Imatge de la roda de premsa d’aquest matí a les instal·lacions de CCOO.
“No és una lluita només dels pensionistes, sinó de qualsevol treballador que vulguin mantenir el sistema públic de pensions”. Aquesta és la crida a la mobilització efectuada pels sindicats de cara a la concentració del pròxim dissabte a Tarragona (11.30 hores, plaça Corsini) en defensa del que d’aquí poc podria haver estat un somni. Reivindicacions similars es duran a terme arreu del territori (Reus i Tortosa) i del país en una jornada que vol ser massiva. “Estan cridades les més de 500.000 persones de la província que serem pensionistes algun dia”, afirmava el secretari general de CCOO, Vicente Moya, acompanyat del seu homònim de la UGT, Joan Llort. Tots dos han escenificat la unitat d’acció en una roda de premsa conjunta que ha servit per denunciar “l’espoli” dut a terme pel govern central del Fons de Reserva de les pensions. Una bona idea nascuda del consens i formalitzada amb els Pactes de Toledo, que se n’ha anat a n’orris. “El govern del PP s’ha emportat 50.000 milions d’euros del fons per pagar el deute. I no només no sabem on han anat a parar, sinó que cap partit polític es preocupa d’això”, denunciava Llort, que ha acabat donant les gràcies a la ministra Báñez per ajudar al cabreig general “enviant als pensionistes una carta on es vanagloriava de l’increment de les pensions de 0,25 cèntims anuals”.
En el capítol de les dades, a la província hi ha 160.000 pensionistes que cobren de mitjana 897 euros (homes i menys de 700 euros (dones). A partir d’aquí, tots dos dirigents sindicals han atacat l’arrel del problema, que es troba en augmentar els ingressos del sistema. “Volem derogar la reforma laboral iniciada per Zapatero, incrementar els salaris per damunt dels 1.600 euros i destopar les bases màximes de cotització a la Seguretat Social. Perquè per culpa de l’existència d’aquests topalls prop de 7.000 milions d’euros se’n van directament a la gran Banca”, explicava Moya. Llort, per la seva banda, incidia en la necessitat “d’acabar amb les tarifes planes i bonificacions als empresaris a l’hora de les contractacions. Això repercuteix sobre el fons de les pensions. El que s’hauria de fer és finançar aquestes bonificacions d’ocupació activa a través dels pressupostos generals de l’Estat”, afegia. I de forma molt sintètica, les solucions han de garantir “la revalorització de les pensions, acordar mesures de sostenibilitat del sistema i la retirada de l’anomenat factor de sostenibilitat”, que regularà l’import a cobrar lligant-lo a l’esperança de vida.
I així, d’un fons de reserva sa amb 70.000 milions d’euros de dipòsit l’any 2011, ara només en queden engrunes “gràcies a les polítiques neoliberals del PP”. Fins al punt de convertir en paper mullat “l’article 50 de la Constitució que exigeix pensions dignes. Estan incomplint la llei en això, però també cal recordar que el Pacte de Toledo contemplava el compromís de no poder agafar més del 3% del fons anualment per destinar-lo a l’Estat amb el compromís de totes les parts. I han acabat fent el que han volgut”, etzibava la responsable de pensions de Comissions, Teresa Fortuny, mentre el seu homònim a la UGT parlava de propostes fins ara ignotes per a una major recaptació de l’Estat sense recórrer a les pensions: “Incrementar els impostos a la banca i als més rics, i acabar amb les exaccions de l’IBI a l’Església, sense anar més lluny. Encara queda molt per fer”. Per exemple, reclamar el “deute històric de l’Estat respecte a la tresoreria de la Seguretat Social, sorgit a l’hora d’agafar-ne els beneficis generats i destinar-los a equilibrar els pressupostos”, recordava Llort. “Els que hem de gestionar els diners de les pensions som nosaltres i no les empreses privades. El que fa el govern és menystenir els treballadors que hem aixecat aquest país”, reblava com a crit d’una batalla que acaba de començar al carrer.
J.S.
Equip de redacció
