Ja ha començat el procés per cobrir les restes trobades | Fotos: AnnaMG
La Canonja ha descobert antigues restes del que seria la primera estructura de l’església del municipi. La troballa es va fer en treure l’antic enrajolat per fer les reformes oportunes anunciades el passat abril del 2014. Malgrat el descobriment, la poca potència arqueològica de les restes provoca que l’Ajuntament, en col·laboració amb un arqueòleg i l’arquitecte municipal, hagin decidit cobrir les restes per l’edificació de la nova plaça de l’església; popularment coneguda com “El Replà”.
Remodelació de la plaça de l’església
Aquest projecte de remodelació, impulsat per l’arquitecte municipal Miquel Orellana i la col·laboradora en el projecte, Anna Martínez; es va conèixer el passat abril quan l’Ajuntament de La Canonja va anunciar la reforma de la plaça de l’església i la reforma de la façana del Castell de Masricart. En concret, la reforma de l’església suposava una inversió de 200.000 euros, quantitat de la que es va poder disposar degut al no soterrament dels contenidors de la brossa.
Durant la presentació del projecte ja es va anunciar que hi havien dos zones on actuar: per una banda la zona del replà i per altra banda la zona del mirador, totes dues dividides per una carretera transitable. En aquest nou projecte es pensa unificar tots dos espais fent que aquest carrer passés a ser peatonal, deixant pas només als serveis d’emergència.
L’Ajuntament volia conservar l’essència i per aquest motiu el projecte també pensava plasmar, d’alguna manera, els símbols cristians del pa i el peix per venerar l’església que hi havia en el sòl del replà.
Amb la bona nova de una remodelació necessària a la plaça de l’església, els arquitectes ja contemplaven l’existència d’una antiga església, motiu pel qual es volia marcar el terra de la nova plaça traçant una nau simbòlica de l’església com a símbol de prolongació de l’estructura actual. Igualment, no es tenia coneixement exacte de la situació de les restes, per tant fins que no es comencés l’excavació no es sabia que trobarien.
Projecte de remodelació de la plaça de l'església de Sant Sebastià
Projecte de remodelació de la plaça de l'església de Sant Sebastià
Troballa en iniciar les obres
Abans d’iniciar les obres ja hi havia indicis de poder trobar restes d’antics edificis. Els indicis que hi podia haver restes d’edificis antics construccions van aparèixer gràcies a una aquarel·la datada del 1870 de l’Arquebisbat de Tarragona on hi havia retratada la plaça de l’església de La Canonja d’una manera diferent; una fotografia al passat on es pot veure una petita capella parroquial.
Les obres per la remodelació de la plaça van iniciar-se fa unes 3 setmanes, a finals de novembre. Al tenir aquests indicis, en començar les obres ja es va avisar a un arqueòleg, l’Isidre Pastor, per valorar possibles troballes en cas d’aparèixer. En començar l’enderrocament, es va trobar a l’actual replà de l’església un presbiteri medieval, és a dir, l’espai d’un temple catòlic que precedeix a l’altar major. Al seguir rebaixant el terreny al voltant de la troballa, es va descobrir una sagristia que contenia un vas funerari.
Restes del que podria ser la "Casa del Comú", situat a l'actual mirador de la plaça | Foto: AnnaMG
Capella del segle XVI
Les restes trobades corresponen a una petita capella medieval on els canongins practicaven el seu culte.
Antigament la Canonja no era com es coneix en l’actualitat. Abans de la unificació, per una banda hi havia el poble de Masricart, on un senyor feudal vivia al Castell que actualment és la biblioteca del municipi i, al nord, es situava La Canonja, un petit poble emmurallat i pel qual s’accedia per l’actual arc que precedeix la plaça de l’església.
És aquesta petita Canonja on hi havia l’antiga capella, de grandària més reduïda que l’actual degut al nombre d’habitants d’aquella època.
Les restes trobades fa tres setmanes indiquen que els murs són herència del segle XVI. També s’aprecia una ampliació d’aquesta capella que l’arqueòleg va catalogar del segle XVIII segons la classe de pedra, en aquest cas la pedra de Vila-seca, i la forma de construcció.
Amb la remodelació de tota la plaça de l’església també s’ha aixecat el paviment del mirador, l’altra zona de la plaça. En aixecar també s’han trobat unes restes que, possiblement, podien ser de l’antiga ‘Casa del Comú’ i que més tard va esdevenir una carnisseria. Aquí és on es valora la possibilitat que hi hagués situada una de les torres de guaita inclosa a la muralla que ajudava al tancament de l’antiga vila closa de La Canonja.
El replà de l'església ja té les restes cobertes | Foto: AnnaMG
Cobertura i memòria de les restes
Isidre Pastor, en fer una valoració de la troballa canongina, va concloure que no és una troballa de gran importància arqueològica. Una vegada feta la valoració, l’arquitecte municipal ha procedit a fer un dibuix de planta de l’estructura de totes les restes trobades per poder fer una reconstrucció de la capella.
Al no ser una troballa patrimonial important, l’arqueòleg redactarà una memòria plasmant i documentant tot el que s’ha trobat.
És ara el moment en que es procedeix a tapar les restes trobades. En altres casos, quan la troballa té un caràcter significatiu, es paren les obres i es fa un estudi exhaustiu de les restes. Però en una troballa com aquesta, el primer a fer abans de procedir a la construcció de la nova plaça és tapar les restes amb una làmina per tal de conservar-les correctament abans de posar el paviment a sobre.
Panoràmica del poble de La Canonja
Passat, present i futur
Malgrat no ser una troballa de poca potència arqueològica, els canongins no volen oblidar el seu passat. Amb aquesta nova troballa s’ha pogut ratificar una intuïció que es tenia però que fins ara no s’havia pogut confirmar.
Per aquest motiu, amb la construcció de la nova plaça s’inclourà d’alguna manera al nou paviment, i de manera que no trenqui l’estètica, l’estructura de l’antiga capella.
Així, quan els habitants del municipi visitin l’església de Sant Sebastià, facin les campanades de cap d’any al replà o simplement passegin pel poble podran saber on practicaven el culte els seus antics veïns i, d’alguna manera, reviure i no oblidar el passat.
