TARRAGONA 21

L’ex conseller d’Interior, Joaquim Forn.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha decidit mantenir en presó preventiva el conseller destituït Joaquim Forn. En la seva resolució afirma que existeix encara risc de reiteració delictiva, tot i haver renunciar a l’acta de diputat. Assenyala que existeix “incertesa” de que la “voluntat política majoritària” vulgui respectar l’ordre legal per aconseguir la independència.

El jutge apunta directament a Puigdemont de aconseguir la independència “de manera immediata” i recorda que va ser ell qui el va nomenar conseller. També apunta que Forn és el responsable de “la inacció” dels Mossos el dia del referèndum i dona especial importància al testimoni del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, que va comparèixer dimecres i va criticar durament la policia catalana.

La Fiscalia, a més, ja havia demanat al jutge que el mantingués entre reixes. El conseller destituït d’Interior està a la presó d’Estremera des del 2 de novembre per decisió de la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Un cop la causa va passar a mans del Suprem –sota la instrucció de Pablo Llarena-, aquest és el segon cop que se li denega la llibertat. El passat 23 de gener, Forn va renunciar a l’acta de diputat com estratègia per aconseguir sortir de la presó. El jutge preveu resoldre dilluns sobre l’escrit de llibertat presentat per la defensa de Jordi Sànchez.

El jutge del Suprem que instrueix la causa contra el Govern i els ‘Jordis’ argumenta la seva decisió en una resolució de 14 pàgines. Segons Llarena, cal mantenir el conseller destituït entre reixes perquè existeix risc de reiteració delictiva tot i que hagi renunciat a la seva acta de diputat per demostrar que es vol mantenir al marge de la política.

Entre els arguments del jutge, Llarena considera que existeix “incertesa” sobre si la “voluntat política majoritària” sigui la de respectar les lleis per aconseguir la independència. “La seva ideologia coexisteix amb un context polític en el que no hi ha certesa de que hagi desaparegut la intenció d’arribar a la independència de Catalunya”, recull la interlocutòria, que detalla que “hi ha sectors” que encara perseveren en arribar a l’objectiu “de manera immediata”.

La implicació de Puigdemont

En aquest sentit, el jutge apunta directament a Carles Puigdemont i recorda que va ser ell qui va situar Forn al capdavant d’Interior el juliol de 2017 . Considera que Puigdemont forma part d’aquests “sectors” que persisteixen en aconseguir la independència al marge de la llei. “Aquesta actitud és la que sosté qui va atorgar en el seu dia la confiança al senyor Forn perquè fos conseller d’Interior i que va liderar la llista electoral en la que l’investigat va integrar-se fa escasses setmanes”, recull l’auto.

L’efecte de deixar l’acta

Llarena considera que és “constitucionalment vàlid” que Forn mantingui en l’escrit de llibertat un “ideari sobiranista” però que això no evita que s’hagi de mesurar el risc de reiteració delictiva. És més, apunta que seria “absurd” avaluar aquest risc si tingués “una ideologia contrària”.

El jutge sospita que ha deixat l’acta de diputat i que, durant la compareixença, va renegar de qualsevol acció per la via unilateral “únicament per eludir el gravamen que suposa la mesura cautelar”. A la interlocutòria, diu que Forn va actuar fins fa poc amb una “determinació criminal” per aconseguir un objectiu “que encara avui manté”. I apunta que, tot i no ser diputat, encara pot ser conseller.

Li retreu que prengués el control dels Mossos al juliol, després de la dimissió de Jordi Jané, i que amb la seva actuació al capdavant d’Interior “va impedir que 17.000 agents armats complissin amb la seva obligació bàsica d’observança de la llei”. Diu que Forn va assumir el càrrec sabent que amb la seva actuació “afavoriria un esclat social i toleraria un context de reacció violenta que amenaçava amb expandir-se”.

En la resolució, el jutge Llarena creu que és “simptomàtic” que Forn entrés com a conseller després de la crisi de Govern del juliol i que fes declaracions dient que els Mossos “facilitarien” les votacions. I afegeix que els exconsellers que han declarat aquesta setmana han reconegut que van sortir perquè no compartien l’estratègia unilateral.

Referència als testimonis

En la resolució, el jutge fa referència també als testimonis d’aquesta setmana, entre els que hi havia els exconsellers que van sortir del Govern al juliol. En el cas de l’exconsellera en cap, Neus Munté, Llarena explica que durant l’interrogatori va confirmar l’existència d’unes reunions on es plantejava el “control” dels Mossos.

Davant del jutge, Forn va dir que no tenia participació en la definició tècnica dels operatius però, segons la interlocutòria, l’exdirector dels Mossos, Albert Batlle, va declarar aquesta setmana que entre les funcions del conseller hi havia la d’autoritzar prèviament les propostes d’actuació dels grans operatius.

Llarena dona molt de pes a la declaració del coronel Diego Pérez de los Cobos i fa seva la tesi del coordinador policial de l’1-O. En la resolució, el jutge apunta que la policia “aparentava” una voluntat de compliment de les decisions judicials però posava en marxa un pla que “impedia la seva observança”. També que els Mossos van “desvetllar” l’operatiu policial planificat per impedir l’1-O als concentrats als col·legis electorals i que van “vigilar” les patrulles espanyoles, a banda de qualificar “d’insuficient” l’operatiu.

El jutge acusa Forn d’haver usat el control que exercia sobre els Mossos per conduir les accions policials “a l’èxit del referèndum del que depenia la declaració d’independència”.

Tercer cop que li deneguen la llibertat

El conseller destituït d’Interior està a la presó d’Estremera des del 2 de novembre per decisió de la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela. Un cop la causa va passar a mans del Suprem –sota la instrucció de Pablo Llarena-, aquest és el segon cop que el jutge li denega la llibertat (anteriorment, també ho havia fet en una ocasió la magistrada de l’Audiència Nacional).

El passat 4 de desembre, el jutge va revisar la mesura cautelar de tots els empresonats i va deixar en llibertat la resta de consellers (sota fiança de 100.000 euros) i va mantenir a la presó Forn, el vicepresident destituït, Oriol Junqueras, i els líders d’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium, Jordi Cuixart.

El següent intent de la defensa d’aconseguir la llibertat de Forn es va produir l’11 de gener. El conseller destituït va declarar davant de Llarena sobre el fons de la causa i no sobre la mesura cautelar que el manté en presó preventiva. En aquell moment, va negar que els Mossos d’Esquadra actuessin amb passivitat durant els dies previs i el mateix 1-O i ja va dir al jutge que deixaria el seu escó al Parlament si es tornava a la via unilateral.

Juntament amb ell, també van declarar Sànchez i Cuixart i el jutge encara ha de resoldre l’escrit presentat per la defensa del líder de l’ANC. La lletrada de Cuixart encara no ha presentat la petició d’alliberament per escrit davant del Suprem.

Renuncia a l’acta de diputat

El passat 23 de gener, Forn va decidir renunciar a l’acta de diputat com a estratègia de defensa per poder sortir abans de la presó. Dos dies després, el seu advocat, Daniel Pérez-Esqué, va tornar a presentar un complement a l’escrit per tornar a demanar la seva llibertat. En aquest nou escrit, argumentava que desistint de ser diputat aquesta legislatura s’aparta de la política i que, per tant, no hi ha risc de reiteració delictiva. Fins ara, el jutge havia denegat la seva llibertat basant-se en el supòsit que podia tornar a reincidir en la via unilateral.

La Fiscalia el vol a la presó

Per la seva banda, la Fiscalia del Tribunal Suprem ja va demanar el passat 23 de gener al jutge instructor que mantingui a la presó Jordi Sànchez i Joaquim Forn. En un breu comunicat, va avançar el seu posicionament, tot i que no va argumentar-ne el perquè i es va limitar a apuntar que la presó provisional es pot revisar més endavant a mesura que avança la instrucció.

ACN

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies