El Lluís, de Falset, s’ha fet avui un frotis bucal per ajudar a trobar on són les restes del seu germà Càndido. El riudomenc Eudald Salvat també vol saber on són les del seu, que es deia com ell. Són dues de les persones que han passat avui per l’hospital Joan XXIII per fer-se les proves del Programa d’identificació genètica de la Generalitat, que són totalment gratuïtes.
Des d’avui, el seu perfil genètic formarà part del banc de dades que té l’objectiu d’identificar familiars desapareguts durant la Guerra Civil i la repressió franquista. La seva informació es creuarà amb les anàlisis de les mostres òssies extretes de fosses comunes exhumades, i quan trobin una coincidència seran els primers d’assabentar-se que han trobat les restes dels seus germà, i podran decidir què fer amb elles.
“Si haguéssin trobat viu el meu germà, ara em diria David”
“Es deia Eudald, com jo. Ell va desaparèixer el març de 1939, i a mi em van batejar el desembre del mateix any. Em van posar el seu nom. Estava programat que, si el meu germà tornava viu, jo em canviaria el nom pel de David”, explica el de Riudoms. El seu germà va desaparèixer després d’anunciar que tornava cap a casa del front d’Andalusia, on havia treballat com a camiller. “Vam enviar cartes, però no en va arribar cap. Pot ser que hagués mort allà, o durant el viatge de tornada, no ho sabem. El meu pare sempre deia que ell esperava el seu fill gran, i va venir el seu fill petit”, explica.
Alguns dels familiars de desapareguts que han participat avui en les proves del programa d’identificació genètica. Foto: Tarragona21.cat
Maria Teresa Miravall: “Els pares no en parlaven, era un tabú”
Maria Teresa Miravall viu a La Secuita. És la neboda d’un desaparegut, un germà de la meva mare, que va morir a la Serra de Pàndols, tot i que no saben ni on ni en quines circumstàncies. “Els pares no en parlaven, era una cosa tabú. Els meus fills han estat els que ens han animat a saber què va passar, i estic aquí per això. No en tinc gaires esperances, però s’ha d’intentar”, explica la Maria Teresa.
Maria Dolors Palau: “És molt difícil poder tancar la ferida sense saber on va caure”
“És molt difícil poder tancar aquesta ferida. Si sabés el dia i el lloc on va caure, m’encantaria anar allà, deixar-hi un ram de flors, plorar, o fer el que sigui, i dir ‘adéu, tiet!’. Viure sense poder fer això és molt dur”, explica la Maria Dolors Palau, que també va perdre el seu tiet al front d’Andalusia.
600 familiars de desapareguts a la demarcació
A la demarcació de Tarragona són 573 les persones que hi ha al registre de familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme. Comptant-hi les d’avui, 63 d’aquestes ja estan incloses al banc de dades genètiques. La directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García, ha fet una crida a ampliar aquesta xifra: “Cada setmana fem nou registres nous. Sé que per molts aquesta iniciativa arriba massa tard. Hem arrancat tard, però això ja no s’aturarà”.
El cap de Genètica de l’Hospital Vall d’Hebron, Eduardo Tizzano, i la directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Carme García. Foto: Tarragona21.cat
Catalunya obrirà 45 de les seves fosses comunes durant aquest 2017, i l’any que ve preveu que en siguin moltes més. Les fosses comunes estan ubicades en aquest mapa del web de la Generalitat fossesirepressio.cat. Les dades genètiques també es compartiran amb altres comunitats quan es facin exhumacions fora del territori català. El primer pas per participar en el programa és inscriure’s en el Cens de familiars de persones desaparegudes.
Equip de redacció
