Experts internacionals ofereixen alternatives a una UE amenaçada

🔊 Escoltar la notícia

Experts en la Unió Europa reunits per l’oficina tarragonina d’Europe Direct en una jornada al Seminari han exposat la crisi interna i externa que viu el continent, un dels vectors de la qual són les relacions nord/sud, que amb la profunda crisi econòmica ha sacsejat fins i tot els valors comunitaris. Els experts han dibuixat possible sortides. La defensa de la refundació d’Europa, ara envoltada de populismes i radicalismes, o l’adaptació d’aquesta sense haver d’arribar tan lluny han estat les dues postures exposades al debat.

La sessió, emmarcada en la celebració aquesta setmana del Dia d’Europa (9 de maig), ha reunit Joaquín Díaz Pardo, president AIAC Internacional, organisme que reuneix funcionaris internacionals; Jordi Garcia Petit, antic director del Comitè de les Regions de la UE; Vicente Luque, de les Xarxes Transeuropees de la Comissió Europea; i Santiago Castellà, professor de Dret Internacional de la URV.

Les fractures nord/ sud i este/oest a la Unió Europea “existeixen”, deia Joaquin Díaz, que ha titllat de “lamentable” que ja no es parli de la pau: “Des de Westfalia no hi ha hagut cap construcció europea com la d’ara i no hi ha hagut des de la guerra de Troia tanta pau com actualment”, recordava a un públic universitari eminentment jove, una audiència que no ha viscut ni una guerra ni una dictadura. Díaz ha desgranat els drames continentals viscuts els darrers anys, “la crisi de l’euro o del deute, el terrorisme, l’institucional, i una certa desafeció d’Europa”. La globalització “ha posat en qüestió l’estat del benestar i la percepció és que Europa no ha sabut defensar els seus avenços amb la globalització”.

Però aquesta visió “no és justa”, on els joves no valoren les conquestes assolides. “El 50% de la despesa social mundial és europea, supera la suma de Japó, Canadà, EUA i Singapur, amb només el 7% de la població mundial i el 25% de la producció”, recalcava gràficament Díaz. “Viure bé es dóna per suposat a Europa i quan es viu malament s’entra en pànic, i això és profundament injust”.

Resistir a la crisi

Europa ha estat resistent a la crisi, com l’exemple de Grècia ha demostrat, i ha foragitat els fantasmes que auguraven la fi de l’euro: “No va desparèixer i ens ha ajudat a sortir de la crisi quan es pensava que l’euro era injust. Mai hi ha hagut 250 milions de persones amb feina”. Díaz veu fins i tot que “ens trobem en una rampa del despertar d’Europa”.

Però les mancances existeixen. “Falta una Europa social. Hi ha finestres d’oportunitats: el full de ruta del Consell Europeu de juny, on Berlín i París tindran molt a veure, comptant amb Brussel·les. Caldrà completar la refoma de la unió monetària. I queda el procés d’Eurogrup, l’FMI, un pressupost per la zona euro, el nucli dur de la futura integració europea. L’Europa del futur es farà federalitzant l’eurozona amb el model social”, ha conclòs. L’emigració i la defensa “estaran a l’ordre del dia”.

Díaz ha seguit llençant missatges positius sobre la realitat europea: “Som el continent número u en medi ambient, despesa social, incorporació de la dona al treball i en sanitat. Cap país del món té tot això, és el nostre soft power”. I ha demanat “anar cap a una democràcia europea, no dins el conjunt de democràcies, sinó que es busqui consolidar la ciutadania europea, amb la construcció d’una democràcia europea”.

Refundar Europa

Santiago Castellà ha posat sobre la taula refundar Europa. “Casi tot neix a Westfalia” (1648), ha començat afirmant. “Europa queda configurada com un sistema d’estats independents, que entronitza les fronteres i trenquen el mapa lingüístic, amb llengües pròpies. La UE és el tancament de Westfalia, la possiblitat històrica després de segles d’enfrontaments de construir uns estats units d’Europa on podem viure en democràcia, amb drets civils, creixement econòmic, cohesió i benestar social, i fent-ho possible en un mateix espai. Europa és l’espai polític on més s’ha avançat en aquesta quadratura del cercle”.

Europa “ha construït el món sobre els seus valors i és un continent molt petit en un món cada cop més global”. Va trobar un instrument bàsic de relacionar-se, que era la raó.

Però aquest món de valors es veu qüestionat: “Ni el món islàmic, ni les democràcies bolivarianes ni democràcies del sudest asiàtic ni molts cops EUA” tenen aquests valors, aquesta quadratura entre drets i creixement econòmic. Però Europa “és molt petita i ha perdut molt de pes específic. És més petita que Brasil, Xina, Rússia o EUA. Sense una veu forta al món no és possible construir-lo com volem”.

Per als joves, però, Europa ha deixat de significar pau. Castellà ha relatat el naixement de la UE i s’ha mostrat discoforme amb l’ampliació “accelerada” que es va fer als països de l’est, de manera que per primera vegada es parlaria de sancions per vulneració de drets humans.

“Un punt d’inflexió va ser la decisió de l’ampliació, massa accelerada” i buscant “un gran mercat en els països de l’est, renunciant a ser un espai cohesionat”. Arrancava la crisi política amb la refutació via referèndum francès al projecte de Constitució Europea.

Els errors imputables a Europa, amb la moneda única, que no tots els països comparteixen i s’implanta de manera que no deixa contents a tots, negociant tipus de canvis de forma desiguals. “Es forja un BCE a poc a poc controlat per Alemanya, amb límits importants a la capacitat de devaluació de la moneda dels estats. La punta és la reacció de les autoritats econòmiques davant al crisi, forçant un retorn del crèdit, que beneficiava els bancs alemanys i posant en marxa polítiques d’ajust molt dures a alguns països, que no podien devaluar i que es posaven en situació de risc”.

Sobre el Brèxit, Castellà observa que “planteja un repte casi existencial i ha servit per a unir els 27, sortint una UE exitosa en la negociació amb Theresa May”. Com Juncker, Castellà aposta per una Europa única que superi les dues o tres velocitats.

El Brèxit planteja reptes: reforça la legitimitat europea. “Cal anar a una refundació europea amb una norma constitucional on es refermin els valors fundacionals d’Europa”, ha destacat Castellà. El Tractat de Lisboa “era bo, però no ha superat la idea d’un tracat molt tècnic”.

Donar sortida als problemes regionals

Castellà ha fet una nova aportació: un Parlment Europeu que sigui com un gran Congrés dels Diputats i un Consell Europeu que sigui com un Senat. Sistema bicameral. “Si la lògica bicameral s’imposa podria haver majories”. El problema és que “no s’ha donat resposta política a problemes regionals”, i ha proposat al respecte un repartiment de vots, amb exemples com Andalusia aliant-se amb Grècia, el País Basc amb la Borgonya o Catalunya amb algun länder alemany. “Cal arribar-hi de manera progresiva”.

L’Europa dels drets socials és un altre repte. “Encara no s’ha construït el pilar dels drets socials. Cal estàndards de benestar similars, amb un mínim comú, i avançar cap a un model fiscal comú”. “Una de les grans aportacions de la UE ha estat la ciutadania política europea”. “No és estrany que Putin, Trump, l’estat islàmic i els populismes concideixin en moltes visions. Si és un perill per a ells, vol dir que Europa és un dels més grans encerts que hem fet”, ha conclòs.

Garcia Petit: revisar tractats, no refundar Europa

Per la seva part, Garcia Petit s’ha preguntat si tenim clar què és el nord i el sud europeus. “Hi ha enclavaments del nord al sud i del sud al nord. Les ‘banlieus’ de París , són nord o sud?”. Garcia Petit s’ha mostrat contrari a parlar de refundació de la UE, sinó millor d’una entesa entre estats per a la reforma. “Els canvis s’han de traduir en dret i institucionalitzar-los”. La revisió dels tractats “seria una proposta complexa, amb conferències intergovernamentals, amb cinc nivells institucionals i referèndums”.

L’expert ha destacat el risc dels referèndums i ha subratllat. “Si no s’ha de fer una modificació dels Tractats vol dir que la reforma no és profunda”. “Alguns prediquen no reformar-los i usar els actuals per fer canvis (Javier Solana), amb ajustaments tècnics. L’altra possibilitat són les cooperacions reforçades, ja presents en els tractats: Si uns quants estats estan d’acord a tirar endavant en el procés integració, podran fer-ho, sense possibilitat d’oposició dels que no hi estan d’acord”.

Sobre el debat ferroviari, Vicente Luque ha posat l’accent en França, país clau per decidir el calendari del futur desenvolupament ferroviari espanyol, inclosa la sortida del Corredor del Mediterrani.

Els refugiats

El cas dels refugiats ha motivat la intervenció del públic. Hi ha hagut un cert consens que la UE ha fet el que ha pogut en captar refugiats, s’hagi fet millor o pitjor: “Europa rep la major pressió migratòria del món”, ha recalcat Díaz. Castellà ha apostat perquè el debat continuï obert.

Jaume Garcia