L’unic camí possible és la consciència humana

És plorant davant els fets i les imatges que escric aquestes paraules. Els fets ? Quins fets ? Espanya encara no es madura com a democràcia. Quan se li presenta un referèndum democràtic, Espanya diu que no. Cap partit, cap ciutadà que es reclama de demòcrata, pot defensar la no celebració d’un escrutini democràtic. Per damunt de qualsevol concepte, la democràcia. Ningú hauria d’anar en contra del dret a decidir. El dret a decidir no és decidir encara si és un si o un no a la independència, és ser simplement Demòcrata, a favor de la resolució dels conflictes per la pau, per dalt. “Democratum” en llati que sigui en Tarraco la capital romana, com arreu del món significa “el poder al poble”. Ningú pot i ningú que no vol la violència pot no entendre l’essencial.

Plorant davant les imatges insuportables de violència del 01 d’Octubre. Plorant per què alguns encara no són disposats per la democràcia com a la reste del món. Jo no vaig , no he canviat, sempre seré del costat i al costat dels demòcrates. Encara que sigui de lluny ara, penso en Catalunya i faré tot el possible per ajudar. Avui, vaig agafar el meu dret com qualsevol ciutadà europeu d’escriure una carta amb l’alcalde d’Estrasburg (que tinc sort de conèixer) per demanar conjuntament al Secretari General del Consell d’Europa a Estrasburg que reuneixi d’urgència el consell de ministres dels 47 Estats membres per debatre i prendre decisions per defensar els drets fonamentals a Europa i doncs del poble català. Davant de la negació del govern espanyol de resoldre el conflicte pacíficament quin altre solució ? Cap

Afegeixo que m’hauria agradat escriure aquesta carta amb un altre alcalde que conec bé.
Avui condemnar la violència és de rigor però no pas tan sols i faig una crida també per a defensar el dret a decidir que és essencial.

Acabo dient que sóc molt orgullós de les catalanes i catalans qui com sempre han manifestat les seves arrels amb la democràcia i ho van fer pacíficament, que no pas en pau. Quina valentia. Estigueu forts, tots plegats, fent pinya com es diu a Tarragona. No esteu sols, el món us mira i us aplaudeix. Visca Catalunya.

Eric Bennmann
Carrer riu Anoia
Tarragona

1 comentari

  1. Moltes gràcies Eric pel teu soport des de França.

    Reply

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *