Investigadors de l’IPHES i de la URV descobreixen una nova espècie extingida de rosegador de grans dimensions

🔊 Escoltar la notícia

La revista nord-americana Journal of Vertebrate Paleontology ha publicat el descobriment d’una nova espècie extinta de rosegador múrid (rates i ratolins del vell continent) de grans dimensions trobat al jaciment de Guefaït-4, a la província de Jerada, a nord-est del Marroc. La troballa ha estat realitzada per investigadors i investigadores de l’IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb experts de la Universitat Mohamed I d’Oujda. La nova espècie ha rebut el nom de Golunda aouraghei, en honor al professor Hassan Aouraghe, d’aquest centre universitari, pel seu treball a la conca sedimentària d’Aïn Beni Mattar i les seves aportacions científiques sobre el Quaternari del Marroc.

Golunda aouraghei va viure fa uns 2,6 milions d’anys i és considerablement més gran que els representants actuals del seu gènere. “Es calcula que la seva massa corporal era d’uns 150-170 g, en comparació als 60 g de l’actual Golunda ellioti o dels 25 g del ratolí de camp (Apodemus sylvaticus)”, comenta Pedro Piñero, investigador de l’IPHES, de la Facultat de Ciències Naturals i del Museu de la Universitat Nacional de la Plata (CONICET, Argentina).

Actualment, el gènere Golunda només té un representant vivent, Golunda ellioti o la rata índia de arbust, la distribució es restringeix a Àsia (Iran, Índia, Pakistan, Nepal i Sri Lanka). No obstant això, durant el Pliocè (fa entre 5,3 i 2,6 milions d’anys) aquest múrid també habitava en el continent africà, identificant-se restes fòssils tant a Etiòpia com a Algèria i Marroc. “Es pensa que aquest gènere és originari del nord de l’Índia, i que durant el Pliocè va aconseguir arribar a Àfrica creuant a través dels dos extrems de la mar Roja (Península de Sinaí i estret de Mandeb), de manera que va aconseguir assentar-se tant al nord com a l’est d’aquest continent”, observa Pedro Piñero.

Els rosegadors fòssils poden aportar valuoses dades en els estudis paleontològics, ja que, gràcies a l’anàlisi de la seva morfologia dental, d’una banda, poden servir com a indicadors de l’edat dels sediments on es troben, i per una altra, poden ajudar a inferir les condicions ambientals i climàtiques que regnaven en un lloc determinat. Així, en aquest cas, la importància d’aquest descobriment radica en que és l’últim representant del seu gènere al continent africà i té grans implicacions per a aprofundir en la biocronologia del nord d’Àfrica. “La seva morfologia dentària, per exemple, reflecteix adaptacions a una dieta més abrasiva que la del seu ancestre, a causa de l’increment de l’aridesa ocorreguda a la fi del Pliocè i inici del Plistocè al nord d’Àfrica”, puntualitza el mateix investigador.

La troballa s’emmarca en el projecte d’investigació “Evolució del poblament humà durant el Quaternari al Marroc Oriental: Aïn Beni Mathar-Guefaït (Província de Jerada)”, que té lloc a la regió del Marroc Oriental. És fruit de quinze anys de cooperació de l’IPHES i la Facultat de Ciències (Departament de Geologia) de la Université Mohamed Premier de Oujda (Marroc), tot i que actualment participen investigadors i investigadores de 14 institucions espanyoles, marroquines i d’altres països. Durant aquest temps s’han realitzat prospeccions sistemàtiques a la conca que han permès documentar un patrimoni arqueopaleontològic excepcional.

Redacció