Oscar Sánchez, alcalde de Constantí: ‘Sempre vaig amb la veritat per endavant’

🔊 Escoltar la notícia

El dinar-entrevista comença amb l’alcalde de Constantí amb maldecap. No és fàcil, l’Oscar Sánchez, en una entrevista de tu a tu, humana. És molt reservat, tímid, però té una bondat natural que li pot arribar a perjudicar. El seu entorn ho sap perfectament i el cuida. Ha aconseguit una victòria electoral històrica, que cap candidat socialista ha assolit ni de lluny. El seu perfil i un equip perfectament engrassat per a treballar i oferir propostes ho han fet possible. L’entrevista es va fer abans de l’accident de la indústria química IQOXE.

Per què va entrar en política?

Quan tenia disset anys vaig entrar al PSC a través meu sogre, que n’era militant. Comences a interessar-te per problemes del poble, vas a mitja tarda al bar o amb una cerveseta ho comentes. Ell em va animar a anar a l’Agrupació Socialista. Ens ajuntàvem tres: la filla d’un amic i dos o tres més. Jo estava molt allunyat de la política, el que m’interessava eren els temes de Constantí. Hi assistia episòdicament fins que al final em van proposar anar en una llista electoral. Hi vaig entrar acompanyant l’alcalde i altres regidors, i a les següents, com a número cinc, vaig sortir elegit regidor. I vam aconseguir l’alcaldia amb un pacte amb Podemos.

Quin any va ser?

L’any 2011, però van pactar ERC, CiU i Iniciativa i Josep Sabaté -d’ERC- va ser l’alcalde. Al següent mandat ja em van proposar a mi anar de cap de llista. Volien un canvi generacional, gent jove. Vam assolir el govern.

Quan parles amb l’oposició sempre ha tingut clar que Constantí té un perfil de votant socialista

Té una procedència molt plural, gent molt diversa, amb molta gent treballadora.

A l’entorn de Tarragona existeix realment un ‘cinturó vermell’, com es diu de Barcelona?

Sí, és així.

Us heu posat el poble a la butxaca?

Estic molt orgullós del resultat de les eleccions i del meu poble. No és normal que et voti el seixanta per cent dels electors.

Té algun defecte?

Molts. Sóc molt desorganitzat i ho pateixo cada dia. El despatx el tinc molt organitzat, però l’agenda no. Des que trepitjo el carrer m’arriben inputs de la ciutadania, amb el whatsapp, el Twitter, el Facebook,… Crec que més de la meitat del poble té el meu telèfon. Se’l passen entre ells. Sóc un càrrec públic i em dec a ells.

Contesta a tothom?

Sí, no crec que algú em pugui dir que no, i sempre amb la veritat per endavant. Molt sovint ens demanen solucionar els problemes al moment. Jo sóc dels que espero: al dia següent ho veus d’una altra manera.

Què és el que no pot suportar?

Les injustícies. No posts no practicar els ideals que tens. Has de ser conseqüent.

Es manté en silenci o actua davant les injustícies

Actuo, educadament, però actuo, sense donar un cop de porta. Sempre cal mantenir les formes.

De vegades és més difícil mantenir-se en silenci

I observar i reflexionar, intentant veure tots els punts de vista. D’això és del que més he après. He après molt del meu equip, és una de les raons de la victòria electoral. Gent que li dedica moltes hores i amb la veritat per davant. Hem tingut molt clar de governar per tothom, siguin de dretes o d’esquerres, de dalt o de baix. Sempre ho hem tingut mol clar.

No hi va haver front independentista a les municipals, això també els va ajudar a guanyar clarament

Volien fer un front però no va sortir endavant. Ells han governat sis anys, han demostrat el que eren capaços de fer. Nosaltres hem governat quatre anys i la gent ho ha posat a la balança i s’ha definit clarament. Ha preferit la nostra gestió i a nosaltres. Tinc gent molt diversa que em dóna suport i moltes dones molt valuoses.

En el seu equip, al govern i al partit, hi ha moltes dones amb comandament. Treballa millor amb dones que amb homes?

És indiferent, depèn de cada persona.

El seu pare segueix treballant malgrat estar en edat de jubilació. Ha heretat els seus valors?

M’ha ensenyat molt, és molt treballador. El coneixen per Manolo. Tota la vida ha treballat a la indústria química, sempre li ha agradat el món de l’electrònica. És inquiet. Va a classes per la gent gran… És un exemple de sacrifici, de treball, de valors,… És el mirall on m’emmirallo.

I la seva mare?

Es diu Ramona, és mestressa de casa. La seva vida l’ha dedicat a cuidar i a educar-nos.

Vostès són tres germans ben avinguts,…

Sí, el gran es diu Alvaro, jo sóc el mitjà i la petita, Laura. De joves anàvem a les platges de Salou i La Pineda. Al Nadal muntem tots l’arbre de Nadal o el Betlem. Els meus avis són de Baza, un poble de Granada on hi anàvem de vacances.

Com va venir a Constantí la seva família?

Els meus avis van anar a Balaguer. El meu avi treballava al camp, va emigrar a Alemanya i després van fer cap a Constantí. Els va sortir un pis a les 600 vivendes. Va ser a l’any 1977, jo encara no havia nascut.

Fuma molt

Depèn. Què és molt?

Molt és molt

Fumo un paquet diari i potser em plantejaré baixar a deu cigarrets al dia, és que m’agrada fumar molt. Sovint quan fumo al carrer no em sento a gust ja que queda lleig. També sóc un enamorat dels dolços. Les pastes, la xocolata,… Els ‘xuxes’ també. Tenim una bosseta de ‘xuxes’ a casa per la nena, que m’acabo menjant jo.

Quants anys té?

La Vega té cinc anys. Estudia P5. La meva dona treballava en un comerç i ja no treballa perquè no podíem conciliar-ho tot. Al final, ella està gaudint més la nena.

Els polítics lamenten al cap dels anys de no haver pogut veure créixer els seus fills. La pot veure?

L’altra dia ho parlàvem amb la meva dona, la nena ja comença a llegir algunes paraules. Entre setmana la veig una estona per la tarda, depenent del dia, hi ha dies que arribo i està dormida, entre nou i mitja i les deu se’n va a dormir. Quan no sóc a l’Ajuntament és que estic en una acte. Sempre tinc alguna cosa.

Com es van conèixer?

Amb un grup d’amics que ens reuníem en un local. Ella és més petita; té dos anys menys que jo. Som tots dos de Constantí. La nostra relacio va ser un ‘fletxacho’ per les dues parts. Jo tenia disset anys i ella, quinze. Amb el temps que portem no ens hem barallat ni separat mai, vam ser nuvis des del 98 fins al 2009, en què ens vam casar. Vint anys de nuvis i deu de casats.

Es van casar per l’església, pel civil?

Per l’església, a Constantí. Jo m’he batejat, he fer la confirmació, la comunió i m’he casat per l’església, a Constantí. No som molt creients, però ens agraden les tradicions.

Quin caràcter té la Carina? 

Ella no para, és un nervi. Mana ella, però com que sóc molt reflexiu també em surto amb la meva. No he conegut una persona amb els valors humans que té ella i amb la seva maduresa.

Què va estudiar? 

Jardins d’infància. Va estar a la guarderia de Constantí, després al col.legi Aura hi hi va estar quatre o cinc anys.

I vostè, què va estudiar i a on? 

Vaig estudiar a les Dominiques de Tarragona, al Turó i Empresarials a la URV, a Reus.

Havia d’estudiar alguna carrera on no mentir, com els números, que no menteixen mai

També m’hagués agradat fer Dret.

I va ser tècnic de Compres en una empresa logística

Sí, a la Canonja. Tenia la cartera de proveïdors i negociava les compres. Eren productes càrnics. Allí en vaig aprendre molt. Hi estic en excedència

Què va aprendre?

Sobretot a treballar. A treballar bé. És una empresa familiar, són gent molt treballadora. M’ha servit molt treballarallí. Jo entrava a les nou del matí i el propietari hi era des de les set del matí, i jo acabava a les set de la tarda i ell seguia allí fins a les nou de la nit. M’ha servit de molt.

Quins esports practicava?

Futbol, bicicleta i tennis. Feia molta bicicleta amb un grup de gent, anàvem a Alcover, a la Selva, a les vies verdes… Vaig jugar a futbol en les categories juvenil i infantil, però ara faig molt poc esport, una mica de running, tres cops al mes. És que no tinc temps.

Segueix el futbol de Constantí?

Sí, fa poc vaig anar a veure el sénior masculí i el femení, que la veritat és que no l’havia vist mai.

Va al Nàstic

Ara hi vaig poc, hi hauria d’anar més.

Quines altres aficions té?

Tot el que és bo en música: la Rosalia, el Sabina, Extremoduro, i, clar, música infantil al cotxe amb la nena.

Quines sèries segueixen?

Ara estem amb Joc de Trons

En deu anys ni ha canviat de cotxe ni de casa. El polítics haurien de donar exemple amb la seva vida privada?

El polític és un ciutadà més. El que tu defenses és el que tu ets. Jo visc en el mateix pis de sempre al carrer Barcelona, hi estem molt a gust i no ens hem plantejat canviar. Però el cotxe està que cau i me l’he de canviar sí o sí.

Què és el que més li agrada de Constantí?

Que és el meu poble, és on he nascut, on he crescut. Li tinc carinyo i m’agrada molt el seu terme, els camins, Centcelles, el pont de les Caixes, amb aquest patrimoni és el que amb més m’identifico.

Digui’ns alguna cosa que li ‘hagi passat al carrer i l’hagi emocionat

Un cop em van entrevistar fent un Facebook live al carrer i recordo que un del PP va dir: ‘Visca l’alcalde’. També recordo una reunió amb una dona que deia que l’alcalde era un príncep.

Què és millor que ha fet per Constantí?

El que hem fet aquest mandat, multiplicar per tres la inversió rebaixant els impostos. La gestió és del millor que hem fet.

Com ho van aconseguir?

Gestionant bé les coses. Treient contractes grans a concurs ens vam estalviar molts diners, com el de la jardineria, que sortia per 300.000 euros. Ara costa 85.000. També és cert que ens vam trobar un Ajuntament que havia invertit molt poc, no gastaven. Hem arreglat carrers, parcs, rambles,…

Com arreglaria el que està passant a Catalunya?

Jo no sóc independentista i la solució és difícil. Quan tens una part de la ciutadania que té un sentiment amb què no vol pertànyer a Espanya, i uns polítics els venen que d’aquí a dos dies ho serem, quan saben que no és així, tens un conflicte polític i social. La solució és dir la veritat i explicar a la gent el que hi ha, i dialogar dins la Constitució. Els socialistes han fet molt, Miquel Iceta s’ha acostat molt al diàleg.

És monàrquic?

Ni monàrquic ni no monàrquic. Algun representant de l’Estat hi ha d’haver. La monarquia no és un problema avui en dia.

A què voldria que es dediqui la teva filla?

A ser arquitecte, advocada o metgessa.

Què voldria que la gent sabés de vostè després d’aquesta entrevista?

Al poble ho saben tot de mi. De cara enfora, no. Aquesta entrevista la llegiran més a fora de Constantí.

Qué té de bo i de dolent ser alcalde?

És com fer un màster del carrer. Poder ajudar la gent. Aprens molt de la vida, tractes amb moltísisma gent diferent.

Però també tens decepcions

Però jo tinc una cuirassa i prenc distàncies. I tens l’orgull de ser l’alcalde del teu poble. De dolent hi ha que que et trobes en el punt de mira, tens amenaces.

Què és el més dur que ha viscut a Constantí?

Les condicions de vida, com és entrar a casa d’una veïna quan feia campanya electoral i veure que no tenen ni llum a l’escala.

Què vol fer d’immediat?

Ara tenim dos reptes de futur nous: el contracte de l’aigua, que és de l’any 1991, i el de la brossa, que és del 2004, que serà un pas endavant, una millora del servei espectacular. El treurem nosaltres a concurs, sense el Consell Comarcal. Tindrem recollida de brossa amb més freqüències, una netejadora a pressió, campanyes de reciclatge, etcètera.

Jaume Garcia – Mayo Lorda