El tercer trimestre de l’any deixa bones dades econòmiques al territori però també interrogants de futur

🔊 Escoltar la notícia

Aquest matí ha tingut lloc a la Cambra de Tarragona una nova edició del cicle de jornades ‘Bon dia Tarragona’, que organitza la Corporació tarragonina i que en aquesta ocasió ha comptat amb la participació de la Universitat Rovira i Virgili i les Cambres de Reus, Tortosa i Valls. Amb el títol de ‘Cap a on va l’economia de les Comarques de Tarragona?’ s’ha presentat l’Informe de Conjuntura del tercer trimestre de l’any (és a dir, previ als fets desencadenats a partir del referèndum de l’1 d’octubre), referit al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. I en aquest sentit el primer que cal considerar és “la forta creació d’ocupació i la disminució de l’atur”. En termes interanuals, l’ocupació “ha augmentat el 4,94 %, un percentatge molt superior a les variacions dels conjunts català i espanyol. Aquesta dada comporta una taxa d’atur del 13,49 %, és a dir, una disminució relativa molt superior a la de les altres àrees que l’acosta més a la del total català que no pas a la del total espanyol”.

Tot i la forta caiguda de l’atur, l’informe deixa clar que no “s’han de perdre de vista tres aspectes del mercat laboral de la zona: en primer lloc, la disminució del nombre d’actius, un fenomen molt més accentuat a la zona que al conjunt català que pot tenir conseqüències sobre el dinamisme futur de la capacitat productiva de l’àrea; en segon lloc, el nombre d’aturats de llarga durada, que es troba per sobre del 55 % del total, i en tercer lloc, la contractació temporal com a base de la creació d’ocupació nova”.

L’estacionalitat de l’activitat productiva a la zona, derivada del dinamisme turístic, fa que durant el tercer trimestre els sectors en què s’ha creat més ocupació han estat la indústria i la construcció. La causa principal és que al sector turístic les contractacions es van cobrir amb escreix a finals del segon trimestre i això hi ha limitat la contractació durant els mesos del tercer trimestre de l’exercici.

Les dades interanuals fins al setembre relatives a la temporada turística “mostren una variació del 9,1 % en el nombre de viatgers i del 6,74 % en les pernoctacions. Tot i que l’estada mitjana del visitant ha disminuït, el nombre de viatgers s’ha incrementat”. Això ha estat “un factor important en l’augment de l’ocupació, que s’ha manifestat principalment en hotels i càmpings, on tenen un pes important els visitants residents i les pernoctacions dels no residents”.

La construcció residencial ha tingut “un comportament insegur”. Les dades indiquen que “el nombre d’habitatges iniciats ha disminuït respecte dels acabats, fet que mostra una certa precaució per part de l’oferta d’habitatges nous. A diferència de l’any anterior, fins al setembre de 2017 aquest descens s’ha registrat en tot el conjunt català i, de manera més acusada, a la zona del Camp i de l’Ebre”.

Fins a l’agost, el comerç amb l’exterior ha experimentat un augment interanual del 19,78 % en les exportacions i del 34,39 % en les importacions, “unes xifres que superen notablement les variacions dels conjunts espanyol i català”.

Tot i aquesta alegria, cal matisar alguns aspectes. En primer lloc, “la variació del preu del petroli ha estat la causa principal d’aquests forts augments en l’indicador de comerç amb l’exterior”. En segon lloc, cal destacar “la significació de la zona euro en les exportacions i la del dòlar en les importacions”. I en tercer lloc, cal remarcar el gradu de dependència de les exportacions “de deu països, pràcticament sempre els mateixos. Això mostra una certa dificultat de diversificació, un fenomen que no es dona en les importacions, ja que tenen una dependència inferior dels deu primers subministradors gràcies a la diversificació de subministraments”.

A l’hora de fer un resum, tot i que molts dels indicadors encara registren valors per sota dels de 2008, “l’activitat econòmica de la zona ha consolidat un cert dinamisme durant els tres darrers exercicis”. El territori ha entrat “en una realitat d’augment de la competitivitat global que es fa palès en el comerç exterior”. Ara bé, els responsbles de l’informe alerten de cara al futur immediat que si bé “les empreses han renovat equipaments i han fet algunes inversions, s’han instal·lat en una certa moderació a l’hora de prendre decisions” que “en aquests moments no només estan influenciades per criteris macroeconòmics, sinó també per aspectes socials i polítics que no s’acaben d’aclarir i que no donen una via d’optimisme per a la inversió”.