.

L’abast de la victòria de Ciutadans a la ciutat de Tarragona en les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest passat dijous és de dimensions històriques, tant com l’índex de participació final, un 81,48%. La candidatura encapçalada per Matías Alonso, però amb la tarragonina Lorena Roldán en la funció de cap de llista adjunta, guanyen a totes les zones excepte una, la Part Alta, que com l’aldea d’Astèrix resisteix l’embat amb ERC en primera posició i Junts per Catalunya en segona. Ciutadans ocupa el tercer lloc.

Aquesta és l’única àrea que es resisteix al domini implacable dels discípuls de la Khalessi, perquè en la resta del mapa urbà no només lideren en vots, sinó que converteix l’anella roja dels barris (tradicional feu socialista) en taronja. Triomf a Torreforta, Campclar, Bonavista, Sant Salvador (en tots aquests el PSC s’ha de conformar amb la plata), Llevant (on la llista de Carles Puigdemont es fa amb el segon lloc i ERC amb el bronze) i Sant Pere i Sant Pau, especialment doloròs per al PSC perquè queda relegat a la tercera posició per darrera dels republicans.

De fet, poc rastre del PSC al centre. No ocupa cap plaça de pòdium ni a la Part Alta, ni als eixamples ni als Barris Marítims, zones totes elles on Junts per Catalunya i ERC es peguen clatellades pel predomini del vot independentista. Els republicans es consoliden a grans trets com alternativa dins d’aquest bloc, encara que la els fonaments sòlids que atresora la llista transversal del president cessat de la Generalitat dóna a entendre una possible recuperació d’intenció de vot al PDeCAT. Unes sigles, cal recordar, desaparegudes en combat aquestes eleccions.

El PP cau en un pou sense fons. Sense discusió possible, per molt temporal que pugui ser i destacant de nou a les especificitats d’una cita amb les urnes tan complexe com la del 21-D. A la Part Alta és últim, per darrera de CUP i els comuns. Als Barris Marítims només pot superar als anticapitalistes. Als eixamples nota l’alè dels podemites, dels quals només els separen desenes de vots, i als barris esdevenen música minimalista davant l’orquestra simfònica de Ciutadans. A Bonavista superen per només 41 vots a ERC i a Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau només s’imposen als cupaires.

Pel que fa a l’extrem esquerra del tauler, la CUP mostra problemes per fidelitzar votants i només té una alegria a la Part Alta, única zona on supera als seus rivals d’espai en el discurs social dels comuns. Aquests darrers, símbol del que podria significar una alternativa destinada a unir al mateix pot Iniciativa, Esquerra Unida i Alternativa, Podem i la protogènesi d’alguna cosa semblant als seguidors d’Ada Colau de cara a les municipals té pocs punts de partida que generin il·lusió. Només a Torreforta marquen territori, passant per sobre de la CUP, Junts per Catalunya i el PP. A la resta, de zones tradicionalment obreres, lúnica alegria passa per enfonsar encara més als populars.