TOTS 21

Uns 500 crítics amb la direcció del PSC han donat un pas més al reunir-se per primer cop en assemblea per evidenciar el seu rebuig al rumb imposat per Pere Navarro i per buscar solucions. Els dissidents, convocats a l’auditori de les Cotxeres de Sants, es van deixar de mitges tintes i van carregar molt durament contra l’aparell del partit, “tips, empipats i decebuts”, en paraules de Laia Bonet, d’allò que veuen cada dia als òrgans de decisió del Partit Socialista.

Sebastià Barrufet és periodista

Sebastià Barrufet és periodista

Hi va haver paraules tan educades com gruixudes contra Navarro i els seus, i molts aplaudiments per canviar la dinàmica actual del PSC o decididament marxar de les sigles vigents des del 1977. “Cal una nova primavera del socialisme català”, va resumir Antoni Castells davant un públic atent, integrat per mitja dotzena de corrents crítics sota el paraigües d’Espai Socialista.
Avancem, Agrupament , PerSumarCanviar i tot el ventall de socialistes que han quedat orfes de casa pels nous ocupants de la seu del PSC. L’objectiu: decidir. I no decidir qualsevol cosa sinó si estripen el carnet i munten un nou partit, una nova Unió Socialista de Catalunya que s’allunyi d’una marca com el PSC que ha quedat “cremada” pel seu posicionament contrari al procés sobiranista. Com va definir l’exconseller Antoni Castells, comença la «nova primavera del socialisme català». La decisió, però, es posposarà a una segona assemblea.

“Estem construint un espai socialista per combatre la diàspora de socialistes que hi ha al país, en tenim el deure i l’obligació que la diàspora tingui un subjecte polític que operi i sigui eficaç per construir una alternativa de país”, va dir Joan Ignasi Elena (exalcalde de Vilanova i la Geltrú) en la seva intervenció de benvinguda. Elena va deixar clar l’objectiu del conclave: esquerra, dret a dedicir i radicalitat democràtica, i per fer-ho, si cal, marxar del PSC. Però, això sí, sense deixar l’escó. Un avís amb tota la intenció a Pere Navarro.

En la mateixa línia es van expressar  altres noms històrics del socialisme catalanista que destaquen entre els 500 participants com ara Antoni Castells, Marina Geli, Marc Mur, Montserrat Tura, Raimon Obiols, Manuel Royes, Lluís Miquel Pérez, Jordi Martí Grau, Laia Bonet, Dani Font, Maria Badia o Núria Ventura així com càrrecs territorials i alcaldes.

Àngel Ros però, va demanar recuperar el caràcter inclusiu del PSC i mantenir la flama de la diversitat dins el PSC. Laia Bonet també va apostar per no marxar. Una declaració que va aixecar quatre aplaudiments mal comptats. Jordi Martí va demanar recuperar força i mostrar la força dels crítics al PSC. «Hi ha més socialistes fora que dins el PSC», va asegurar Martí. Per la seva banda, Marina Geli també va advertir que «dins o fora del PSC, serà diputada dels crítics».

La trovada es va convertir en un crit per revertir la delicada situació que travessa el PSC.  A l’àmplia sala de Sants, presidida per una senyera i el lema ‘Guanyem la llibertat’, s’hi va respirar indignació, certa frustració i l’avís compartit que no hi haurà gaires més oportunitats per reflotar el projecte socialista si no s’actua amb rapidesa i determinació.

El diagnòstic va ser totalment coincident, però la recepta per posar-hi remei, no. Aquí el dilema, la divisió i la dificultat per organitzar-se i estructurar un moviment creïble. Uns, majoritaris, van dir o van insinuar clarament que la medicina és estripar el carnet i fundar un nou partit. Elena, Geli, Ventura, Castells o Tura, van ser els més aplaudits; altres, amb Bonet i Ros al capdavant, advoquen per refundar la formació des de dins. Per a Bonet, fent una mica de campanya, les primàries de Barcelona són l’ocasió per començar a construir l’alternativa a la direcció. En canvi, Geli va parlar de crear un moviment “de baix a dalt”, que aixoplugui “la diàspora” que ha patit el PSC, “sigui dins o fora del partit”. Castells va elogiar els 3 diputats que van votar diferent a la direcció i va indicar que són ells tres qui “ara representen” el socialisme català.

L’allunyament de Navarro del dret a decidir va ser allà on van convergir totes les intervencions. “El 1977 el PSC i el PSOE donaven suport al dret a l’autodeterminació. Mai el PSC pot estar fora d’aquesta voluntat del poble. Toca consulta”, va incidir Geli. Ventura es va expresar en el mateix sentit, i Elena, també en aquest camí, va ser el més nítid. “S’ha de crear un nou subjecte polític que tingui de referent les idees de l’esquerra, el dret a decidir i el radicalisme democràtic”. Obiols va advertir de la necessitat de no dividir-se en diferents grups i si buscar “donar amplitud” al socialisme. “El partit ha de canviar de direcció o si no que canviï la direcció”, va dir.

A l’assemblea no hi va ser Ernest Maragall, l’únic exPSC que s’ha atrevit a crear un nou partit, Nova Esquerra Catalana, i ara aliat amb ERC. I és que potser Maragall s’ha avançat al futur. Hi caben Esquerra i el PSC en una hipotètica Catalunya independent?
Només el temps ens podrà donar la resposta.

Sebastià Barrufet, periodista