Els resultats del 27 de setembre han estat reiteradament considerats com una maledicció. Una victòria independentista que pel repartiment d’escons ha posat tots els partits contra la paret. Els ha abocat a exercir la pràctica més difícil i sovint menys agraïda de la política: negociar. És a dir, havien de renunciar a qüestions molt importants dels seus plantejaments per avençar en l’objectiu suprem. Això vol dir respectar a l’altre, escoltar-lo, dissentir, sentir-se a estones mal tractat i evitar semblar intransigent, per arribar a un resultat final que no només fos satisfactori sinó que ho fos tant que et donés arguments per explicar a qui representes la bondat d’haver fet renúncies.
Vist amb menys neguit del que tots plegats hem tingut aquests dies, i amb més perspectiva, potser els resultats de les eleccions catalanes han estat una autèntica benedicció. Ens ha obligat a tots a enfrontar-nos a les nostres pors i a teixir acords que ultrapassen les humanes desconfiances.
S’equivoquen radicalment els que limiten el procés cap a la Independència de Catalunya a un “pensament únic”. Quan demòcrata-cristians, liberals, republicans, socialistes de diferents corrents, comunistes, anarquistes comparteixen la necessitat d’assolir la Independència es corrobora que els uneix una cosa tan elemental com l’impuls de totes les nacions a administrar-se, amb el convenciment que se’n derivarà la possibilitat de generar una societat més justa i amb més oportunitats pels ciutadans. Precisament aquesta és la base de l’internacionalisme, cap altra.
Fem l’exercici de substituir les ideologies polítiques pels sectors socials que donen suport a cada opció. Conclourem que empresaris, grans i petits, pagesos, funcionaris, treballadors industrials, autònoms, pescadors, comerciants, artistes, literats, pensionistes…representats per les diferents opcions polítiques han volgut l’acord, considerant que els seus interessos i necessitats vitals guanyaran seguretat amb la creació de la República Catalana.
Òbviament, era un acord difícil en què tothom volia preservar legítims interessos i en el que tothom vol, a més, compartir els beneficis amb tota la població, indiferentment de les identificacions nacionals de cadascú. D’això se’n diu construir societat i hem donat una gran lliçó al món.
La lliçó dels polítics –objectius de desconsideració massa vegades- ha sigut gestionar una complexitat enorme amb saviesa, paciència i perseverança. Han deixat sense arguments als simplificadors dels missatges, als que no són capaços de sortir-se del discurs del messianisme i del pensament únic. Els hem demostrat que això no va de banderes, va de necessitats de les persones.
Pau Ricomà
Portaveu Grup Municipal d’ERC-MES-MDC
Equip de redacció
