La llei de desconnexió preveu la independència immediata si no hi ha referèndum

Carles Puigdemont, en un acte del Pacte Nacional pel Referèndum aquest cap de setmana. Foto: ACN

Amb referèndum o sense. La Generalitat ja té preparat el mecanisme per activar la secessió immediata de Catalunya de la resta d’Espanya si el Govern central impedeix que es faci la consulta per a la independència, prevista per a finals de setembre o principis d’octubre, segons avança avui El País.

El rotatiu madrileny tingut accés a l’esborrany secret de la llei de transitorietat jurídica, la que es coneix com a llei de ruptura. Es tracta d’un document legal que aspira a funcionar com a Constitució provisional catalana durant el termini de dos mesos que, segons recull el text, tindria el Parlament per engegar un procés constituent que desemboqués en la “república parlamentària” de Catalunya. “Si l’Estat espanyol impedís de manera efectiva la celebració del referèndum, aquesta llei entrarà en vigor de manera completa i immediata quan el Parlament constati aquest impediment”, afirma la disposició final de l’esborrany.

Les tensions cada vegada més grans dins del bloc sobiranista s’han convertit en una competició per veure qui va més enllà en els seus plantejaments, i han actuat com a catalitzador per accelerar un viatge sense retorn. Tot just una desena de persones —sota la coordinació de l’exvicepresident del Tribunal Constitucional, convertit ara a l’independentisme, Carles Viver Pi-Sunyer— han tingut a les seves mans en els últims mesos el manual d’instruccions per engegar la independència de Catalunya, afirma El País.

‘Vol que Catalunya sigui un Estat independent d’Espanya?’

El document dedica un apartat sencer a la regulació del referèndum i revela el contingut de la pregunta: “Vol que Catalunya sigui un Estat independent d’Espanya?”. La intenció expressada al text és que aquesta part de l’articulat entri en vigor abans fins i tot que la resta per poder fer la consulta, i clarament assenyala que una majoria de vots a favor, per reduïda que sigui, i sense un límit mínim de participació, ratificaria la decisió i la faria vinculant.

L’esborrany es refereix diverses vegades a si mateix com a “llei fundacional”, i al llarg de les seves pàgines s’especifica de manera exhaustiva —encara que plena de llacunes legals i incògnites— fins a l’últim detall de la ruptura: aquells que serien ciutadans catalans i com seria possible obtenir la nacionalitat; quines lleis espanyoles continuarien en vigor i quines deixarien d’estar en vigor automàticament; quina seria la destinació dels funcionaris de l’Administració General de l’Estat que resideixen a Catalunya; què passaria amb els contractes d’obra o serveis públics signats pel Govern central i amb els immobles propietat de l’Estat espanyol.

La majoria independentista del Parlament ja ha imposat una reforma del reglament que permetria l’aprovació exprés del text en tràmit de lectura única. Només en 48 hores, sense capacitat de reacció per part de l’oposició, la independència es posaria en marxa.

La justícia

La part de l’articulat que fa referència a la justícia en aquest nou Estat és àmplia i detallista. Amb tres propòsits clars: un control rigorós del Govern català —seria el cap de Govern qui nomenés el president del nou Tribunal Suprem—; l’apropiació de totes aquelles causes que afectin Catalunya i que estan ara en mans de l’Audiència Nacional o del Tribunal Suprem espanyol; i la voluntat expressa de “sobreseure o anul·lar els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que busquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou Estat de manera democràtica i no violenta”. És a dir, tabula rasa per als polítics que, com l’expresident Artur Mas o l’exdiputat Francesc Homs, que han estat condemnats per desobeir el Tribunal Constitucional.

Els funcionaris han de saber el català

L’esborrany de la Llei de Transitorietat Jurídica estableix un règim lingüístic que considera el català com a única “llengua pròpia de Catalunya”, mentre que “es garanteix” que el castellà pugui mantenir també els actuals usos “vigents”.

La novetat més important en el capítol lingüístic té conseqüències sobre els funcionaris estatals que decideixin ingressar a l’Administració de la Generalitat, ja que tindrien l’obligació d’aprendre el català, motiu pel qual disposarien d'”un període transitori suficient” —sense especificar— per poder acreditar un coneixement del català que els permeti desenvolupar el seu treball amb normalitat en aquesta llengua. El sentit últim és la indistinta utilització d’ambdues llengües, “sense que es pugui exigir traducció”.

Amnistia

D’altra banda, La llei que prepara la Generalitat per trencar amb Espanya estableix que s’amnistiarà tots els imputats i condemnats per causes judicials vinculades al procés sobiranista. Aquesta mesura afectaria directament l’expresident Artur Mas, a qui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va imposar una pena de dos anys d’inhabilitació per la consulta independentista celebrada el 9 de novembre del 2014. La llei fundacional també preveu que la futura justícia catalana assumeixi els casos que tramiten en l’actualitat el Tribunal Constitucional, el Suprem i l’Audiència Nacional.

Els jutges

Quant a jutges, la llei fundacional estableix que “els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l’Administració de Justícia que pertanyin als cossos corresponents a l’Estat espanyol podran concursar a les places que es convoquin”.

El projecte de llei dels independentistes fixa que serà la sala de govern del Tribunal Suprem de Catalunya —successora de l’actual Tribunal Superior de Justícia de Catalunya— la que proposarà “el nomenament de jutges i magistrats després dels corresponents processos de selecció”.

Les propietats de l’Estat

L’articulat de la llei de transitorietat estableix que la Generalitat passaria a ser la propietària de “la titularitat de qualsevol tipus de dret real sobre tot tipus de béns a Catalunya”. La Generalitat va publicar fa unes setmanes un inventari previ per conèixer quin és el volum de propietats estatals, en el qual van aparèixer 1.080 edificis i terrenys amb un valor conjunt de 685 milions d’euros que serien susceptibles de canviar de mans.

Resposta confusa del Govern

El Govern avisa que si l’Estat impedeix el referèndum, a l’executiu català no li quedarà més alternativa que dotar-se dels “mecanismes legals” que permetin celebrar-lo. Així ho han assegurat fonts del nucli governamental del procés a l’ACN. A més, aquestes mateixes fonts afirmen que “molts juristes porten molt de temps estudiant totes les possibilitats legals per fer el referèndum amb les màximes garanties”.

Després que ‘El País’ hagi publicat que la llei de desconnexió preveu una declaració d’independència immediata en cas que l’Estat impedeixi el referèndum, el Govern “ni confirma ni desmenteix” que aquesta informació correspongui a un dels esborranys que s’han treballat. En canvi, en un comunicat, JxSí diu que “el document publicat no té res a veure amb les versions actuals amb què es treballa” i afegeix que s’ha treballat amb “molts documents i esborranys”.

Ara bé, el Govern de la Generalitat i el president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, han desmentit la información. Turull ha comentat a través de Twitter que “qui hagi passat aquest suposat esborrany va molt desfasat, y ho desmentim. Quan es faci pública la llei ho comprobareu ràpidament”.

Accediu a l’esborrany en aquest enllaç (El País).

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *