Edifici de la Chartreusse, ara seu de l'EOI
Durant els dies 19 i 20 de març, l’alumnat i el professorat de Francès de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona hem tancat els llibres per obrir els sentits a la reflexió, a l’enriquiment històric, a l’atreviment. Hem volgut rememorar el centenari d’aquella gran tragèdia europea que va significar la Primera Guerra Mundial, “La Grande Guerre”.
No direm que ha sigut una celebració ja que nosaltres també estem vivint un estat de dol per les pèrdues sofertes darrerament. Cap pèrdua humana, cap part del cos, només un tros d’ànima. Tot i així, compartim amb aquells soldats del 14-18, aquells “poilus”, la seva força de voluntat per mantenir-se al capdavant de la lluita, a les trinxeres, malgrat la inutilitat dels combats, com tantes vegades repetien en les seves cartes adreçades als éssers estimats.
Tampoc no direm que ha sigut una activitat lúdica ja que enguany no tenim ànims de diversió. Es tracta de la posada en pràctica d’una fórmula nova que s’adequa perfectament a la nostra situació actual, de la realització d’un projecte “a cost zero” que té com objectiu fomentar la cohesió social amb el “pretext” de conèixer millor un moment clau de la història de França. L’alumnat dels cinc nivells ha estat barrejat, tímidament i amb incredulitat al principi, per preparar una exposició sobre aquest conflicte que abraçava 16 temes diferents, des de les causes fins als implants maxil·lo-facials, passant pel Dadaisme, la propaganda, la música, etc.
Durant aquests dos dies cada grup, on es trobaven tants nivells de llengua com de persones el composaven, ha anat compareixent davant d’un públic curiós per veure el que havien fet els seus companys de classe i ha anant aportant les seves creacions gestades durant cinc mesos de treball en comú mentre la resta escoltava amb respecte, interès i sorpresa durant dues hores i mitja per sessió, sis sessions en total.
El professorat del departament de Francès de l’EOI de Tarragona vol agrair al seu alumnat aquest esforç “gratuït” fruit de la confiança dipositada en nosaltres i de les ganes. Les ganes d’aprendre de manera diferent, de sentir-se escoltat en una llengua que encara no domina, de demostrar-se que és capaç d’atènyer metes que creia impossibles.
Llàstima que no disposem d’una sala d’actes en condicions ja que haguéssim pogut invitar l’alumnat i el professorat dels altres idiomes i els ciutadans de Tarragona que també haguessin gaudit, com ho hem fet nosaltres, d’una posada en escena humana i moderna d’una de les etapes més cruels de la història contemporània.
Cecilia Martínez Cebrián
Departament de Francès de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona
