants que el singular de Dona Treballadora l’agrupa a totes. Una vella reivindicació dels sindicats UGT i CCOO ha esdevingut realitat aquest dimarts amb presència institucional i de gent anònima respirant alleujats per normalitzar la presència en el nomenclàtor de la ciutat d’antigues i velles lluites. La de les dones que van morir reclamant els seus drets laborals i de gènere en l’època del blanc i negre, fins a les que van ajudar a portar la democràcia a aquest país i van prendre el relleu en la lluita per la millora de la classe obrera. També les que reclamen viure sense por perquè ‘no és no’, tal com ha recordat la secretaria d’Igualtat i Polítiques Socials d’UGT, Mar Vázquez. “Espero que la inauguració de la plaça no sigui només un motiu per netejar consciències. El 8 de març (Dia Internacional de la Dona) vaig dir que havia de ser un punt d’inflexió perquè el moviment social a nivell mundial va ser sense precedents. Però la realitat és que ara com ara estem pitjor perquè tenim la sentència de La Manada que és un cop de peu als drets de les dones”.

La flama ha de seguir encesa, i guanyar presència ajuda. La tinent d’alcalde, Begoña Floría, ha recordat la decisió de l’equip de govern de prioritzar els noms de dones a l’hora de batejar nous carrers a la ciutat i l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, s’ha compromès a facilitar la incorporació d’un mural reivindicatiu en favor dels drets de les treballadores a una plaça que tanca un deute històric.El batlle ha destacat “la importància de visualitzar a la dona” per tal d’arribar a la normalització i igualtat entre els gèneres. “És un esforç més en aquest camí cap a la igualtat”, ha remarcat.

“Arriba amb quinze anys de retard respecte a Reus”, deixava anar la responsable de la Secretaria de la Dona de CCOO, Verònica Rubio. “En tot cas és una gratificació perquè les dones treballem tant a la feina com a casa”, afirmava. Per la seva banda, Vázquez ho resumia amb un explícit “per fi la tenim. Els dos sindicats vam fer la petició a inicis del 2017 i demanaven aquesta plaça per entendre que el lloc ideal” en trobar-se al mateix carrer on es troben les seves seus. “El que no podíem entendre era que una ciutat com Tarragona, amb la història que té, no tingués una plaça dedicada a les dones treballadores. No conec cap dona que no ho sigui. És cert que hi havia diferents peticions de noms de dona també per aquesta plaça. Però nosaltres hem defensat des del primer moment -afegia- que posar només el nom d’una dona tancava molt el cercle. Aquest ha de ser un espai per a totes”.

J.S.