He de començar confessant que vaig viure el meu primer ple com a conseller de l’Ajunatment de Tarragona amb una barreja d’emoció, d’il·lusió i de sentit de la responsabilitat. Estic segur que molts altres nous consellers, i possiblement també els antics, van tenir sensacions semblants. El migdia del dissabte 13 no significava per a nosaltres, i ara parlo pels meus companys de grup i per mi mateix, la culminació de res sinó el principi d’un projecte polític que volem consolidar, en bé de la ciutat i del país

La primera constatació clara és que el ple municipal no s’assemblarà gens al dels darrers quatre anys. S’han acabat les sessions exprés i començarà el debat polític i ciutadà, a fons. Debat i si convé discussió, que no passa res per confrontar models i interessos. La Tarragona “bassa d’oli” deixarà de ser el paisatge de la plaça de la Font i romandrà només com un divertiment cultural en boca de Dames i Vells.

L’aritmètica resultant de les eleccions deixava molt clar que els socialistes governarien en minoria. Ningú, que a mi em consti, ha fet el mínim esforç per construir una majoria alternativa i ningú, tampoc, té gens clar unir el seu futur a un grup socialista que es va reduint progressivament. Tot i que estava cantat que els socialistes governarien en minoria, ERC-MES-MDC em van presentar com a candidat alternatiu a Ballesteros, no perquè tingués la mínima possibilitat ni aspiració de guanyar, en aquest moment, sinó per evidenciar que tenim un model alternatiu de ciutat.

Volem treballar per a la ciutat i vet aquí que les nostres propostes poden generar entesa en moltes direccions. En un ple en què l’eix nacional i el social, com bé va assenyalar l’Arga Sentís, s’ha situat molt més cap a l’esquerra, és obvi que podem trobar complicitats; en un altre sentit, l’alcalde es va referir, encara que fos de passada, a un dels punts principals del nostre discurs, l’Àrea Metropolitana, espero que s’hi posi seriosament; i fins i tot amb l’Alejandro Fernández vam coincidir en què cal tornar a mirar a les zones més antigues de la ciutat, especialment al Port, i prioritzar la rehabilitació al creixement. En aquests i altres punts que considerem importants hem de buscar acords amb tothom, perquè Tarragona avanci i els tarragonins i les tarragonines hi visquin dignament.

Vam obrir també el meló dels Jocs del 2017, amb una proposta concreta a l’empara de la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya. Els Jocs desperten l’entusiasme acrític en alguns grups, en altres escepticisme i en algun rebuig. Percebem entre la ciutadania dubtes raonables sobre el compliment dels compromisos per part del govern central i per la gestió política dels Jocs des del nostre Ajuntament. Quina solució millor que portar el debat al Ple Municipal per parlar-ho amb tota la informació i la màxima transparència?