TARRAGONA 21

Joan Anton Font, al centre de la imatge, junt a Pere Grau, a la seva dreta. Foto: Tarragona21

Experts jurídics de la talla del secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, Joan Anton Font, o el conegut advocat tarragoní Pere Grau, han presentat avui a Tarragona el resultat d’un informe sol·licitat per esvair dubtes sobre la responsabilitat legal que Mossos d’Esquadra i policies locals -i per extensió, funcionaris- tindran si tira endavant el procés sobiranista. Les conclusions de l’informe són clares: cap ni una. L’informe ha estat presentat en primícia  aquesta tarda a Tarragona.

L’informe complementa un anterior de 2016 que se centrava en la tasca dels funcionaris de l’administració, que també concloïa que no tampoc cometrien delicte si aquests seguien el procés.

L’Estat espanyol no pot evitar la separació de Catalunya? «No». L’Estat espanyol no pot aplicar penes als Mossos d’Esquadra i agents de les policies locals de Catalunya que desobeeixin jutges i fiscals i segueixin endavant el procés independentista? «No». Resumint, l’Estat espayol no pot fer res, fora de la violència, per evitar la independència de Catalunya? «No».

Font, que lògicament actuava com a jurista independent i no com a secretari municipal, ha deixat ben clar que si el Parlament de Catalunya estableix un seguit de normes dins les lleis de transitorietat nacional per les quals Catalunya es desvincula dels aspectes legals que poden posar entrebancs a funcionaris, mossos i policies locals, l’Estat no podrà actuar contra aquests, que és el gran temor que tenen molts d’ells.

«Si el Parlament i el Govern de la Generalitat fan els deures, hi haurà referèndum, que guanyarem, i cap funcionari haurà comès cap delicte», ha resumit Font. Els ponents han titllat de «tàctica de la por» la versió contrària que s’ha anat corrent els darrers temps.

L’argument en què es basa l’informe és que Catalunya ha de seguir el camí internacional. Segons el dret internacional, per poder arribar a la independència, el Govern de Catalunya ha de poder garantir el «principi d’efectivitat», que es resumeix en tenir «un control del territori, de la població i que només se sotmeti al dret internacional». Una batalla política i no jurídica. Si planteja dubtes de jerarquia de la Constitució i l’Estatut de Catalunya sobre el procés, aleshores «no hi haurà procés».

Font ha argumentat que l’única condició perquè Catalunya pugui celebrar el referèndum i avanci cap a la independència sense efectes penals per als funcionaris és que el Parlament aprovi unes lleis de transició que suspenguin aquells aspectes legals que ordenen a mossos, policies i funcionaris a obeir la Constitució, l’Estatut i la legislació espanyola, com ara obeir a jutges, tribunals i fiscals. Simplement suprimint aquests aspectes de les lleis no es pot actuar contra ells.

Així, els autors de l’informe demanen al Parlament que les lleis de transició incloguin la supressió de l’obligació dels Mososos i policies locals de complir la Constitució i l’Estatut i en canvi acatin «l’ordenament jurídic», que serà el català. En cas de conflicte amb les lleis estatals, «no se’ls podrà aplicar sancions», en tot cas es podria fer als seus superiors. L’informe també demana que les lleis catalanes estableixin que la justícia espanyola perd jurisdicció a l’hora de manar a Mossos i policies sobre el procés independentista, però no sobre la resta de casos.

El públic que ha seguit l’acte. Foto: Tarragona21

Les sancions

L’informe inclou una segona part on es plantegen quines sancions podria l’estat espanyol aplicar als funcionaris. La conclusió és clara: cap d’elles. Així, basant-se en la pròpia normativa espanyola, Font i Grau conclouen que no és aplicable «cap delicte», com ara el de prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes, desobediència i denegació d’auxili. «Si una autoritat espanyola i una catalana donen dues ordres contradictòries, no hi ha delicte», ha subratllat Font. També es considera que les ordres que puguin donar jutges o fiscals s’adreçaran als seus superiors i no als mossos i policies locals, i que les notificacions, com que han de ser individuals i per escrit difícilment arribarien a tots els funcionaris.

Tampoc es considera que els delictes de rebel·lió, sedició, traïció o contra la pau es puguin aplicar als funcionaris perquè les pròpies lleis defineixen aquests actes sempre i quan hi hagi violència, alçaments i revoltes, quan el que es jutjaria seria l’acció legislativa del Parlament de Catalunya, «gens violenta».

El públic que ha seguit l’acte, que ha tingut lloc a la sala d’actes del Col·legi d’Advocats i Farmacèutics, ha preguntat sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que deixaria sense efecte l’autonomia. Pere Grau ha respost que tot i ser un perill, «faran tard».

J. Garcia

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies