TARRAGONA 21

Detall de la façana de l’edifici del Tribunal Suprem

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha denegat a Jordi Sànchez poder sortir en llibertat per anar al ple d’investidura de divendres. Tampoc accedeix a donar-li un permís penitenciari ni li permet intervenir per via telemàtica, tal i com havia sol·licitat la seva defensa. És la segon cop de porta del Suprem, que torna a impedir al candidat ser al ple (ja ho va fer el passat 12 de març). Llarena considera que es manté el risc de reiteració delictiva -el mateix argument que ja va esgrimir al març- i alerta de les «greus conseqüències» que tindria si és president. Creu també que la seva candidatura té elements que apunten «de manera marcada i racional» que, en cas de ser president, podria «trencar l’ordre constitucional». Entén que s’han garantit els seus drets polítics i que només té una limitació «parcial» ja que pot delegar el vot i s’ha pogut presentar a les eleccions. Sobre la resolució de l’ONU, diu que no es dona «cap indicació concreta» i que, a més, «no és vinculant» per al tribunal.

La decisió del jutge arriba poques hores abans de la convocatòria del ple d’investidura que el president del Parlament, Roger Torrent, va formalitzar dilluns amb Sànchez com a candidat.

En una resolució de 54 pàgines, el jutge del Suprem argumenta que considera que es manté el risc de reiteració delictiva i que, per això, no permet que Sànchez pugui assistir al ple a través de cap de les tres vies plantejades per la seva defensa.

Les «greus conseqüències» si és president

Llarena ressalta, a més, que el fet de ser candidat i poder ostentar la presidència podria «trencar l’ordre constitucional» i que podria reiterar en els mateixos delictes pels quals està en presó preventiva. A més, creu que per sobre dels drets polítics de Sànchez estan els «drets col·lectius». «Convé sobreposar la protecció dels drets polítics col·lectius sobre un lideratge que, pel seu exercici delictiu, suposi una restricció parcial del dret del processat», recull la interlocutòria.

En aquest sentit, el jutge aprofita per recordar que els drets polítics de Sànchez només estan, al seu entendre, limitats «parcialment», ja que va autoritzar la seva delegació del vot i, a més, «va poder concórrer a un procés electoral».

Llarena va més enllà i assegura que si fos president derivaria en «greus conseqüències» perquè podria reiterar en els delictes i afectar «principis i drets constitucionals i polítics de tots els ciutadans espanyol i d’aquells que constitueixen el mateix cos electoral de Catalunya».

L’ONU «no és vinculant»

En l’escrit presentat per la defensa, l’advocat Jordi Pina adjuntava la resolució que el passat 21 de març va prendre el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que instava el govern espanyol a prendre mesures cautelars per garantir els seus drets polítics. Llarena retreu a la defensa que l’adjuntés en anglès i sense traduir al castellà i diu que aquest «és l’únic element nou» respecte l’anterior petició per anar al ple.

En la resolució, el magistrat assegura que l’ONU no dona «cap indicació concreta» i que, a més, la resolució «no és vinculant» per al tribunal. Segons Llarena, és «una crida» a les autoritats espanyoles per tenir en compte la «rellevància» del seu dret polític mentre «s’aclareix la queixa» formulada per Sànchez.

«Ni suposa que el Comitè de Drets Humans faci una indicació concreta que mai pot ser vinculant per al tribunal ni tan sols s’atreveix a suggerir que la tutela cautelar dels drets polítics del processat hagi de passar per l’adopció d’algunes de les mesures sol·licitades», justifica el jutge.

Segons Llarena, el fet que s’invoquin davant l’ONU els seus drets polítics i el risc que pateixin «danys irreparables» no passa per sobre de garantir que els drets de tota la comunitat es puguin «protegir de manera preferent». És a dir, que el jutge creu que garantir el dret polític de Sànchez pot lesionar els drets de la resta d’espanyols i, per tant, això justifica que no s’autoritzi un «exercici complet» que li permetés ser candidat de manera efectiva.

Les peticions de la defensa

El dimarts, i després de la convocatòria formal del ple amb Sànchez com a candidat, el seu lletrat va presentar davant del jutge Llarena un escrit on li demana que adopti les mesures que facin possible que pugui exercir els seus drets polítics i assistir al debat d’investidura, convocat per aquest divendres. En l’escrit, li fa tres peticions. En primer lloc, li sol·licita que decreti la seva posada en llibertat provisional per anar al ple o, si no accedeix, li concedeixi un permís penitenciari per anar físicament al ple.

A més, i a diferència de la petició que ja va fer al març, incorpora una altra opció. Demana al jutge que permeti a Sànchez intervenir al ple a través de videoconferència desplaçant-se al lloc on el jutge estimi oportú. El lletrat distingeix entre la petició que fa sobre Sànchez i la que en el seu moment es va fer per poder investir Puigdemont a distància.

En l’escrit, l’advocat reconeix que aquest possibilitat ha estat exclosa pel Tribunal Constitucional en el cas de persones que «no es trobaven a disposició de de la justícia espanyola» (en referència a Puigdemont), però afegeix que, en el cas de Sànchez, «res impedeix acceptar aquesta opció» ja que no pot assistir al ple físicament pel fet d’estar a la presó però no per estar fora d’Espanya. En l’escrit, apunta també que aquesta opció de la videoconferència hauria d’estar posteriorment acceptada per la presidència del Parlament.

Segon intent fallit

Aquest és el segon intent que la defensa de Sànchez feia per aconseguir que pugui assistir, com a candidat, al ple d’investidura. Fins ara, el jutge ha permès la delegació de vot de Sànchez –a través de la Mesa- però ja li va negar assistir al ple del passat 12 de març, quan va ser candidat per primer cop.

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va denegar tres dies abans del ple la llibertat provisional i el permís de sortida puntual que havia sol·licitat. El jutge va prendre la decisió havent escoltat la Fiscalia però sense esperar a rebre els informes de l’advocat de l’Estat i VOX, aquí havia demanat que es posicionessin.

En aquell moment, va basar la seva decisió en el «risc de reiteració delictiva» pel fet que els delictes que està investigant es van cometre –deia- mitjançant actuacions legislatives i executives clarament il·legals» que van «desatendre de manera flagrant els controls constitucionals, judicials i institucionals».

En una entrevista a la ‘Cadena Ser’, el president del Parlament, Roger Torrent, ha expressat la seva intenció d’apel·lar a organismes internacionals si finalment el jutge del Tribunal Suprem no permetia al candidat assistir al ple d’investidura. Torrent va enviar el dilluns una carta al jutge Llarena on li demanava que pogués assistir al ple, li deia que tenia «intactes» els seus drets polítics i li recordava la resolució de l’ONU.

ACN

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies