.

Durant la missa d’exèquies han concelebrat el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el pare abat de Poblet, Fra Octavi Vilà; el degà-president del Capítol de la Catedral, Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, i un bon nombre de preveres diocesans. Foto: Cedida

La Catedral metropolitana de Tarragona s’ha omplert de fidels, aquest dissabte dia 7 de gener, amb motiu de la celebració de la missa funeral pel papa emèrit Benet XVI, que ha estat presidida per l’arquebisbe Joan.

Durant la missa d’exèquies han concelebrat el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el pare abat de Poblet, Fra Octavi Vilà; el degà-president del Capítol de la Catedral, Mn. Antoni Pérez de Mendiguren, i un bon nombre de preveres diocesans.

A l’homilia, l’arquebisbe Joan ha afirmat que l’existència de Benet XVI «ha estat una presència brillant i alhora humil i discreta, enmig d’una Església que ha estimat apassionadament». Així, ha recordat les paraules del Pontífex durant la seva primera intervenció a la plaça de Sant Pere del Vaticà, on va afirmar que era «un simple i humil treballador de la vinya del Senyor».

De la seva llarga trajectòria, l’arquebisbe Joan ha destacat el seu paper com a assessor teològic del cardenal Josef Frings, durant el Concili Vaticà II. D’aquest període ha subratllat l’esquema de la Constitució dogmàtica sobre l’Església que va redactar, on «ja parlava de “tots els membres de l’Església” i no tan sols de la jerarquia, o sigui, una Església centrada en el concepte clau de “Poble de Déu”, esquema que, com tothom sap, esdevindria definitiu».

L’arquebisbe Joan ha volgut subratllat els tres aspectes més importants de Benet XVI com a teòleg i com a successor de Pere. En primer lloc, el seu paper en la Reforma de l’Església que va promoure el Concili: «Per a Ratzinger, esdevenia imprescindible interrogar la Tradició […] i entregar-se als principis mateixos del catolicisme, a fi i efecte de poder pensar la situació actual de l’Església a la llum i en el mateix esperit normatiu dels seus orígens».

El segon punt que ha destacat del seu magisteri és el de la fe com a amistat i íntima unió d’amor amb Jesucrist, que Benet XVI va afirmar a l’encíclica Deus caritas est. «Un missatge que ajuda a superar el que pot considerar-se com la gran temptació dels nostres temps: la “cultura del relativisme”», ha afirmat Planellas. Sobre aquest darrer aspecte ha recordat com «el papa Benet, en els seus diàlegs, reivindiqués el que ell en diu una “raó àmplia”, una “amplitud de raó”, o, més ben dit, una “laïcitat positiva” afirmant que cal que “la raó i la fe es retrobin d’una manera nova”, superant “la limitació imposada per la raó mateixa a allò que és empíricament verificable”».

Paraules de l’Arquebisbe Joan

L’arquebisbe Joan ha assegurat, per altra banda, que «la virtut que més l’ha caracteritzat és la humilitat». «Era humil, introspectiu i treballador, no exempt d’un subtil sentit de l’humor», ha recordat.

Planellas també ha afirmat que «la vida i la mort del papa Benet és com una profecia que ens indica que “alçant els ulls a les muntanyes, l’ajuda ens vindrà del Senyor”, una profecia de la llum veritable que és el Crist […] i que ens fa adonar que l’Església sap que els consols venen de Déu».