.

Tant mol·luscs i crustacis, com peixos que viuen sobre el fons del mar, ingereixen els plàstics microscòpics que es troben a l’aigua i als sediments

Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha conclòs que el 57% dels plàstics que hi ha a l’aigua marina de la demarcació de Tarragona són fibres sintètiques que es desprenen de la roba quan es renta. Segons els investigadors es tracta de fibres microscòpiques de la roba que surten de la rentadora i acaben a les estacions depuradores, on només una part és eliminada de l’aigua que finalment s’aboca al mar.

L’estudi alerta també de l’impacte dels microplàstics i les conseqüències que poden tenir en la salut dels humans, que els podem ingerir inconscientment. Segons precisa, l’aigua marina, la sorra de les platges i els sediments del litoral de Tarragona contenen quantitats de plàstics similars a les d’una gran ciutat com Barcelona.

La investigació l’ha dut a terme el grup de recerca Tecnatox de la URV i es va presentar la setmana passada en un congrés a Hèlsinki. Indiquen que l’element més preocupant és la presència de microplàstics, d’una mida inferior a 5 mil·límetres. Aquests plàstics arriben al medi marí a través de torrents i rieres, arrossegats per rius cabalosos com l’Ebre o a través del clavegueram i dels emissaris marins. També procedeixen de vessaments de polímers de plàstic d’origen industrial, i de vessaments directes per a la mar per part d’embarcacions.

Quan es van analitzar els sediments i la sorra de les platges, els resultats de les analítiques van posar de manifest l’existència de plàstics de mida microscòpica de tres grups principals: polipropilè -un 42%-, poliestirè -un 37%- i polietilè -un 16%-. Tots ells corresponen a residus plàstics dels objectes de la vida quotidiana com bosses, embalatges, contenidors i envasos de tot tipus. Els investigadors sostenen que els plàstics que arriben a les platges no es degraden i únicament es trenquen en fragments cada vegada més petits degut a la força de les onades, fins arribar als microplàstics, de menys de 5 mil·límetres, i els nanoplàstics, de menys d’un mil·límetre.

Investigadors dels departaments d’Enginyeria Química i de Bioquímica i Biologia Molecular de la URV n’estan estudiant els efectes sobre la salut humana a partir d’analitzar mostres d’aigua de mar, de sediments marins i de sorra de les platges del litoral de Tarragona. Pels experts, els plàstics microscòpics poden ser consumits pels humans a través dels aliments, que no han de ser necessàriament d’origen marí. Tant mol·luscs i crustacis, com peixos que viuen sobre el fons del mar, ingereixen els plàstics microscòpics que es troben a l’aigua i als sediments. Depenent de la mida, els microplàstics poden bloquejar el tracte digestiu d’invertebrats i peixos, provocant la seva mort, i poden també trobar-se al seu sistema digestiu en el moment de la captura.

A més, tal com han apuntat, els plàstics marins capten metalls pesants i molècules orgàniques potencialment tòxiques que també poden trobar-se al sistema digestiu d’aquells organismes i que, per tant, poden passar a les persones quan se n’alimenten. Finalment, han assenyalat que el següent pas es estudiar si els nanoplàstics, poden travessar les membranes de les cèl·lules del fetge, del ronyó o del sistema nerviós. En aquest sentit, els investigadors de TecnATox estan desenvolupant nous mètodes de detecció d’aquests nanoplàstics en mostres biològiques, que permetran avaluar els efectes nocius d’aquests residus per a al salut humana.

ACN