TOTS 21

D’esquerra a dreta, Carod-Rovira, Joan Morlà, Josep Gil, Josep Maria Gavaldà i Carme Vidalhuguet. Foto: Tots21

El teòleg reusenc Josep Gil i Ribas, una de les grans eminències en teologia de Catalunya, ha publicat les seves Memòries al tall dels 93 anys, unes Memòries ‘políticament correctes’, que diria l’exalcalde del Catllar Josep Maria Gavaldà, i ha escollit ‘el meu poble’, és a dir, El Catllar, per fer-ne la presentació. Ha estat aquest dimarts a la terrassa de l’imponent castell de la vila, on ha tingut lloc un acte on els oradors que l’han precedit han fet honor al nivell intel.lectual de l’homenatjat. Unànime ha estat considerar Gil, a més d’un dels grans pensadors, un esperit crític dins l’església, a qui ha fustigat tota la seva vida per actituds conservadors i ultraconservadores que ha mantingut tot i els canvis socials que s’han viscut al món des dels anys 60 del segle passat.

L’acte comptà amb la presència de l’alcalde, Joan Morlà; el president de Patronat de la Fundació del Castell i exalcalde, Josep Maria Gavaldà; el filòleg, escriptor i exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; l’editora Carme Vidalhuguet i l’autor.

Fill adoptiu del Catllar, d’on va ser rector per dues vegades -la primera, en 1982, com recordava l’exalcalde Gavaldà-, Gil és recordat per l’impuls donat als joves amb la creació de nombroses iniciatives tant per a joves com en el context de la parròquia local, de la qual s’encarregà de proposar la restauració integral de l’interior de l’església, en el que fou ‘el projecte cultural més important’ viscut al Catllar, subratllava Gavaldà en la seva intervenció, un temple, sant Joan, considerat ‘un dels millors edificis setcentistes del Camp de Tarragona’, i una restauració que tingué lloc en el context de la celebració, en 1990, del segon centenari de la seva construcció. Al Catllar creà el Consell pastoral de la parròquia, dinamitzà grups de joves i promogué la restauració del Santíssim.

Gil fou un mossèn de poble i de ciutat ‘compromès amb el seu temps, sovint anant a contracorrent de l’església, un personatge incòmode al sí de l’església’, remarcava Gavaldà. Justament, ‘malgrat la seva preparació intel.lectual i la seva capacitat organitzativa, mai ha tingut un càrrec’ al sí de la institució. Autor de més de 30 llibres, coneixedor de 8 llengües, s’atançà a Alemanya per conèixer i llegir els teòlegs alemanys. Gil s’impregnà del mandat conciliar que volia que el missatge de l’església arribés als joves.

Imatge de part del públic que assistí a l’acte. Foto: Tots21

En la seva intervenció, Carod-Rovira destacava que un cop llegides les Memòries, Gil ‘pot sostenir-se la mirada davant el mirall sense abaixar els ulls’. L’autor ‘no es moca en mitja màniga’. Gil va néixer el mateix any que poetes com Joan Vergés, Carles Barral o revolucionaris com el Che… ‘i també la Sara Montiel’. El teòleg va perdre el seu pare als dos anys i el seu germà petit als vuit. La seva mare esdevindria clau al llarg de la seva vida. A les Memòries, ho cita diversos cops: ‘I m’afanyo a afegir que, per a mi, la mare ho va ser tot, per tant, va ser també pare i mare’.

Esperit lliure

‘Un esperit lliure’ és com definia Carod-Rovira un teòleg ‘amb posicions i mirades poc convencionals en el seu gremi; cristià, capellà, partidari de la bona taula i de les bones escriptures, sí, però un esperit lliure’. Gil reclamà que la dona pugués exercir el ministeri ordenat i criticà durament el silenci de l’església en els casos de pederàstia.

‘No es mossega la llengua, Mossèn Gil, en aquestes Memòries, ben al contrari, la fa anar i força. I, des de la seva llibertat com a persona, d’una intensitat no superior al compromís que manifesta amb la seva fe, no s’està de denunciar i qüestionar tot allò que creu denunciable i qüestionable’, afirmava Carod. ‘I si parla clar, si pren partit, és perquè és un ésser viu que es vol també coherent i, en el fons, diria que les seves paraules són un gest d’amor i de lleialtat cap a la seva consciència de cristià’. Gil ‘critica coses de la seva església, justament perquè se l’estima. N’estima el passat més gloriós, en viu la complexitat del present i es preocupa per la incertesa del seu futur, des del convenciment que la seva Església ha de fer un pensament i situar-se, sense embuts, al segle XXI. Per això és d’una contundència sense matisos quan blasma, amb tota duresa, els episodis de pederàstia protagonitzats per clergues. I confessa que ha evolucionat en el seu concepte de “pecat” i en el pas d’un Déu-repressor a un Déu que ens vol ben vius en la felicitat i la joia’, recordava el filòleg. Defensa també que el paper sacerdotal no ha d’estar per damunt de la resta dels batejats i critica el celibat, situant-se ‘més a prop de Pere, que era casat’. També ha defensat el pluralisme clerical. En definitiva, ‘un capellà alliberador que ha trencat barreres sense por al compromís, la llibertat i la felicitat’.

L’editora Carme Vidalhuguet -Pagès editors-, subratllava, al seu torn, la valentia de la seva escriptura, la seva seguretat, amb l’ús ‘d’una prosa segura, valenta, reflexiva, crítica i lliure’. Gil, per la seva part, feia una breu intervenció per agrair especialment als catllarencs i catllarenques l’estima que sempre li han mostrat. L’alcalde, finalment, es dirigia a Gil: ‘Podeu sentir-vos molt orgullós dels amics que teniu. Heu escollit el nostre poble per a fer-hi la vostra residència’.

Jaume Garcia