La companyia Projecte Longànime, nascuda a Reus el 2015, estrenarà el 10 de novembre (i fins al 13 del mateix mes) l’espectacle ‘MAClownBETH’ a l’Orfeó Reusenc, a les 20 hores.
Dirigit per Lluís Graells, és el sisè espectacle de la companyia. Una proposta esbojarrada del temut clàssic de William Shakespeare. Una tragicomèdia visceral viscuda per quatre pallassos protagonitzats per Berta Graells, Adrián de Núñez, Carla Torres i Carlos Ulloa.
Sinopsi
Escòcia, 1446. Duncan regna amb mà de ferro però els temps són convulsos. Maclownbeth torna de la batalla i les bruixes el saluden com Thani de Cawdor i s’acomiaden d’ell amb un “Salut, Maclownbeth, que seràs rei més tard”. Quan és nomenat Thani de Cawdor, Maclownbeth, creu que el vaticini de les bruixes s’acomplirà. Amb la seva esposa, Lady Maclownbeth, i moguts per l’ambició, ordeixen un pla per matar al rei. I un crim, de retop, en porta un altre… Les bruixes ens serveixen amb detall aquesta desconeguda part de la història d’Escòcia, que bé podria ser d’un altre lloc.
Un projecte amb orígens al 2017
L’any 2017, la companyia va fer el primer experiment de fer l’obra Macbeth de William Shakespeare amb clown. Cinc anys més tard, Projecte Longànime entoma el repte de recuperar el treball que es va fer per deconstruir-lo, investigar, jugar i profunditzar en aquest nou llenguatge teatral on el pes no recau en la paraula sinó en l’acció i el recorregut emocional de l’obra.
Lluís Graells proposa als intèrprets treballar aquesta nova adaptació en un idioma que no sigui la seva llengua materna, fet que els ajuda a distanciar-se del text com a canal transmissor i buscar altres maneres per fer entendre les motivacions i conflictes dels personatges. Neixen uns personatges foscos i tràgics, neix MAClownBETH, una tragicomèdia visceral viscuda per quatre pallassos.
Per altra banda, Elisabet Castells, com a escenògrafa i vestuarista, proposa una constricció per tal de simplificar el joc. Tots els personatges duen americanes i aquest serà l’únic element de vestuari per construir-los. Aquesta premissa, junt amb l’imaginari i les infinites possibilitats del joc del clown ajuda a crear uns personatges complets amb poc material, tot reutilitzant peces de roba amb diferents composicions.
Altra vegada, Projecte Longànime fa una proposta on la versatilitat dels actors és la peça clau. El truc és, volgudament, a la vista de tots, per plantejar novament què vol dir ficció i gaudir de l’art teatral com a invenció compartida aquí i ara.
Redacció
Equip de redacció
