.

Félix Alonso aspira a repetir victòria.

Fèlix Alonso aspira a repetir victòria.

La llista d’En Comú Podem, encapçalada per l’alcalde d’Altafulla Félix Alonso, es va emportar la victòria a la Demarcació de Tarragona el passat 20-D. Sis mesos després aspiren a repetir triomf, però sumant 2 diputats. Alonso veu més il·lusió entre els votants i els propis simpatitzants que al desembre. A més, té clar amb qui vol governar.

Sortiu a guanyar una altre vegada?
No contemplem altre escenari que no sigui guanyar. Hem fet la feina ben feta i estem convençuts que el país necessita un canvi. Així ens ho diuen al carrer també. Si no guanyem, crec que seria un fracàs per part nostra i per a la nostra gent.

Ets dels que es miren les enquestes electorals?
Sí, perquè sóc periodista i sóc un malalt dels mitjans de comunicació. Independentment de que te les puguis creure o no, marquen tendències.

Les enquestes diuen que tindreu un segon Diputat.
Efectivament. Ja ho deia abans de que sortissin les enquestes, perquè ho notes al carrer. Veus la il•lusió en la gent del carrer. Si aconseguim aquest segon Diputat voldrà dir que li traurem al PP o a CDC. Espero que sigui al PP.

Realment creus que la gent està il·lusionada?
Sí. Possiblement sigui pel meu caràcter il·lusionant, però tinc aquesta sensació. La gent estava cansada de totes les negociacions per formar govern. Però una vegada s’ha iniciat la campanya electoral, almenys en el nostre votant, veig molta il·lusió. I també en els nostres simpatitzants. S’estan mobilitzant molt més ara, que no pas pel 20D. No s’ho creien i tot havia estat molt ràpid. Tampoc agradava el fet que no anéssim amb IU. Ara noto una cosa semblant al que passava amb Felipe González al 1982. Malauradament ens va defraudar en moltes coses, però aquella il·lusió la veig ara en nosaltres.

Durant aquesta campanya esteu explicant la feina feta durant aquests 4 mesos?
Sí, però desgraciadament, per als mitjans de comunicació la política que fem al Congrés, sembla que sigui de segona categoria. Hem tingut un paper important en la comissió de Foment, hem portat qüestions com el projecte Castor, el peix blau.. però tot això no apareix als mitjans.

Si et sembla obrim el capítol d’infraestructures, un dels temes principals en aquesta campanya. Què fem amb Renfe?
Torna a ser, un altre cop, un problema de lideratge en aquest territori. No exclusivament per culpa de l’Estat, que també, però també per la falta d’aquest lideratge. El problema és greu perquè sobretot és d’indefinició i cadascú ha tirat pel seu cantó. Per exemple, amb el Corredor del Mediterrani dóna la sensació de que fins que no ho va demanar l’AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona) i les empreses, semblava que no existia. Era una absoluta necessitat, però fins que els empresaris no es van moure, no vam començar a fer pressió. I aquí ha fallat el govern de la Generalitat.

L’Estat sí que ha invertit, i molt, en l’AVE. El 95% dels diners rebuts per Europa s’han gastat en fer arribar l’AVE a totes les províncies. I això només respon a interessos partidistes.

Per què ha tornat a aparèixer el fantasma del Corredor Central?
Perquè ERC i CDC necessiten buscar un enemic per pal•liar les seves pròpies frustracions i han trobat aquest enemic en nosaltres. Clar, els aragonesos tenen un somni, que és aquest Corredor Central i per això apareix en el programa electoral d’Aragó, però en cap cas ha estat una prioritat des de Podemos. La nostra prioritat és el Corredor del Mediterrani. Tots els partits, i fins i tot Europa, estem d’acord. Per què no ho fem? Qui ha governat?
Si algú ha defensat el Corredor del Mediterrani al Congrés, he estat jo.

El Referèndum de Catalunya tornarà a ser una línia vermella en les negociacions?
Quan t’ho negocies qualsevol cosa, ho fas amb principis. I per nosaltres, la consulta o el referèndum és un element principal. No es pot intercanviar per a res. Ara mateix, a Espanya, tenim tres problemes fonamentals. La regeneració democràtica, les polítiques socials i l’encaix territorial de Catalunya. El 80% de la població catalana entén que la solució és un referèndum.
Quasi sis milions de persones han votat una opció que no ha renunciat en cap moment, per moltes pressions que ha pogut tenir a Madrid, al dret d’autodeterminació.

Si hi hagués una relació d’amor entre PSOE i Podemos, el referèndum seria una tercera persona?
El PSOE és un partit molt complex. Estan els votants del PSOE i estan alguns dels barons del PSOE. Al Congrés he tingut l’oportunitat de conèixer a gent molt maca i vàlida i a altres que no entens com estan en el seu partit, que et diuen que ets amic dels terroristes per demanar aquesta autodeterminació. I el Pedro Sánchez, en el seu moment, es va comprometre a fer una consulta entre els militants si volen un govern amb Podemos o PP. Estic convençut de que si ho fan, sortiríem nosaltres.
Per tant, confio en el PSOE i l’estimo perquè vull governar amb ell.

Canviant de tema, què fem amb els Jocs del Mediterrani?
Tirar-los endavant. En aquest territori necessitem alguna cosa que ens doni alegria, il•lusió…autoestima en definitiva.

Però seria més autoestima a nivell polític o de societat? Per què dóna la sensació que la gent no està il•lusionada pels Jocs…
Aquí és on em queixo jo. Nosaltres hem fet els deures, no només a nivell econòmic, però durant aquests anys, algú, hauria d’haver generat una il•lusió que no s’ha generat. Falta un any i és com si l’any vinent tinguem el Campionat d’Europa de Petanca. Tarragona pot tenir alguna altre cosa millor que uns Jocs del Mediterrani? Podem aspirar a alguna cosa més important que aquests Jocs,a nivell esportiu? Jo crec que a molt poca cosa més…

Per tant, és una oportunitat històrica i dóna la sensació que està passant sense pena ni glòria ni il•lusió. Alguns no s’han cregut els Jocs i han posat més entrebancs que ajudar. En això tenim una visió molt provinciana i hem de tenir-la més àmplia. Perquè tenim capacitat econòmica, turístic, força…per estar al davant de tot.

Ja per acabar. Fem un pronòstic?
I tant! 2 diputats per a nosaltres. Segon quedarà ERC amb un; 1 PSC; 1 C’S; 1 PP i 0 CDC.

Joan Castell