Joan Sabaté: ‘Si no hi ha pressupostos no hi haurà l’autovia de La Móra ni la milora de l’N-340 al Camp’

🔊 Escoltar la notícia

Diuen que Napoleó només demanava una cosa als seus generals: que tinguessin sort. El subdelegat del Govern a Tarragona, Joan Sabaté, ha superat sense dificultats el primer mig any des que va accedir al càrrec i no ha hagut d’afrontar problemes el 21-D, que s’anunciava calamitós a les carreteres catalanes. Quant important és estar al lloc al moment oportú; a l’anterior subdelegat, el popular Jordi Sierra, li va caure al damunt l’actuació policial del referèndum de l’1-O. L’escàndol va ser tan notable que es va plantejar seriosament la dimissió. Són aquells efectes secundaris poc coneguts que va tenir la fatídica jornada.

Sabaté, gat vell de la política local i nacional, té una altra espasa de Dàmocles al damunt: és un càrrec amb comte enrere, el que tardi el govern Sánchez a convocar eleccions generals. Sabaté atenia Tarragona21 abans de la jornada del 21-D.

Quin balanç en fa de sis mesos com a subdelegat?

Força positiu per dues raons: tant la recepció com la relació amb la resta d’institucions, sigui el Govern de la Generalitat, la Diputació o els ajuntaments ha estat cordial. Això ha afavorit la feina. I també perquè en un clima de normalitat hem pogut resoldre problemes.

Una altra cosa és fer la valoració de com està Catalunya, on crec que la situació és preocupant, amb l’esperança positiva per al nou any. Estem en un clima d’anormalitat institucional i política.

Portem molt temps així, i ara vindran els judicis del ‘procés’

És cert. Tot deriva del mateix, del ‘procés’. El fet que hi hagi gent encausada i a la presó alimenta aquesta anormalitat. Fins que no passin els judicis i hi hagi sentències no estarem en condicions de reconduir la situació. La tensió es mantindrà aquests mesos. Jo manifesto la meva simpatia envers les persones empresonades, tan de bo fossin a casa seva, tot i que no vull jutjar els jutges. Ara bé, l’estada a la presó alimenta el victimisme dels independentistes i del processisme. Sembla que hi hagi sectors de l’independentisme que no tinguin massa ganes que això es resolgui. Els que estan a presó busquen el diàleg però des de fora es vol mantenir la tensió.

Vostè és professor d’Història. Considera una ironia que Puigdemont es trobi a Waterloo?

Sí, totalment. Va prestar-se a molta broma. Té totes les connotacions de derrota tòpica.

Hi ha massa vincles entre el Govern de la Generalitat i l’expresident Puigdemont?

És anormal que l’actual president de la Generalitat tingui una dependència total i absoluta d’una persona que ha fugit de la justícia. És un factor més d’anormalitat. El president Torra es va presentar com a president vicari, era el número 11 de la llista de Junts per Catalunya. No era ni interí, sinó substitut. Això no és bo per a Catalunya. És una anormalitat absoluta que el president consideri que no ha de governar. Hi ha una certa sensació de desgovern.

Creu que l’acostament que està procurant el Govern Sánchez està rebent una mala reposta per part del Govern de la Generalitat?

Sí. Hi ha una aposta pel diàleg per una part, i més que recels per part del Govern de la Generalitat i de la presidència, com si ja anés bé la tensió. El Govern Sánchez està fent el que ha de fer: apostar pel diàleg.

Creu que l’independentisme ha segrestat els termes ‘diàleg’ i ‘democràcia’?

Per suposat. Democràcia és el respecte a la legislació, l’estat de dret i el marc legal. Perquè en democràcia les lleis tenen una funció molt important, com és protegir les minories. Si en un moment donat, la majoria conjuntural pot fer el que li doni la gana, això no és democràcia. Democràcia no és només votar, sinó fer-ho respectant les regles del joc. És evident que hi ha una manipulació, una utilització espúria dels termes en tots els sentits. Com titllar de feixista qualsevol que defensi Espanya com a nació.

Uns els acusen de ser el mateix que el PP i Cs i altres de lliurar-se en braços de l’independentisme

Doncs devem estar al mig i alguna cosa hem d’estar fent bé.

Hi ha una extrema dreta a Espanya?

Sí, i a Catalunya també.

Per què costa tant posar-ho en joc?

Sempre s’havia dit que a Espanya no hi havia extrema dreta, que l’assumia el PP. Paradoxalment, ens hem ‘normalitzat’ amb la resta d’Europa. També sembla que l’extrema dreta només sigui espanyola, es nega que n’hi hagi a Catalunya i que reclami la independència. N’hi ha a tot arreu, de feixistes.

Està polititzada la justícia espanyola?

Espanya es troba en una situació correcta en matèria de justícia. A Espanya, defenso que el Parlament esculli els membres del CGPJ. Prefereixo mil vegades que l’òrgan de govern del poder judicial derivi del Congrés i no que l’elecció sigui una decisió corporativa per part dels jutges. També seria una decisió sesgada; els jutges tenen una extracció social determinada, no tothom ho pot ser. Que entre ells escullin els òrgans de govern de la judicatura no em dóna una garantia de major imparcialitat, de major democràcia, que si l’elecció prové de la sobirania nacional expressada en el Parlament.

Vostè procedeix d’un àmbit local, com veu que municipis del Camp s’hagin unit per reclamar millores?

Em sembla perfecte la unitat dels alcaldes. Si hi ha consens en matèria de territori és més fàcil el diàleg amb el Govern. Celebro que després d’anys de recels hi hagi un nivell d’acord, no només entre ajuntaments, sinó entre cambres de comerç.

Vostè ve d’un intent d’unitat de l’esquerra a les Terres de l’Ebre. Creu que això ara és possible?

Jo vaig viure l’intent de crear una mena d’Olivera, amb candidatures unitàries al Parlament entre PSC i ICV. Es veia un interès i va quatllar en determinats casos, però no es va tancar de manera orgànica. L’esquerra és plural. Els processos d’unitat estan bé si no anul·len el pluralisme polític. Avui no tindria sentit entre el PSOE i Podemos. Són sensibilitats d’esquerra diferents i això es positiu.

En el camp municipal s’ha insinuat algun cop un acostament PSC i ERC

ERC té un tarannà molt nacionalista, que no és un corrent polític propi de l’esquerra. Als socialistes això ens frena molt. Pot haver processos d’acostament local per ser alternativa a un govern desgastat, però en clau catalana no tindria sentit, són models diferents. El socialistes defensem una Espanya federal i ERC té un projecte mot més nacionalista. No hi veig condicions.

En l’àmbit local, que no s’aprovin els pressupostos de l’Estat ens pot sortir car?

Sí, l’expressió és literalment correcta. Perdrem molts diners.

Com ens afectaria?

No està quantificat, però està clar que l’elevació del sostre de dèficit comportaria molts més recursos per a Espanya, però a més hi ha un compromís d’inversió per recuperar els dèficits d’anys anteriors, de 1.200 milions d’euros d’inversions de Fomento a Catalunya. Són quantitats que es perdran si no s’aproven els pressupostos de l’Estat.

Alcaldes independentistes es trobaran, per tant, afectats per la manca de pressupostos de l’Estat?

És clar. Estan demanant inversions en travesseres urbanes, temes de costes, camins,… Si no hi ha pressupostos només podrem actuar en casos d’emergències. L’A-27 no es veuria afectada, però l’A-7 entre La Móra i Altafulla, sí, necessita pressupost per la seva licitació.

Les rotondes que estava previst construir a l’N-340 a Creixell, Roda de Berà i El Vendrell per frenar la velocitat dels vehicles i millorar accessos en matèria de seguretat quedaran afectades si no s’aproven els pressupostos?

Sí, estaran afectades per la manca de pressupostos.

Els alcaldes de la costa afirmen tenir més sintonia amb el Govern Sánchez que amb el de Rajoy. Com està el tema del desmantellament de la via fèrria

S’està en el procés de desmantellar la via, però cal saber el calendari de la Generalitat. Es podria plantejar mantenir alguns ponts de rieres fora del casc urbà. A Salou i Cambrils hi ha modalitats de tramvies compatibles amb el medi urbà, tramvies sobre raïls de ferro en la zona no urbana i sobre rodes pneumàtiques en sòl urbà. Hi ha diferents sistemes que permeten que es perdi aquest obstacle, la via, però es pugui usar el tramvia, un mitjà de comunicació molt necessari al Camp de Tarragona per comunicar les poblacions amb les grans estacions ferroviàries i fer la funció intermodal.

Reus tindrà un baixador i no una estació?

Jo vaig deixar clar que era una opinió meva, no sóc portaveu del Ministeri de Foment. Enllaçant amb el que diuen els experts, com el senyor Josep Vicent Boira (comissionat per al Corredor Mediterrani): si hi ha una estació a 10 quilòmetres (La Secuita-Perafort) potser no té sentit que n’hi hagi una altra. Ara bé, si el territori creu que és necessària aquesta estació, potser cal modular l’exigència. Dues grans estacions a prop no tenen sentit. Si del que es tracta és de portar passatgers a l’Aeroport (de Reus), potser amb un baixador n’hi ha prou. No té sentit que els trens de velocitat alta parin cada deu quilòmetres. Si hi ha consens (a demanar l’estació), el Ministeri ho atendrà, una altra cosa és dimensionar de manera raonable l’equipament.

Creu que no ens fan cas al Camp de Tarragona o que estem mancats de lideratge?

Els líders es fan al llarg del temps i tampoc no és cert que no ens facin cas. El que més he trobat a faltar al territori és determinació i consens, compartir el capteniment del que es vol fer. Un bon líder és aquell que és capaç de consensuar els grans temes.

No hi ha dubte que es farà el tancament del dic dels Prats del Port de Tarragona?

Cap dubte. L’aposta pels creuers que fa Tarragona és una aposta de futur i la promoció dels creuers està funcionant força bé tot i la competència de Barcelona. Hi ha lloc per a tothom.

Hi ha calendari perquè la indústria química pugui abastir-se d’energia elèctrica més barata a través de les futures xarxes tancades?

N’hi ha. Ja s’ha aprovat la normativa en Consell de Ministres i en sis mesos s’ha d’aprovar el reglament. Ho he comunicat a la junta directiva de l’AEQT. El mes de gener vindrà a Tarragona el secretari general d’Indústria, Raúl Blanco. A Tarragona es constituirà el grup de treball per a abordar el reglament.

El Govern del PP no va fer cas a les reiterades peticions de la indústria química reclamant l’abaratiment de l’energia elèctrica, i en canvi el Govern del PSOE ho està?

Jo crec que sí. Als fets em remeto. Els directius de la indústria química portaven deu anys reclamant-ho. Ja ho havia proposat Pedro Sánchez. Xarxes tancades vol dir abaratiment del cost energètic, que suposa evitar el risc de deslocalització, garantir futures inversions per al territori.

Jaume Garcia / Jordi Siré