imatge de l’equip de l’ICIQ que ha portat a terme el desenvolupament de les membranes.
L’any passat, investigadors de l’ICIQ van descobrir un material blau cel que ‘atrapa’ les molècules de CO2. Això alenteix el seu flux i permet separar-les en les mescles de gasos. Veient el potencial d’aquesta tecnologia, van decidir patentar-la. Ara, la comercialitzaran a través d’una nova empresa spin-off: Orchestra Scientific. Amb tot just unes setmanes de vida, Orchestra Scientific ja ha captivat a diversos inversors de tot el país.
La nova tecnologia, desenvolupada completament a l’ICIQ, incorpora aquest compost blau en unes fines làmines de plàstic que, enrotllades, poden introduir-se dins de canonades. Quan circulem mescles de gasos per aquestes canonades, les membranes blaves alenteixen les molècules de CO2 i les separen de la resta de gasos com si es tractés d’un tamís. Això té una gran utilitat en la purificació del biogàs, una font d’energia renovable amb un potencial immens.
Cristina Sáenz de Pipaón (CEO de la nova spin-off) i Álvaro Reyes (CTO) mostren una de les seves innovadores membranes.
El biogàs és un combustible que s’obté de la fermentació de compost i biomassa. Està format principalment per metà i diòxid de carboni. Aquest metà emès directament a l’atmosfera tindria un efecte molt contaminant i, per tant, normalment es crema. “L’efecte hivernacle del metà és 21 vegades més gran que el del CO2 i, no obstant això, no som conscients del perill que representa”, explica la Dra. Cristina Sáenz de Pipaón, CEO d’Orchestra Scientific. “Però per separat, tots dos gasos tenen un valor afegit que podem aprofitar,” afegeix. El metà és el popular ‘gas natural’, i s’utilitza en milions de llars i indústries com a combustible. D’altra banda, el diòxid de carboni té moltes aplicacions des de la indústria siderúrgica a la indústria alimentària (les bombolles de les begudes carbonatades o el farciment de les borses d’enciam són principalment CO2).
El biogàs s’ha de refinar per convertir-lo en metà pur, i així poder injectar-lo a la xarxa de gas i aprofitar-lo com a gas natural. El procés de refinat consisteix en eliminar el diòxid de carboni (aproximadament un 35% de la barreja) i petites quantitats d’altres gasos. Encara que a Europa tot just hi ha 500 plantes on es refina el biogàs, es preveu que el 2020 hi hagi més de deu mil. Espanya està a la cua de la UE amb una única planta que injecta en xarxa. El principal problema per purificar el biogàs son els mètodes utilitzats –basats en criogènia, altes pressions o reactius químics– que són cars i molt contaminants. Les membranes desenvolupades a l’ICIQ són més sostenibles ja que treballen a pressió atmosfèrica, sense refrigeració, i poden estalviar més d’un 25% en electricitat respecte a altres membranes.
La nounada Orchestra Scientific busca col·laboradors que vulguin explotar la seva tecnologia. A més, investiga noves aplicacions per les seves membranes, com la separació de CO2 d’emissions contaminants per poder recuperar-lo i evitar emetre a l’atmosfera. El projecte va néixer gràcies a la investigació en nous materials del grup del Prof. José Ramón Galán Mascarós, i va poder créixer gràcies al suport econòmic de la Fundació Obra Social “La Caixa” en un projecte d’incubació d’empreses organitzat per l’ICIQ. L’equip d’Orchestra Scientific ressalta que el seu èxit es troba en l’actiu personal de l’ICIQ – un equip d’investigadors excel·lents que han treballat durant mesos en el projecte. El projecte compta amb el suport de l’European Research Council (ERC) a través d’un ajut ‘Proof of Concept’ que permetrà desenvolupar la tecnologia i ha atret diversos inversors europeus. També ha estat finalista al ‘CleanTech Camp’ organitzat per KIC-Innoenergy amb el patrocini de Gas Natural Fenosa, entre d’altres empreses. Actualment participa en diferents plans de formació i incubació dins el projecte ‘Tarragona Open Future’ de Telefónica que organitza l’Ajuntament de Tarragona amb la col·laboració d’agents socioeconòmics del territori.
Equip de redacció
