.

El delegat de la Generalitat, Òscar Peris, amb el director general d'Interior, Albert Batlle. Foto: Tarragona21

El delegat de la Generalitat, Òscar Peris, amb el director general d’Interior, Albert Batlle. Foto: Tarragona21

La Generalitat ha reclamat avui la col·laboració ciutadana i també el suport de jutges i fiscals per acabar amb el fenomen del ‘top manta’, ara que som a les portes de l’estiu. Tot i així, el ‘top manta’ s’ha reduit en l’últim any a la Costa Daurada fins a un 90 per cent, entre l’stiu de 2014 i el de 2015. El Govern tirarà endavant una campanya de concienciació perquè els ciutadans no comprin aquests articles. La campanya també s’extendrà als turistes.

La Generalitat ha reconegut avui a Tarragona que el fenomen és “delictiu i criminal”, on intervenen molts factors i “que no té una solució miraculosa”, i on intervenen serveis com el control de fronteres, importació i exportació o inspecció de Treball.

El director general de la Policia, Albert Batlle, s’ha reunit amb alcaldes de les zones afectades i amb comerciants per abordar el problema de manera integral. Batlle ha recalcat la importància de la “coordinació policial” amb els agents de les diferents policies locals per fer front al fenomen. El desplaçament del ‘top manta’ del Baix Penedès al Baix Camp s’ha pogut constatar els darrers anys, i també en direcció a Barcelona.

La Generalitat s’ha compromès a intensificar i crear meses de coordinació policial, formades per mossos i policies locals, i fer un balanç final de la temporada turística.

Batlle s’ha trobat en la reunió responsables municipals i associacions de botiguers i ha escoltat les queixes d’aquests. Tant ell com el delegat de la Generalitat, Òscar Peris, han demanat la col·laboració ciutadana, amb la mirada posada més enllà dels paradistes del carrer i “arribar fins els magatzems il·legals que produeixen i distribueixen el material falsificat”.

La Generalitat no farà ‘razzies’ de detenció de manters als carrers, sinó que busca una actuació integral des dels magatzems on es falsifiquen els productes i la seva distribució, a la vegada que constata que hi afecten qüestions socials o d’immigració. Així, la reducció del fenomen s’explica en bona part pel canvi de rutes que segueixen els migrants que arriben a Europa i ja no ho fan principalment per Espanya, sinó a través d’Itàlia i Grècia.