Blanca Cabré i la resta de ponents, durant la presentació de l’informe de conjuntura. Foto: Tots21
La guerra a Ucraïna ha obert un front d’incerteses al futur de l’economia de les comarques de Tarragona que frena l’expansió que s’estava vivint un cop s’estaven superant els efectes negatius de la pandèmia. Menys en el sector del turisme, que preveu viure una gran temporada estival, les incerteses planen a l’economia tarragonina, tot i que sembla confirmar-se que el PIB seguirà pujant.
Aquestes són les conclusions dels experts que han presentat avui a la Cambra de Reus l’Informe de conjuntura econòmica del Camp de Taragona i les Terres de l’Ebre durant el primer trimestre de 2022. La presentació ha anat a càrrec de la directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, Mercedes Teruel, i del representant del Grup de Recerca d’Indústria i Territori de la URV, Joaquim Margalef. Ha conduït l’acte Blanca Cabré, membre de la corporació cameral.
L’economista Joaquim Margalef ha apuntat que el primer trimestre de l’exercici de 2022 es va iniciar amb ‘un cert optimisme de millora’ per la superació de la crisi de la COVID-19 i pel fet que les interrupcions de subministres s’anaven compensant, malgrat els elevats preus en els productes energètics i les matèries primeres. Tanmateix, ‘la guerra d’Ucraïna porta a un tancament del període amb reflexions a la baixa i la necessitat d’ajustos importants en l’economia mundial i en la de la zona’. Resumint, ‘podem concretar la dinàmica trimestral en aquest canvi de perspectives’.
D’una banda, el nombre d’ocupats ha disminuït un 0,80% en relació interanual, afectant unes 2.500 persones. Aquesta caiguda important en el nombre d’ocupats s’ha registrat en els serveis, sector en què la temporalitat ha estat determinant. La construcció s’ha mantingut en un nivell baix. Per contra, en la indústria i, en menor mesura, en l’agricultura s’ha assenyalat un increment important. D’altra banda, el nombre de contractes laborals i les afiliacions a la Seguretat Social han augmentat ‘a ritmes superiors als de la mitjana catalana’. La temporalitat, tot i ser molt elevada, ha passat a ser del 79,2% dels contractes quan els percentatges habituals s’apropaven al 90%.
Altrament, l’ocupació s’ha creat en les empreses de més de 50 treballadors, si considerem les afiliacions a la Seguretat Social. ‘Aquest element positiu no incita a la creació de noves societats ni a augmentar el capital de les existents’, ha destacat Margalef. Així, trobem que aquests projectes generats a la zona tenen una capitalització inferior a la mitjana catalana.
L’any 2021, els crèdits bancaris han disminuït un 6,04% en valor interanual i els dipòsits han augmentat un 2,87%. ‘Això palanqueja l’economia i ens porta a valorar que es genera poca inversió cap a l’àrea, si considerem el baix ús de l’estalvi disponible’. El crèdit hipotecari ha augmentat, així com el nombre d’hipoteques, però no la seva quantia unitària. Aquest fet ens fa entendre una estabilitat en el sector immobiliari, tant de preus com de vendes de noves edificacions.
Fort augment dels preus
L’estudi indica que els preus han experimentat ‘un fort augment’. L’IPC del març ha estat un 1% superior a la mitjana catalana. L’electricitat, el gas i altres combustibles han augmentat un 84,2% interanual a Tarragona. ‘Aquests productes energètics tenen un major efecte de repercussió transversal i suposen un augment de preus en tots els grups de l’IPC, de manera que s’ha disparat la inflació subjacent’.
Des del març de 2021, el comerç amb l’exterior registra increments interanuals importants i se situa en un 20,08% pel que fa a les exportacions i en un 44,72% pel que fa a les importacions. Aquestes xifres són superiors a les que han experimentat les variacions, també de dos dígits, dels conjunts català i espanyol.
Previsions a la baixa
Les estimacions per preveure l’evolució de la dinàmica econòmica els propers mesos ‘ens porten a plantejar les previsions a la baixa’. L’efecte de la guerra d’Ucraïna ‘és la principal i la gestió d’aquesta cap al control o l’expansió del conflicte són la incògnita principal’, subratlla Margalef. Els efectes econòmics ‘són significatius’ en el preu de l’energia i de les primeres matèries alimentàries, cosa que pot determinar ‘un major descontrol de la inflacció’ i obligar a modificar les polítiques de finançament de l’economia per part dels bancs centrals. En aquest marc, les inversions a la zona es moderen, encara que ‘el més preocupant és que no es tracta d’una situació puntual, sinó que és contínua des de molts períodes anteriors’.
La jornada ha servit també per mostrar dos exemples empresarials del territori, d’un cantó, la Cooperativa de Santa Coloma de Queralt -Coperal-, que amb 1.200 socis, tracta productes del gra i de la carn, i de l’altra, la DO Montsant.
En el primer cas, l’increment dels costos de l’energia i les matèries primeres han disparat els preus, cuadriplicant els costos de producció del pinso. Al Port de Tarragona, el blat d’Ucraïna representa el 37% del total de les importacions, i el de Rússia, el 30%, destacava la seva directora general, Antonieta Gual. En el segon cas, la situació es va viure més conflictiva durant la pandèmia, mentre que ara el sector vitivinícola torna a reflotar.
J. Garcia
Equip de redacció
