És difícil oposar-se a la idea generalitzada que en molts aspectes Tarragona és una ciutat petita. Petita, no ja per la seva extensió, que no ho és, o per la seva potència demogràfica. Petita per la incapacitat dels governants de voler-la gran. I no gran en dimensions, ni amb pes demogràfic, sinó GRAN en ambició, GRAN en voluntat de ser capdavantera i no subsidiària, GRAN en fer protagonistes als ciutadans del funcionament de la ciutat.
I aquesta petitesa política es fa palesa amb un ritme prou constant amb decisions que resulten incomprensibles per la ciutadania. El decret limitant la interpretació de música en viu, fins el punt de prohibir-la a les guinguetes de la platja, és una d’aquelles decisions polítiques desconcertants per la seva insensibilitat i pel menysteniment vers l’activitat cultural.
Sorprèn que l’actuació de grups musicals en directe no es tracti des de l’àmbit cultural i que es converteixi en un problema d’ocupació de l’espai públic. Sabem que el soci pobre de l’equip de govern és el conseller de cultura, però no hi té res a dir en aquest afer el màxim responsable de cultura? L’alcalde es veu que no ho considera competència cultural, amb la qual cosa el que està fent és equiparar la música en directe al soroll i no a l’expressió artística.
Pau Ricomà és portaveu Grup Municipal d’ERC-MES-MDC.
Que qualsevol activitat ciutadana requereix uns compromís de convivència és obvi i els mateixos músics professionals demanen, a través d’un manifest, un marc objectiu d’aplicació per poder dur a terme la seva activitat. Els punts del manifest es centren en demanar un marc regulador que els permeti realitzar la seva activitat professional amb normalitat: un mapa d’espais que tingui en consideració la sensibilitat de veïns i comerciants, un catàleg de formats d’activitat i un calendari i horaris que garanteixin el descans veïnal. En definitiva: unes premisses reguladores clares, decidides conjuntament.
Son demandes absolutament raonables, necessàries, sensibles a les diferents necessitats que, això sí, suposen gestionar una mínima complexitat. I ens temem que això és el que no està fent l’equip PSC-PP-Unió. Es decanten més aviat pel “mando y ordeno” i pel “feina fuig”.
Crec, sincerament, que els músics han d’anar més enllà en les seves exigències i que els polítics hem d’anar molt més enllà amb el nostre compromís. No podem seguir destacant les presumptes conseqüències molestes de qualsevol activitat cultural sense posar en valor la seva aportació positiva per a la dignificació de la ciutat i per a la millora de la realització personal dels ciutadans.
El pitjor és la sensació d’improvisació i d’arbitrarietat amb la que ens trobem. Al mateix moment que hem de felicitar als programadors municipals per l’oferta de l’espai La Palmera, algú altre pren decisions i signa decrets que afecten al col·lectiu de músics locals sense la mínima consideració ni diàleg.
Cal que l’equip de govern es posi les piles i faci, com ja fan altres ajuntaments, un pla d’impuls a favor de l’activitat dels músics locals. Tots hi guanyaríem.
Pau Ricomà
Portaveu Grup Municipal d’ERC-MES-MDC
Equip de redacció
