Fotografia històrica del Tarragona FC, club pioner a la ciutat. Foto: Cedida
“Va ser el dia dels Sants Innocents, semblava que fos una broma”, explica Manel Roselló, el nou president del Tarragona Futbol Club. Roselló forma part d’un grup d’entusiastes del futbol que han recuperat el primer club de la ciutat, fundat el 1909 (el Gimnàstic no va tenir secció d’aquest esport fins el 1914). Durant les seves gestions per reactivar-lo, el passat 28 de desembre van assabentar-se que els quedaven poc més de 10 dies per salvar-lo de la desaparició. Estaven en temps de descompte. “Aquells dies vam anar de bòlid. Ràpidament vam convocar una junta extraordinària per nomenar una nova junta directiva, i presentar-la al registre d’entitats de la Generalitat per recuperar el club”, recorda el nou president.
Començarà com a club formatiu
Una desena de persones vinculades al món del futbol (Manel Roselló, David Romera, Joan Buenestado, Enrique Figueras, Jordi Alabart, Pitu Turmela, Pedro Pablo, Alfons Unda, Sergio Duran, Pitu Tules Armela i Manu Amezcua) formen aquesta nova junta, que ha demanat a l’Ajuntament poder utilitzar un dels camps municipals per competir la temporada vinent com a escola de futbol.
“Començarem oferint futbol base de qualitat, amb quotes reduïdes, perquè tothom hi tingui cabuda. Volem introduir aspectes novedosos, com ara que una de les hores d’entrenament es faci en anglès, oferir un tutor perquè els nens puguin fer els deures abans de l’entrenament, i també beques perquè s’hi puguin inscriure gratuïtament nens de famílies vulnerables econòmicament”, explica el nou vicepresident de l’entitat, David Romera. “Començar amb un equip amateur i mantenir-lo necessitaria molta inversió econòmica. Seria un pou sense fons. En tot cas el faríem més endavant, amb nanos que hagin suat aquesta samarreta des de benjamins, i se la sentin seva”, afegeix Roselló.
El nou escut de l’equip, obra de Jose Luis Ruiz.
Com apunta el president, els costos de manteniment de l’equip amateur són una de les causes principals que el club hagi aparegut i desaparegut en diverses ocasions des de la seva fundació, ara fa 108 anys. “Aquest cop, volem recuperar per sempre aquest club històric, que és patrimoni de la ciutat”, manifesta. L’equip va competir per darrer cop durant la temporada 2010-2011, com a filial del CDC Torreforta, a la categoria de 2a Regional (l’equivalent a la 3a Catalana actual).
“No vestirem igual que el Reus Deportiu, el Reus Deportiu vesteix com nosaltres”
La junta està enllestint el disseny de les seves equipacions, i ja s’ha posat en contacte amb diferents fabricants. La samarreta serà roig-i-negra. “No anirem igual que el Reus Deportiu, en realitat és el Reus Deportiu el que va igual que nosaltres”, recorda Roselló, ja que el club reusenc va adoptar els colors actuals després que ho fes el Tarragona FC. President i vicepresident descriuen l’equipament amb orgull. A la part de darrere del coll lluïrà la bandera de Tarragona, i a sota el nom de la ciutat. Una gran Tau lluïrà en un dels camals dels pantalons negres, i a les mitges s’hi llegirà l’any de fundació. Al pit hi haurà el nou escut, obra de Jose Luis Ruiz Sanchez.
Fotografia d’arxiu del Tarragona FC. Foto: Cedida
Un dels vuit fundadors de la RFEF
La llarga trajectòria del club pioner del futbol tarragoní està plena d’anècdotes. Va ser un dels 8 equips fundadors de la Federació Espanyola de Clubs de Futbol, precursora de l’actual RFEF (juntament amb el FC Barcelona, el Vigo FC, el Pamplona, la Sociedad Gimnástica Española, l’Irún SC, el Real Fortuna de Vigo i el Club Español de Madrid). Va començar jugant a la plaça Corsini, i a banda del del Torreforta al llarg de la seva història també ha jugat al camp del Roqueral (sota les muralles), i en un altre prop de l’Arrabassada.
Madrid també va tenir un equip anomenat Tarragona FC
Una de les curiositats que s’ha trobat la junta és un cartell que anunciava un partit disputat el 17 d’abril del 1932 que va enfrontar el “Tarragona FC (de Madrid)” amb el Deportivo Manchego. El periodista i estudiós del futbol Enric Pujol està investigant l’origen d’aquest club de la capital de l’Estat, que va coincidir amb una de les èpoques més esplendoroses del seu homòleg tarragoní: “Pot ser que alguna cafeteria es digués Tarragona, possiblement oberta per algú amb vincles amb la ciutat, i l’equip tingués la seva seu allà.”
Cartell del 1932 que certifica que Madrid també va tenir un equip amb el nom Tarragona FC.
Pujol: “Molts tarragonins eren socis del Nàstic i del Tarragona FC al mateix temps”
Pujol també afirma que històricament la rivalitat entre el Gimnàstic de Tarragona i el Tarragona FC no era agressiva, ni de bon tros. “Hi havia molta gent que era soci dels dos clubs alhora. De fet, abans de la Guerra Civil el Tarragona pràcticament va ser la pedrera del Nàstic, ja que hi van jugar més d’una vintena de jugadors procedents d’aquest equip.” Un altre fet insòlit assenyalat per Pujol és que a la segona meitat dels anys 20 es va editar una col·lecció d’enganxines del pioner del futbol tarragoní, que regalava una marca de tauletes de xocolata, i que el periodista està a punt de recuperar.
Una alineació del Tarragona FC, del 14 de març del 1937. Foto: Cedida
Recuperació de material històric
Una de les vies d’actuació de la nova junta del club és la recuperació de tot tipus de material històric relacionat amb aquest club, per fer-ne una exposició permanent. “Parlant amb fills i néts de jugadors dels anys 30 hem recuperat fotografies, pins… Tothom a qui parlem sobre aquest club ens parla d’un amic o un familiar que hi ha jugat. Quan vam explicar la iniciativa a l’alcalde, ens va dir que el seu germà n’havia format part. Jo mateix hi vaig jugar durant els anys 90”, explica Roselló.
Un dels primers escuts de l’entitat.
El club té un perfil de Facebook des d’on comunica les novetats, està ultimant la creació del seu web, on ja tenen patrocinadors, i ha elaborat un video per fer bullir l’olla. Els impulsors de la iniciativa tenen molts projectes al cap. A banda dels ja mencionats, també tenen la intenció de fer un equip femení, i d’obrir altres seccions esportives (de running, d’handbol femení, de BTT i de petanca). Això sí, són conscients que fins que no es faci oficial la cessió d’un camp de futbol per part de l’Ajuntament, la pilota no començarà a rodar de veritat per aquesta junta. Han fet els deures i tenen l’estratègia al cap: tot està a punt a l’espera que el consistori faci el xiulet inicial.
Romà Rofes
Equip de redacció
