TARRAGONA 21

Neus Català. Foto: ACN

Ha mort, als 103 anys, Neus Català, la darrerea catalana supervivent dels camps nazis, veterana militant d’esquerres que havia sobreviscut als camps de concentració i va formar part de la Resistència francesa.

Prioratina de naixement, militant comunista, durant la guerra civil havia col·laborat en la custòdia de nens orfes. Acabada la batalla, va exiliar-se a França, on formaria part del contingrnt català de la Resistència. Però com va assar amb altres republicans, els nazis van capturar-la i enviar-la als camps de concentració, on va continuar la seva lluita.

Havia nascut al petit poble dels Guiamets l’any 1915, on avui ha mort en una residència. Va estudiar infermeria. Des de molt jove va militar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i va ocupar-se d’una colònia de nens orfes, a Premià de Dalt, que gestionaven el PCE i el PSUC.

Filla de camperols, es va dedicar a les feines del camp fins que esclata la Guerra Civil. Arran de les hostilitats, Català va ser una de les organitzadores de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya dels Guiamets. A mitjan 1937 va decidir establir-se a Barcelona, on va seguir amb els seus estudis d’infermeria. Durant aquest període va treballar com a infermera a l’assistència social i va ser destinada a Premià de Dalt com a cap sanitària d’una colònia infantil.

La derrota republicana l’obliga a marxar a l’exili francès. Va creuar la frontera amb 180 nens refugiats d’una colònia infantil de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. L’esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939 i la caiguda i ocupació de França el juny de 1940 per les tropes alemanyes, la van portar a implicar-se a la resistència francesa, juntament amb el seu marit.

La seva tasca dins dels maquis va acabar amb la seva detenció per part dels nazis l’11 de novembre de 1943. Reclosa i maltractada a Llemotges, el 1944 va ser deportada al camp d’extermini per a dones de Ravensbrück. Després de dos mesos de viure en unes condicions terribles, va ser traslladada al Kommando d’Holleischen (Txecoslovàquia), que depenia del camp de concentració de Flossenbürg, per treballar en una petita indústria de guerra. Va romandre en aquest centre fins al seu alliberament per les tropes aliades el 6 de maig de 1945.

Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a adquirir la nacionalitat francesa, va dedicar els seus esforços a lluitar contra la dictadura franquista. El seu passaport francès li va permetre entrar regularment a l’estat espanyol, fent tasques d’enllaç entre els membres del PSUC exiliats a França i els sectors opositors de l’interior de Catalunya.

El 1962, en una nova mostra de la seva tasca d’opositora al règim franquista i de compromís amb la història, va participar en la fundació clandestina de l’entitat Amical Mauthausen, juntament amb altres deportats, en defensa de la memòria dels deportats catalans i espanyols a tots els camps d’extermini nazis, i del Comitè Internacional de Ravensbrück. D’aquesta manera, va iniciar també la seva feina de recuperar i preservar la memòria de tots els que van perdre la vida en aquests centres d’internament.

A finals dels anys 60 va començar a treballar per recuperar la memòria històrica de les dones resistents i deportades. Amb tot el material escrit i oral que recull, va confeccionar la primera part d’un memorial de les dones espanyoles a la Segona Guerra Mundial. Es tracta d’una relació de dones espanyoles que van pertànyer a la Resistència a França, la qual ha recollit més de 92.000 entrades.

‘De la resistència i la deportació’

El seu compromís amb la restauració de la memòria d’aquelles dones va més enllà i va publicar, l’any 1984, el llibre ‘De la resistència i la deportació: 50 testimonis de dones espanyoles’, que inclou testimonis directament o indirectament relacionats amb l’exili, la resistència i la deportació, inclòs el seu, i a impulsar i presidir l’any 2006 l’Amical de Ravensbrück.

La presa Neus Català

Va militar al PCC, a EUiA i a la Fundació Pere Ardiaca. Va rebre força reconeixements, la Medalla d’Or de la Generalitat., la Creu de Sant Jordi i la del Mèrit Civil de l’Ajuntament de Barcelona. El 2015 se li va retre homenatge mitjançant l’Any Neus Català. Mai no va deixar de reivindicar els drets i les llibertats. L’1 d’octubre va votar al referèndum d’autodeterminació i posteriorment va sumar-se a la campanya per l’alliberament de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

L’enterrament tindrà lloc a Móra d’Ebre.

Mostres de condol

Entre les mostres de condol figura la del president de la Generalitat, Quim Torra, que en un tuit ha afirmat: “Catalunya està de dol. S’ha mort #NeusCatalà, una dona immensa, plena de vida i de dignitat. Un exemple de la lluita pels drets humans. Una veu clara per la llibertat i contra la barbàrie. Gràcies per tant! “No oblidem mai el nazisme. Preservar la memòria és un deure cívic.”

El president del Parlament, Roger Torrent, ha expressat el seu condol en un missatge al seu compte oficial de Twitter, Torrent ha recordat que l’activista antifeixista deia que “preservar la memòria és un deure cívic”. “Aquesta és la nostra obligació, no deixar caure en l’oblit el sacrifici d’una generació que va donar-ho tot per lluitar contra l’odi i per construir un món més lliure”, ha remarcat el president del Parlament.

També l’Ajuntament dels Guiamets ha piulat: “Avui ens deixa la lluitadora, antifeixista i internacionalista #NeusCatalà. Ens aquests temps obscurs que ens toca viure, que la seva memòria ens serveixi d’exemple. Descansa en pau lleganyosa!”

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies