.

.

TOTS 21

Imatge de l'Hospital de Dia d'Adults de Reus. Foto: Cedida

Imatge de l’Hospital de Dia d’Adults de Reus. Foto: Cedida

La disminució dels dies d’assistència als hospitals de dia d’adults de salut mental durant la pandèmia i la reducció de les intervencions terapèutiques grupals per la COVID no han afectat l’eficàcia dels tractaments psiquiàtrics a les persones tractades. Així ho determina l’estudi realitzat per professionals de l’Hospital Universitari (HU) Institut Pere Mata, que ha comparat l’eficàcia dels tractaments en usuaris dels hospitals de dia de Tarragona i Reus abans de la pandèmia i durant la COVID, i han conclòs que l’evolució entre els dos grups és similar i no hi ha hagut diferències significatives.

Segons el treball de recerca, l’eficàcia en els tractaments s’ha mantingut abans i durant la pandèmia per la cura dels equips professionals en l’adaptació de les intervencions a la situació de pandèmia i per la seva disponibilitat. En aquest sentit, l’estudi destaca l’esforç per mantenir el contacte amb les persones usuàries dels hospitals de dia, ja fos en línia o presencialment.

L’estudi també destaca la reducció del número de participants en les grups terapèutics com a factor favorable, i el fet d’incrementar l’atenció individualitzada per telèfon o per videoconferència, ja que es va destinar a l’atenció individual temps inicialment assignat a les intervencions grupals.

Amb aquestes adaptacions no s’han trobat diferències, abans i durant la pandèmia, ni en els perfils dels usuaris, ni en la durada dels ingressos (amb una assistència a l’hospital de dia molt menor per part del grup de la pandèmia), ni en risc de suïcidi, ni ens altres aspectes com autocura, habilitats comunitàries, activitats i relacions.

L’única excepció en l’eficàcia dels tractaments s’ha trobat en què el grup d’usuaris atesos durant la pandèmia ha participat en menys activitats comunitàries. Aquesta situació es pot explicar per la reducció de les activitats socials per la COVID.

L’altra excepció observada ha estat una millora menor en les habilitats domèstiques de la vida diària del grup ingressat durant la pandèmia, ja que és un aspecte tractat especialment durant la presencialitat.

Tot i els resultats del treball, els autors conclouen en la necessitat de fer altres estudis addicionals que permetin concretar quines de les adaptacions fetes durant la COVID suposen una millora que hauria de mantenir-se més enllà de la pandèmia. També aposten per realitzar estudis que valorin alguns factors qualitatius relacionats amb el vincle i amb l’atenció centrada en la persona, com a possibles factors determinants en l’evolució dels casos als hospitals de dia.

El treball titulat Clinical and Functional Outcomes in Day Hospitals in Times of COVID-19 està signat per Núria Estrada-Zambrano, Catarina Martínez-Ferreira, Julio Reyes-Figueroa, i es va publicar a finals de 2022 en la Revista Colombiana de Psiquiatría.

Les dades de l’estudi
Els hospitals de dia d’adults de salut mental de Tarragona i Reus, de l’Hospital Universitari Institut Pere Mata, van plantejar en 2019 un estudi sobre el perfil d’usuaris atesos, sobre la seva evolució al llarg de l’hospitalització i per determinar els factors associats a una evolució més favorable de la malaltia. El reclutament d’usuaris per participar en l’estudi es va iniciar l’1 de febrer de 2019 i va finalitzar el 31 de gener de 2021, coincidint durant un any sencer amb la situació de pandèmia.

En total van participar 160 persones usuàries, majors de 18 anys, que voluntàriament van prendre-hi part. D’aquestes, 72 havien ingressat abans del 14 de març de 2020, quan es va decretar el confinament, i 74 a partir de maig de 2020, quan es va aixecar el confinament.

Cal tenir en compte que durant el confinament els hospitals de dia d’adults van estar oberts però van haver de reduir dràsticament les visites presencials (abans de la COVID els usuaris anaven 5 dies a la setmana). També van cessar les activitats de grup i van posposar noves admissions.

A partir de finals de maig de 2020 van incrementar les visites presencials a 2 o 3 dies a la setmana; els grups (que abans eren de 20 o 30 persones) van passar a ser de 5 participants i van arribar a 11 paulatinament; i les intervencions grupals van anar augmentant de 4 hores a la setmana a 8 hores setmanals.

Durant la pandèmia, els equips professionals van informar abastament les persones usuàries dels hospitals de dia de salut mental sobre la COVID i van promoure les recomanacions de l’OMS sobre l’atenció a la salut mental. També van haver donar suport als usuaris en l’ús de les noves tecnologies, donada la bretxa digital que es va detectar entre ells.