Segons dades de Protecció Civil, fins a 18 persones han mort ofegades a les platges catalanes des de l’inici de la temporada de bany, l’1 de juny i fins aquest dilluns, més del doble que la xifra registrada l’any passat durant el mateix període, que era de 7.
Des del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), s’ha registrat un augment de les assistències per ofegaments d’un 31%, i fins aquest diumenge, se n’han fet 144. En un 19% dels casos han tingut resultat de mort, cosa que representa que 28 persones han perdut la vida des de principi d’estiu. Sense comptabilitzar les d’aquest dilluns, el SEM xifra en 17 les persones que mort ofegades a les platges, 8 en piscines i 3 més, en rius o embassaments.
69 de les assistències que ha fet el SEM aquest estiu, fins el dia 6 d’agost, s’han dut a terme en piscines i 66 més en platges. La resta, 9, s’han produït en altres espais aquàtics com pot ser rius, llacs o embassaments. De totes les assistències, el 81% s’han recuperat i per tant, han salvat la vida 116 persones.
Radiografia en clau local
Les dades parlen per si soles. Tanmateix, serveixen per fer una radiografia local d’un sector professional en bona part desconegut com és el del socorrisme. Ana Domínguez, portaveu de la Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme alertava aquest dimarts a ‘El País’ que la seva entitat reclama al govern central informes judicials més exhaustius sobre les causes que han produït els ofegaments i una legislació unificada. “Ens crida molt l’atenció que siguin els ajuntaments els que decideixen si posar o no socorristes a les seves platges quan Espanya és un país que rep a milions de turistes”, es queixava. A més, no hi ha una regulació estatal que estableixi uns mínims de formació per als socorristes ni tampoc quines sancions aplicar quan els banyistes cometen imprudències, una de les principals causes dels ofegaments.
“A la província de Tarragona tenim entre 2.000 i 3.000 socorristes procedents de titulacions diferents, que poden ser atorgades tant des de la Generalitat com la Diputació o fins i tot a partir de cursets validats des dels serveis d’ocupació”, explicava a tarragona21.cat el coordinador territorial de la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme, Joan Marsillach.
D’entrada atribueix “el problema de l’increment d’accidents mortals a la gran afluència de turistes i, en gran part, a la imprudència dels banyistes, alguns dels quals han hagut de ser retirats de l’aigua per policies en platges amb bandera vermella”. Ara bé, el delegat federatiu reconeix que “existeix una mancança de socorristes perquè el nivell dels sous és molt baix. Heu de tenir en compte que la seva responsabilitat és molt alta i que, tot i amb això, en una jornada completa de 40 hores a la setmana cobren només entre 800 i 900 euros. En alguns llocs sí que és cert que poden cobrar més, però sempre a canvi d’un increment de les hores treballades. Al final, una persona escollirà fer-se cambrer perquè pot cobrar més i sense la responsabilitat de tenir la vida d’una persona a les seves mans”.
Marsillach considera que el problema està encadenat “a la necessitat de les empreses dedicades al salvament a ajustar les seves ofertes a la baixa davant les licitacions de les institucions públiques. I per això, si aconsegueixes reduir en 2.000 o 3.000 euros la teva proposta, al final això la rebaixa acaba repercutint en el salari que pagues als socorristes”
En aquest sentit equipara la situació “al conflicte que es viu a l’aeroport del Prat amb l’empresa de seguretat Eulen, que va rebaixa en un milió d’euros la seva oferta de licitació per fer-se amb el servei i això va acabar provocant la vaga dels treballadors. Potser el sector del socorrisme, a mitjà termini, també acabarà vivint una situació semblant”, deixa anar Marsillach.
Equip de redacció
