.

Isabel Martínez, durant la presentació del treball. Foto: Tots21

El mític establiment reusenc ‘Les Amèriques’, situat al carrer Llovera des de principis del segle XX fins que va tancar, el 1982, ja té un relat escrit, un repàs històric dels seus avatars i de les seves grandeses en un nou exercici de reconeixement del poeta i assagista que va morir l’any passat i del qual se celebra enguany l’Any Amorós.

La periodista Isabel Martínez és l’autora del llibret -titulat ‘Descobrint Les Amèriques i altres botigues del tèxtil del Món de Reus’-, que presentava aquest dimarts en un acte que organitzava la Cambra de Comerç, amb el suport del Centre d’Amics de Reus, que suposava una primera col.laboració que s’estableix entre ambdues institucions.

L’escriptor Joan Puig i Ferreter deia que el mercat de Reus “tenia un cert color d’orient”. Al voltant d’aquest mercat, els reusencs van anar bastint una xarxa de botigues i establiments comercials. Dues botigues del ram del tèxtil hi destacaven: Casa Navàs, sumptuós edifici modernista del Mercadal amb botiga de teles als baixos, i Les Amèriques, que s’ha acabat convertint, amb el temps, en “una manera de comprar i vendre que sembla decididament superada per la modernitat”, deia la periodista. ‘Les Amèriques’ fou la “quintaessència” d’aquesta manera de treballar, un món entre teles i tisores que acabaria tancant amb l’arribada als anys 60 del prèt a porter.

Ajudada per les entrevistes que li feu a l’escriptor, de les seves memòries i de la documentació de l’empresa, Isabel Martínez texeix el recorregut de Les Amèriques, però també d’altes establiments de renom de la ciutat, ja desapareguts, com Teixits El Globo -ubicat primer al Mercadal, cantonada amb el carrer de Les Galanes, i després a Cal Bofarull- o la botiga de Ramon Morera, situada al carrer Monterols. De la munió d’establiments, queda El Barato, mentre Casa Navàs va tancar en 2018. Altres ho feren abans.

Els socis de Les Amèriques es van formar en un establiment encara més veterà: Cal Marquet, fundat en 1880 i comandat pel riudomenc Marc Massó. Molts dels empresaris, treballadors i aprenents venien de pobles de l’interior i es formaven en aquests establiments. La fama de Reus era notòria. Amorós explicava que “el botiguer de roba format a Reus tenia un magnífic mercat laboral a tot Catalunya”.

L’èxit d’assistència va acompanyar la conferència. Foto: Tots21

L’aprenentatge a la botiga podia durar entre 4 i 6 anys, temps en el qual el propietari de l’establiment oferia allotjament i menjar. La precarietat laboral era evident. Ho explicava l’autora del llibre: “L’allotjament consistia en dormir sobre els taulells o damunt de sacs buits en un racó de magatzem”, un costum que s’allargaria fins al juliol de 1936. D’aquí vindria el conegut renom de ‘saltataulells’ aplicat als botiguers.

Les Amèriques va ser fundada en 1911 pels tres socis, un dels quals, Rodolf Amorós Cabré -pare del Xavier Amorós-, procedia de Pradell de la Teixeta, al Priorat, poble de gran estima per a l’escriptor i també per a la seva filla, la Maria Lluïsa, escriptora com ell, que intervindria al final de l’acte per agrair “l’estima” amb què s’ha editat el llibre i l’enorme afluència de públic, que omplí la sala d’actes de la Cambra de Comerç. Xavier Amorós s’incorporaria a la botiga als anys 50, fent el relleu generacional. Les fotos on apareix ell elegantment vestit mostrant les teles a les compradores formen part de la història visual de la ciutat.

L’apunt final a la conferència el donarien diversos extreballadors i filles d’extreballadors de Les Amèriques, que intervindrien per explicar les anècdotes viscudes. També ho feu l’exsecretari general de la Cambra -“en excedència”, remarcà-, Josep Baiges, que recordava de manera hilarant com va viure 30 anys com a veí d’escala de l’escriptor, al passeig Prim, una escala farcida de gent coneguda de Reus, “amb directors d’escola, el director de la Fira, un dels fundadors de Convergència, dos clavaris de la Sang, una vella glòria de les 6 Copes d’Europa d’hockei del Reus Deportiu i la neta de l’urbano de la barba”, l’urbà més popular hagut a Reus. I al vuitè primera, “l’Amorós”.

Jaume Garcia