Begoña Floría i Josep Maria Milà, durant la roda de premsa d’aquest divendres.
El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Tarragona ha reclamat aquest divendres a ERC que retiri la seva moció al plenari del pròxim dia 16 que reclama més trens entre Tarragona i Barcelona aprofitant les freqüències que haurien de deixar lliures els combois de llarg recorregut. “No creiem que sigui oportuna ni respongui a les necessitats que té en aquest moment”, etzibava la portaveu socialista Begoña Floría. “Des del PSC no podem renunciar a les parades de trens de llarg recorregut a la nostra estació urbana”. Per això ha demanat que “retiri la moció. En cas contrari haurem de votar en contra. En aquest tema tenim un acord total amb el PP (socis de govern al consistori): en cap cas llançarem la tovallola com a ciutat, que és el que demana la moció d’ERC”. Floría s’ha escudat, a més, en l’existència “d’un debat a una Taula Territorial” composta per ajuntaments del Camp, entre els quals es troba també el de Reus, coordinats des de la Diputació i en contacte amb la Generalitat que té com a objectiu “definir un model territorial únic per a tot el territori”.
En aquest punt Floría ha entrat en el discurs de fons. “L’alcalde ja fa dies que està treballant” en l’àmbit intern i amb negociacions “discretes” tant amb la resta de municipis de la demarcació com amb les diferents administracions “perquè no es perdin oportunitats en temes ferroviaris”. Una distòpia fruit, segons la regidora socialista, “de la manca d’acord entre els agents del territori” traduïda “en una fragmentació històrica que ens ha fet perdre oportunitats” per un lloc i per la manca de sensibilitat dels governs” central i autonòmic per l’altre. “Es treballa en una proposta tècnica unitària, vista des d’un punt de vista territorial i no partidista, que seria un error, de cara a estar units per defensar els interessos de la nostra àrea metropolitana”.
El regidor de Territori, Josep Maria Milà, ha estat l’encarregat de precisar els mínims que reivindica dins d’aquest debat la ciutat de Tarragona. Amb una fe indestructible i poc compartida en els documents de planificació estratègica com el Pla Territorial del Camp de Tarragona (“elaborat des del territori” el 2010 obeint a les necessitats expressades pels agents locals), el conseller n’ha rescatat el dibuix a futur que s’hi contempla i ha posat damunt la taula, com a punt de partida, el pes de l’actual estació de la ciutat. “Compta amb cinc milions d’usuaris anuals. Aquests números ja indiquen que la gran mobilitat per tren al territori es troba aquí. La de Reus, per exemple, compta amb 800.000 passatgers”. D’aquest volum la immensa majoria “no va a Madrid o a València, sinó a Barcelona”. Per la qual cosa l’aposta per les connexions ràpides cap aquesta destinació de regionals i rodalies (amb competències traspassades ja a la Generalitat) és bàsica enfront del baix rendiment de l’Estació del Camp de Tarragona. “La gent no va a Madrid cada”, ha deixat anar.
Enunciat el pròleg, Milà ha desenvolupat el nus del drama afirmat que en matèria de passatgers “Tarragona necessita la connexió amb trens d’altes prestacions, inclòs l’AVE, per mitjà d’un by-pass ja contemplat al Pla Territorial que ha d’enllaçar els 7,5 quilòmetres que separen la línia d’alta velocitat de la Pobla de Montornès amb la línia convencional a l’altura de la Móra. Això permetria l’entrada a l’estació de Tarragona (obrint de passada la possibilitat d’un nou emplaçament) dels trens d’aquestes prestacions”. En aquest sentit el regidor ha exigit “concrecions i que no sigui només una línia de puntets sobre un mapa” i ha reclamat l’elaboració d’un “projecte tècnic” que en garanteixi la seva posada en marxa salvant les “afectacions mediambientals que es donarien a la Vall del Gaià”.
En matèria de mercaderies la proposta de Tarragona manté l’aposta “pel tercer fil provisional” d’ample europeu per l’actual traçat i manté com a solució definitiva l’adequació de la línia interior de Roda fins a Castellbisbal “sempre per fora dels traçats urbans”.
Finalment, Milà ha estat a punt de sortir del guió expressant la seva aposta per mantenir les vies de la costa de cara a fer possible un hipotètic Trencamp. Floría ha deixat clar que aquest és un exemple de la necessitat “d’un debat” reconeixent que bona part dels ajuntaments per on passa aquest traçat estan en contra de salvaguardar-lo. “Esperem podem convèncer-los per via de la negociació”, ha conclòs.
J.S.
Equip de redacció
