.

.

TOTS 21

«Durant la marxa veïnal de camí cap a la casa ocupada hem passat per davant de l’illa de contenidors de Mas Blanc i presentava un estat lamentable». Foto: Cedida

Aquest primer diumenge de l’any ha començat mogut i amb emocions fortes al Catllar. Una concentració veïnal enfront l’ocupació d’un habitatge a la urbanització Mas Blanc ha sigut tot un èxit de convocatòria amb més de 300 persones segons la premsa.

Alegria de veure a tants veïns ajudant-nos entre nosaltres. Recordava aquella tarda, fa quatre anys, quan una ventada va afectar el municipi i vam ser molts els que vam sortir al carrer a enretirar arbres caiguts, col·laborant desinteressadament en la neteja de les parcel·les els uns dels altres.

Alegria per veure a Janet, una senyora de 70 anys, veïna exemplar que fa pocs mesos exposava les seves pintures al Centre Cultural del poble, somriure per poder tornar a entrar a la que durant tants anys ha sigut la seva casa.

Però també altres emocions que haurien de causar molta preocupació a qualsevol persona amb una mica de seny.

Les masses exaltades de gent desenfrenada no acostumen a acabar bé. Una cosa tan evident que fins i tot forma part de la cultura popular: des de les pel·lícules del Ku Klux Klan fins als dibuixos de La Bella i la Bèstia de Walt Disney.

I aquest diumenge, entre molts dels assistents a la concentració hi havia esperit de turba incontrolada amb voluntat d’anar casa per casa fent fora a la gent, fins i tot per la força si calgués.

Com hem arribat fins aquesta situació?

L’actual onada de robatoris i ocupacions apunta com a causa principal de l’emprenyament de la població, tanmateix la veritat és que sempre hi ha hagut de robatoris i ocupacions i l’índex de criminalitat del Catllar segueix sent molt més baix que la mitjana del conjunt de poblacions. Durant la marxa veïnal de camí cap a la casa ocupada hem passat per davant de l’illa de contenidors de Mas Blanc i presentava un estat lamentable. Desgraciadament el mateix estat deplorable que em trobava cada dia durant els anys que hi vaig viure en aquesta urbanització. Successius governs municipals no han sigut capaços d’aconseguir que es reculli la brossa com toca.

Els carrers de Mas Blanc, com tants altres de les 28 urbanitzacions que formen el terme municipal, no disposa d’enllumenat públic i la màquina que neteja els carrers no passa ni una vegada al mes.

Al Catllar no tenim policia local i la plantilla del cos de vigilants municipals amb prou feines ha cobert les baixes en els últims anys.

I tot això amb un gran augment de la població, amb més de 500 nous residents en els dos últims anys, amb pandèmia inclosa.

Com pots sentir-te segur si quan truques al vigilant et diu que està ell sol de guàrdia i no pot acudir perquè se li ha espatllat el vehicle? Quina protecció ofereixen les lleis, incomprensible d’entendre, que semblen protegir només a qui no ho necessita, siguin bancs o delinqüents?

Aquest diumenge al Catllar se sentia l’abandonament dels poder públics cap a la ciutadania, es palpava la desaparició de l’Estat. Un dèficit democràtic que si no posem remei de manera urgent portarà greus conseqüències per a tots.