TARRAGONA 21

Noemí Llauradó: ‘Els municipis veuen la necessitat de tenir una veu conjunta’. Foto: Tarragona21

Porta set mesos una dona al capdavant de la Diputació de Tarragona. No hauria de ser novetat, però ho és perquè es tracta del primer cop que no la comanda un home. Signes dels temps, com també que la seva arribada hagi coincidit amb estranys episodis com el temporal Glòria que obliguen a replantejar-se les prioritats en matèria de sostenibilitat i a reservar inversions més quantioses de les habituals. Tampoc és estrany que el Camp de Tarragona estigui esbalotat reclamant un lideratge polític clar, un altre signe dels temps nous. Noemí Llauradó s’ofereix per coordinar el territori i considera que ja hi ha un espai on fora lògic que es gestionés des del territori: la mobilitat.

Quines són les prioritats que es fixa per aquest mandat?

Hem vingut a construir sobre allò ja construït. La Diputació de Tarragona és una administració molt ben valorada. Sobre aquestes bases sòlides anem a millorar. Tenim molt clar que volem apropar més la institució als ciutadans de manera que sigui més coneguda. Ho és per als ajuntaments, de qui tenen el nostre suport econòmic i tècnic. Però la ciutadania desconeix que tenim centres d’educació especial, escoles d’art, conservatoris, una xarxa viària pròpia, etc. Volem ser més propers i estem estudiant com fer-ho.

Els alcaldes ja coneixen la Diputació

Sí, però alguns que són nous, no gaire. Hem volgut fer de manera participada el pla de mandat que estem elaborant per als quatre anys. Hem posat damunt la taula la participació. Ens hem reunit amb tots els alcaldes de les deu comarques, elaborant un procés participatiu que consideràvem que havia de fer la Diputació. No només com a administració que presta uns serveis i dota d’uns recursos, sinó també preguntant què pot fer la Diputació entesa com a territori, quines  necessitats, reptes i oportunitats tenim com a territori, com a Catalunya sud. Els municipis ens demanen que juguem aquest paper. Necessiten algú que aglutini i defensi els interessos. Hi ha oportunitats que ens passen de llarg, cal un posicionament com a territori. Es tracta de casos com l’accident químic, el despoblament,…

El curs vinent ens podem trobar amb escoles que tanquen línies per poca població

I quan un poble perd una escola la població es veu afectada. Per això hem agafat el compromís de seguir donant suport econòmic a les llars d’infants  amb una dotació de cinc milions d’euros per aquest curs. Està sobre la taula el canvi climàtic i els seus efectes, que s’estan veient a base d’incendis, d’inundacions i temporals. La Diputació porta temps treballant en xarxes de creació de biomassa i plans de sostenibilitat, i hi insistirem, ajudant a fer la transició energètica cap a fonts més sostenibles en línia amb els objectius de desenvoluament sostenibles.

Hi ha municipis petits que posarien en marxa la producció de biomassa forestal o parcs fotovoltaics, però desconeixen com fer-ho

La Diputació gaudexi d’un bon assessorament tècnic a través del SAM, amb arquitectes, juristes i secretaris, un servei que és molt ben valorat pels municipis més petits. Estem oberts a què s’integrin en aquestes iniciatives, de manera que la Diputació els ofereixi l’assessorament tècnic. A part hi ha les subvencions i els ajuts, com les del pla d’acció d’energies sostenibles -paes-.

S’estan perdent oportunitats en subvencions europees en matèria de sostenibilitat i transició energètica?

Els municipis han d’estar alerta de les opcions que hi ha, però de vegades el finançament europeu comporta un cofinançament amb aportació dels ajuntaments. Aquí poden tenir dificultats. La Diputació pot ajudar a cobrir-ho. Hem liderat les ajudes europees a la Ribera d’Ebre, per exemple.

Parlem de lideratges del territori, de treballar conjuntament. Tenim casos com l’entrada en marxa del Corredor del Mediterrani. Els ajuntaments han actuat per lliure?

Des de la Diputació es respecta la sobirania i l’autonomia municipals, és un dels valors del país. És lògic que cada municipi intenti vetllar pels seus interessos, però això no treu que de vegades cal ser generosos i compartir aquesta autonomia municipal en pro d’una visió más àmplia, el conjunt de la demarcació. Per això s’ha trobat a faltar de vegades una governança situada entremig de l’Ajuntament i la de país, la Generalitat. Aquí, la Diputació de Tarragona li ha donat voltes, i tenim el projecte de la Regió del Coneixement, que decidirà quins projectes hauran de liderar la innovació en el nostre territori, en poder gestionar-ho des de la pròpia regió, perquè considerem que podria ser més eficient fer-ho així. I plantejar l’àrea metropolitana, que es concentraria al Camp de Tarragona. La Diputació es posa al servei del que acordin els municipis. Si en un moment determinat cal la veu que aglutini els interessos, la Diputació els defensarà. El que és important és no forçar l’eina, no cal crear una estructura concreta, sinó tenir la veu.

Necessitem una veu territorial

Sí, en allò en què realment hi ha consens. Per exemple, hi ha consens que cal una estació intermodal -al sud de l’Aeroport-, i que les mercaderies ferroviàries han de passar per l’interior, també que caldria una via de comunicació entre les principals ciutats del Camp a traves del tren-tram. Tindríem més força si anéssim de manera conjunta en comptes de fer-ho cadascú per la seva banda. Cal una trobada de polítics amb tècnics, que aquests ens formulin una proposta sense que vagi capitanejada per una ciutat i buscant beneficiar el conjunt del sistema, i aleshores defensar-ho. Cada cop es reclama més. Ja hi va haver intents, com el Consorci del Camp o la Taula Socioeconòmica, que no van reeixir. Ha faltat tenir competències.

De vegades la Generalitat posa impediments a l’autonomia del territori

Es pot planejar de manera més flexible, proposant una prova pilot, limitada en el temps, amb recursos limitats, que ens permeti exercir competències. Hem de ser prou imaginatius per provar-ho d’una altra manera, i si això beneficia el benestar de la ciutadania, doncs endavant.

Al sud de Catalunya estem menystinguts?

Ens ha fet aquesta sensació, però no podem caure en el victimisme, que no fa cap a res. Hem de revertir una situació que no ens agrada, però també cal fer autocrítica, potser no hem estat capaços de fer de lobby territorial.

Fa un mes, vostè demanava això, aglutinar voluntats. Ha rebut resposta?

A la Regió del Coneixement, sí. Hem vist que hem de concretar tot allò que vam teoritzar, concretar el poder decidir com a regió en l’àmbit de la innovació en el coneixement. Pel que fa a l’àrea metropolitana, encara no hem cristalitzat aquesta voluntat. Els municipis veuen la necessitat de tenir una veu conjunta. Hauríem d’intentar trobar-nos per concretar com ho podem fer, fixar la fórmula de consens per mancomunar determinats serveis. Ho haurem de posar damunt la taula, sense pressió i que es faci de baix cap a dalt. Però no podem perdre més temps. Si no ens organitzem des d’aquí…

…ens organitzaran el territori des de fora

Sí. Tarragona i Reus ja estan enfilats a fer-ho. Som un sistema de ciutats amb trets comuns i caldria mancomunar serveis, com el transport i la mobilitat. No cal abarcar-ho tot des de l’inici.

La mobilitat i el transport es podrien gestionar des del territori? 

Seria el més convenient. Donar-li més impuls a l’ATM. Obervar com ens movem al Camp de Tarragona i a partir d’aquí demanar les infrastructures que calgui.

De manera que es pogués gestionar des del territori

Sí, com ho fan altres àrees. Podria ser un dels inicis perquè és un dels temes més compartits.

S’ha parlat amb la Generalitat?

En són sabedors, però no s’ha parlat a nivell institucional. Ara bé, primer ho hauríem de tenir clar nosaltres mateixos, consensuar-ho abans d’anar a veure la Generalitat. Ara és el moment de fer-ho perquè ens hem trobat amb diferents situacions que han fet evident aquesta necessitat, com ha succeït amb l’entrada en funcionament del Corredor del Mediterrani, amb ciutats que han perdut trens regionals i freqüències de pas. O l’accident químic, que desvetlla que no pot ser que nosaltres no estem al cas de les emergències en el sector químic. Aquesta necessitat aflora de nou cada ‘x’ temps. La Diputació posa les eines que convingui al servei dels municipis. Mobilitat o gestió dels ajuts en innovació en serien els casos. Durant el mandat anirem presentant propostes al respecte.

Un moment de l’entrevista de la presidenta de la Diputació amb Tarragona21

Parlem de la Savinosa. Què li demana l’Ajuntament de Tarragona? Es parla que vol mes proteció a les zones verdes

L’Ajuntament de Tarragona està fent els seus informes i oficialment no ens ha demanat res encara. Fa un any va sortir de la Diputació la sol.licitud de modificació del POUM. L’Ajuntament ho està analitzant, però encara no ens ha fet arribar les necessitats que té. Al seu moment, la Diputació va aprovar el projecte gairebé per unanimitat. L’Ajuntament de Tarragona també veu bé que es posi a disposició dels ciutadans el gaudí d’aquell entorn. A part de l’Ajuntament, també s’haurà de pronunciar la Generalitat. Crec que les tres administracions tenen clar que és un espai emblemàtic de la ciutat i que l’ha de poder gaudir la ciutadania. El que està clar és que la Savinosa està encaminada cap a una solució definitiva.

El pla d’acció municipal de la Diputació preveu una dotació rècord de 85 milions d’euros per als ajuntaments. Han canviat els criteris, es valorarà la superfície del terme municipal i el fet que hi hagi nuclis agregats. Per què s’ha fet i què es busca amb aquests nous criteris?

Es fa perquè teníem reclamacions dels municipis en aquesta línia. Per poder prestar els serveis calia tenir en compte aquests criteris. Si tens un terme municipal més gran se t’encareix més el fet de prestar serveis, i si tens nuclis agregats, també. Mantenim, però, els criteris de població i un tant per número d’habitants. Els nous criteris han estat molt ben valorat pels municipis. El PAM és l’eina més important de cooperació amb els municipis. L’altra novetat que hem afegit és que serà quatriennal i no anual. També hem incorporat la possibilitat de finançar els romanents negatius de tresoreria, sanejant les finances.

En turisme, es manté el pressupost?

Es manté, però és una de les apostes clares. Tenim dues marques molt consolidades, com són Costa Daurada i Terres de l’Ebre. I hem de donar l’opció a tots els municipis que puguin fer difusió dels seus atractius turístics, aquells no habituals, que no són de sol i platja. Així, hem signat el conveni Córner, per poder participar en fires nacionals i internacionals i prendre part en les campanyes de difusió del Patronat de Turisme.

A l’interior de les comarques de Tarragona tenim Montblanc, la Ruta del Cister, Siurana, les Muntanyes de Prades,… Hi ha tot un entorn que existeix turísticament i emprèn accions locals potents

I la Diputació ha d’estar al seu costat. Com també amb els productes de qualitat, el vi i l’oli són factors que generen valor afegit al turisme de la nostra zona. S’estan presentant propostes com ara donar valor al paisatge del Priorat: nosaltres donem suport a la petició de declaració de patrimoni immaterial. O el cas del Delta de l’Ebre, que s’està convertint en un destí de referència d’un turisme que busca criteris de sostenibilitat.

A la Costa Daurada hi ha marques turístiques locals molt potents, internacionals, com Salou i Cambrils. Hi ha un bon lligam amb la marca Costa Daurada?

Sí, i tant. Formen part del consell del Patronat de Turisme; l’alcaldessa de Cambrils és la vicepresidenta del Patronat. Hi ha molt bona sintonia i aquesta ha de ser la via. Turisme, Salut, química, energies sostenibles i transició energètica són camps molt importants.

El despoblament és un problema a les localitats d’interior. Hi intervenen factors com l’oferta educativa, que no existeixi fibra òptica i no hi hagi habitatges disponibles. Què es pot fer?

Els alcaldes han estat molt transparents sobre aquest tema: necessiten que els ciutadans tinguin feina i habitatge. No hi ha oferta per quedar-s’hi a viure. Cal poder oferir habitatge als pobles. La Diputació podrà ajudar a adquirir immobles perquè es puguin rehabilitar amb la finalitat que la gent del propi poble s’hi quedin a viure, i també per atreure foranis. En això podem incidir des de la Diputació. Cal una política d’habitatge més enllà de les subvencions. Posaré l’exemple d’un cas que conec: una regidora em deia que volia viure a Falset, però no tenia manera de trobar un habitatge de lloguer. Això no ajuda al repoblament. També cal que disposin de fibra òptica i bones comunicacions. Les carreteres que construïm ja preveuen la fibra òptica i seguirem la política de país d’instal.lar-la.

Si tanquen línies escolars no s’afavoreix el repoblament

Estem afavorint, des del departament d’Educació de la Generalitat, les escoles ruals i els instituts. També afavorim mancomunar serveis, com també en l’àmbit sanitari. Cal uns serveis mínims per evitar el despoblament.

 

Jaume Garcia

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies