.

És la segona xifra més baixa que dona el cos policial d'una mobilització convocada per l'ANC en un Onze de Setembre

És la segona xifra més baixa que dona el cos policial d’una mobilització convocada per l’ANC en un Onze de Setembre

 

La Guàrdia Urbana de Barcelona ha xifrat en al voltant de 600.000 les persones que han participat aquesta Diada en la manifestació convocada per l’ANC. Aquesta és la segona xifra més baixa de les estimades pel cos policial barceloní en una mobilització impulsada per l’entitat en un Onze de Setembre.
La xifra més baixa va ser la de l’any 2016, quan l’entitat va plantejar mobilitzacions descentralitzades en diferents ciutats i la Guàrdia Urbana va estimar en 540.000 persones els participants a la capital catalana. Els dos últims anys, el cos policial va xifrar les mobilitzacions en al voltant d’un milió de persones. La de la Guàrdia Urbana és l’única xifra oficial que es fa pública, ja que des de l’any passat la delegació del govern espanyol va decidir no fer la seva estimació.

La manifestació d’aquest dimecres tenia el seu epicentre a la plaça d’Espanya, però també hi havia manifestants pels carrers adjacents, sobretot a la Gran Via i també en un tram de l’Avinguda Maria Cristina. La mobilització, però, ha estat menor que la que hi ha hagut altres anys, si es comparen les xifres de la Guàrdia Urbana. De fet, cap a les cinc de la tarda, en la imatge aèria de la manifestació s’aprecien alguns buits a la plaça d’Espanya, punt central de la mobilització.

En els últims anys, la reivindicació independentista ha protagonitzat grans manifestacions a l’entorn de l’11 de setembre. La primera va tenir lloc el 2012, i segons xifres de la Guàrdia Urbana va congregar a l’entorn d’1,5 milions de persones sota el lema ‘Catalunya, nou estat d’Europa’.

Un any més tard la manifestació de la Via Catalana recorreria el país de punta a punta i trauria 1,6 milions de persones al carrer, segons el Departament d’Interior de la Generalitat. La V de la Diagonal del 2014 arribaria a 1,8 milions, també segons la Guàrdia Urbana, esdevenint la mobilització amb una dada més alta; i la ‘Via lliure a la República Catalana’ del 2015 a 1,4, segons la mateixa font.

El 2016 es van organitzar diferents actes a Berga, Lleida, Salt, Tarragona i Barcelona. La capital catalana va congregar 540.000 persones, segons xifres de la Guàrdia Urbana.

Tant l’any 2017 com el 2018, la mobilització es va tornar a concentrar a la capital catalana i, en els dos anys, la Guàrdia Urbana va xifrar la participació en al voltant d’un milió de persones.

Foto de centenars de persones i banderes a la plaça d'Espanya

Foto de centenars de persones i banderes a la plaça d’Espanya

Manifestants independentistes reclamen unitat

Els participants a la manifestació independentista de la Diada s’han bellugat entre l’entusiasme i el pessimisme però la majoria ha coincidit en reclamar unitat als partits polítics sobiranistes. “Si una pila de gent ens podem unir, perquè no poden quatre empoltronits?”, s’ha preguntat l’Àlex de Girona, un dels centenars de milers d’independentistes que han seguit la crida de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i s’han manifestat a Barcelona.
Tot i alguns optimistes empedreïts com la Victòria i l’Ester, de Verges, d’altres es mostraven ‘desencantats’ com la Maribel de l’Hospitalet de Llobregat. Fins i tot els més crítics, com el David de Sants, però, han reivindicat que el moviment està viu i que l’objectiu d’una Catalunya independent és possible, tal com marca el lema de la manifestació ‘Objectiu Independència’.

“Aquest govern que tenim ha estat perdent el temps durant la nova legislatura, no s’entén què fan esperant la sentència del judici de l’1-O, nosaltres ens hem de marcar l’objectiu de la independència i tirar endavant sigui quina sigui la sentència, condemnatòria o exculpatòria”, ha opinat el barceloní de 44 anys, que considera que l’Estat “juga a generar desànim” entre les files independentistes.

Entre els manifestants, persones com la Maribel de l’Hospitalet de Llobregat i de 59 anys es queixaven que la situació “cada vegada està pitjor” i els independentistes, “molt perduts”. Amb tot, ha assegurat que ja se “sap el que hi ha”. “No crec que hi hagi unitat, actualment ho veig molt malament, no entenc què volen els partits”, ha dit abans d’afegir que està especialment decebuda quan recorda que l’Institut Can Vilomara on va votar a l’1-O van rebre càrregues policials.

Imatge de dues participants a la manifestació

Imatge de dues participants a la manifestació

Des de Besalú ha vingut en autocar el Pere Cerro, de 68 anys, per reivindicar “la llibertat dels presos polítics i de Catalunya”. En la que és la seva vuitena Diada a Barcelona, Cerro ha demanat a les forces independentistes que “es deixin de poltrones i de càrrecs” i vagin “tots a una”. Al seu costat, i també de Besalú, en Josep Freixa, de 72 anys, ha assegurat que s’ha desplaçat a la capital en record del seu pare, que va formar part de l’exèrcit republicà durant set anys a la guerra civil.

També s’han mirat les forces sobiranistes des d’un punt de vista crític l’Àlex i la Remei, de Girona, de 43 i 42 anys, que asseguren que han vingut a Barcelona “per recuperar l’esperit” independentista. “Tots estem desencantats, ens hem ‘menjat’ unes eleccions on ha guanyat Ciutadans, aquesta és la realitat”, ha assegurat la Remei. Seguint amb la crítica a les forces polítiques que governen la Generalitat, l’Àlex s’ha preguntat com pot ser que una “pila de gent” es pugui unir, però no ho facin “quatre empoltronits”. “S’han de posar d’acord i anar tots junts”, ha demanat tot avisant que els moviments socials es “refreden”.

Més optimistes s’han mostrat el Xavier de Barcelona o l’Ester i la Victòria de Verges. Mentre que el barceloní de 52 anys ha demanat que “no es defalleixi mai”, les vergelitanes de 29 i 53 anys han explicat que han vingut amb “molts ànims” i que han tancat el restaurant familiar per poder manifestar-se. “Al final tot sortirà com ha de sortir”, ha assegurat la Victòria, que ha assegurat que si aquest any la xifra de participants no és tan alta com altres anys “no vol dir res”.

En una posició entremig es troba la Conxita de Sant Cugat, que opina que “més que pessimisme hi ha desgavell”. Segons ha considerat la santcugatenca de 67 anys després de la sentència poden canviar les coses i ha apostat per “bellugar-se i sortir al carrer”. També del Vallès Occidental ve el Marcel, de 37 anys, i membre dels Castellers de Sant Cugat, que ha recordat que l’exconseller empresonat Raül Romeva i la seva família estan “molt implicats” amb la colla. A més de reclamar l”‘alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats” ha opinat que cal seguir treballant perquè altres països entenguin la “lluita” catalana.

Foto d'arxiu d'un manifestant

Foto d’arxiu d’un manifestant

Les pancartes sorpresa de Tsunami Democràtic

Tsunami Democràtic ha desplegat per sorpresa dues pancartes a les Torres Venecianes de la plaça d’Espanya, aquest dimecres Onze de Setembre: “Organitzem la resposta a la sentència” i “#TsunamiDemocràtic”, deien els cartells, que han penjat voluntaris del cos de Bombers. L’acció ha tingut lloc a les 18 hores de la tarda, coincidint amb el cant d’Els segadors, durant la cloenda de la manifestació organitzada per l’ANC, aquesta tarda.
El desplegament de les pancartes, que fan referència a la sentència de l’1-O, forma part de les accions que prepara el Tsunami de cara a la resposta del veredicte judicial, previst per les properes setmanes. Quan han desplegat la pancarta, han tirat ful blau i han fet sonar botzines per cridar l’atenció. El desplegament, però, ha estat accidentat a l’inici, en encallar-se les pancartes fins que han pogut completar l’operació.
Tsunami va néixer el 2 de setembre per donar una resposta “desobedient” i “no violenta” a la sentència. La iniciativa va fer dijous passat la seva primera acció després d’haver-se presentat públicament a través de les xarxes socials. Membres de la plataforma van desplegar 11 pancartes en llocs emblemàtics de Lleida, Tarragona, Girona, Badalona, Tortosa, Terrassa i Barcelona i s’han penjat 15.000 cartells arreu del país.
Amb l’encartellada, Tsunami Democràtic va voler “fer evident” que es poden moure per “allà on calgui quan calgui” i que són presents a tot el territori. “Acabem el que vam començar. Canviem l’estat de les coses. Continuem defensant el mateix: drets, llibertats i autodeterminació”, van afirmar tant en el comunicat a la premsa com en els cartells que van penjar la setmana passada.
Foto de les dues pancartes que ha desplegat el Tsunami Democràtic a les Torres Venecianes l'11-S

Foto de les dues pancartes que ha desplegat el Tsunami Democràtic a les Torres Venecianes l’11-S

Òmnium i l’ANC reclamen “no cedir al xantatge”

Òmnium Cultural i l’ANC reclamen “no cedir al xantatge” de l’Estat i construir una “resposta democràtica” a la sentència de l’1-O. El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha advertit des de plaça Espanya que la sentència buscarà “venjança i escarni” i ha reivindicat als partits polítics i les administracions “sentit d’estat” i no perdre’s en “batalles estèrils”. “Construïm la resposta democràtica […] Ho devem als presos i exiliats però sobretot ens ho devem a tots nosaltres”, ha afirmat. Per la seva banda, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, ha demanat “no cedir al xantatge” de l’Estat i ha avisat que no faran “marxa enrere”.

Foto del vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, durant la seva intervenció a l'acte central de la manifestació de la Diada convocada per l'ANC

Foto del vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, durant la seva intervenció a l’acte central de la manifestació de la Diada convocada per l’ANC

ACN