.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, arrugant el front durant el debat de la moció de censura. Foto: ACN

El diputat del PNB Aitor Esteban conversa amb un company del seu grup en el debat de la moció de censura contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Foto: ACN

Els mateixos que havien aconseguit 540 milions d’euros dels pressupostos de l’Estat de 2018 per a Euskadi han matat el ‘pare’. El PNB no podia quedar-se sol defensant Rajoy quan l’independentisme català ja l’havia sentenciat i amb el perill d’un avençament electoral que donaria la previsible victòria a Ciutadans.

El portaveu parlamentari del PNB, Aitor Esteban, ha anunciat aquesta tarda que els cinc diputats de la seva formació votaran a favor de la moció de censura de Pedro Sánchez, amb la qual cosa aquest aconsegueix els 176 diputats necessaris, assoleix un èxit espectacular i inesperat i fa caure el Govern de Mariano Rajoy, un Rajoy que no ha assistit a la sessió de tarda del debat de la moció. Paral·lelament, el triomf de Sánchez obre un escenari completament nou en el conflicte català.

Posteriorment, la secretària general del PP i ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, ha insistit en roda de premsa al Congrés dels Diputats que Mariano Rajoy “no dimitirà” com a president del govern espanyol perquè això seria “un exercici estèril” que no impediria de cap manera que Pedro Sánchez esdevingués president. Ha rebatut els “rumors” assegurant que la dimissió “no garanteix de cap manera que el PP segueixi al govern” com “saben tots els que els estan comentant” perquè “l’aritmètica parlamentària impedeix que encara que Rajoy dimitís governés el PP ni en aquest moment ni en un moment pròxim”. El “rumor”, ha afirmat, només busca “tapar” la vergonya dels que “permetran” l’aliança de Sánchez amb els independentistes. La número dos del PP no ha aclarit el futur del líder de la seva formació, que aquest dijous a la tarda no ha assistit al debat de la moció de censura. De Cosepdal ha donat per feta la victòria de Sánchez i ha afirmat que el seu govern “no respon als interessos dels espanyols” sinó a “interessos personals i partidistes”.

El portaveu del PNB ha atribuït a la sentència de l’Audiència Nacional pel cas Gürtel i a la previsió de noves sentències judicials la raó per donar el seu vot a favor de la moció, que es votarà demà divendres.

“No tenim interès a provocar la desestabilització del país, llençar a les nostra esquena la responsabilització no té cap sentit”, ha començat afirmant. “Ni la situació és simple ni les solucions ni conseqüències ho són” i ha negat que la seva decisió tingui a veure amb el tràmit del Senat de l’aprovació dels pressupostos de l’Estat.

La sentència de l’Audiència, ha reiterat, “té un indubtable impacte en la percepció social i mediàtica. Les coses són com es creu que són. I la percepció a la societat espanyola va ser gran, i era que els fets descrits eren pèssims”, ha destacat. “Els marcs d’inestabilitat són evidents, amb anuncis de mocions de censura i dinamització de sentències als tribunals, temes que aniran apareixent. Temes judicials que danyen a gent que no té res a veure amb els fets, en un efecte rebot.”, ha reconegut.

“La sentència va suposar un abans i un després a la societat, el debat trascendeix del jurídic. El nostre vot negatiu a la moció portaria més estabilitat al país?”, s’ha preguntat. “Les mocions de censura i el degoteix dels tribunalas serien continus”. I ha conclòs: “Responem al que majoritàriament demana la societat basca votant sí. Confio en la seva oferta de diàleg”, ha adreçat a Sánchez.

El PNB ja havia comunicat abans al PP i al PSOE que votarà a favor de la moció de censura per fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa. La direcció dels nacionalistes bascos han pres la decisió aquest matí en una reunió extraordinària.

Esteban ha demanat al candidat a president del Govern, Pedro Sánchez, que no avanci les eleccions: “De vostè depèn apretar el botó de dissolució de les cambres. Vull pensar que està disposat a que els canvis legals siguin avalats per un consens, a consensuar la data d’una convocatòria electoral. I no podem obviar la situació a Catalunya. El camí no és modificar el tipus penal de rebel.lió al Codi Penal, és dialogar, intentar trobar-se i reconèixer que existeix un problema nacional en alguns llocs”.

Pedro Sánchez s’havia compromès abans a no convocar eleccions, el major temor del PNB per si Ciutadans aconsegueix governar i planteja posar en qüestió la quota basca.

El portaveu del PNB ha recordat a Sánchez: “El Govern del PSOE serà complicat. Podem els posarà les coses mot difícils, amb un Ciutadans hostil i un PP enrabietat contra vostès des del primer moment”. “El resultat farà que el seu govern sigui molt complicat, dèbil, difícil, complicat. Serà un pim-pam-pum continu”.

Al matí, el president del Govern ha intervingut aquest dijous a l’hemicicle i ha mantingut un intens debat amb el líder del PSOE, Pedro Sánchez, que li ha demanat en reiterades ocasions que dimiteixi. Després del discurs de Sánchez, s’ha fet una pausa per dinar. Quan el debat s’ha reprès a les 15h, Rajoy ja no es trobava al seu escó.

El ‘sí’ del PNB deixa la moció de censura a l’abast de Sánchez, que només ha d’aconseguir ara el suport d’ERC –la pròxima formació a intervenir al debat- per assolir la majoria absoluta. El portaveu adjunt dels republicans, Gabriel Rufián, ja ha donat a entendre el vot afirmatiu del seu partit aquest dijous al matí, quan ha afirmat que els republicans han de treballar per fer fora els “lladres” i els “carcellers” de La Moncloa. El PDeCAT, l’altra formació imprescindible perquè prosperi la moció, també s’ha mostrat proper al sí. “Seria força curiós que el principal responsable de la crisi a Catalunya sortís políticament indemne”, valorava al migdia el portaveu, Carles Campuzano.

Una moció que fa Sánchez president

Tot plegat fa possible que Sánchez culmini la moció amb el suport del PSOE (85), Podem (71), ERC (9), PDeCAT (8), PNB (5) i Bildu (2) (tot i que Bildu no és imprescindible). Sumen 180 diputats, quatre per sobre els 176 necessaris que marquen la majoria absoluta. A partir d’aquell moment, Sánchez es considerarà “investit amb la confiança de la cambra”, tal i com recull la Constitució, i el rei el nombrarà president.

La decisió del PNB aboca el president espanyol a adoptar una decisió en les pròximes hores. Ha d’elegir entre deixar esgotar la moció de censura, fet que implica la investidura automàtica de Pedro Sánchez aquest mateix divendres, o bé dimitir abans de la votació de la moció de censura (prevista per divendres al migdia) i provocar que el seu govern entri en funcions. Si arriba a la votació sense dimitir es convertirà en el primer president espanyol a perdre una moció de censura. Adolfo Suárez va resistir la del PSOE el 1980, Felipe González la d’Alianza Popular el 1987 i el mateix Rajoy la de Pablo Iglesias el 2017.

Rajoy no dimiteix

Finalment, Rajoy no dimitirà i assumeix l’adéu al Govern. Si hagués dimitit –tal com també li ha demanat reiteradament el líder del PSOE durant la sessió del matí- s’hagués aplicat l’article 101 de la Constitució Espanyola i hagués passat a governar ‘en funcions’, fet que forçaria el rei a iniciar una ronda de contactes i proposar (sense termini) un candidat a la investidura.

El govern espanyol ha insistit aquest dijous que Mariano Rajoy no es planteja en cap cas dimitir, i de fet el mateix president espanyol ha tancat aquesta possibilitat durant el seu intercanvi de discursos amb el secretari general del PSOE, que l’ha emplaçat a abandonar de mutu propi La Moncloa. Rajoy ha apuntat que es mantindria al càrrec mentre conservi la confiança dels ciutadans i de la cambra, i ha emplaçat el propi Sánchez a dimitir després d’haver perdut dues eleccions consecutives.

J. Garcia – AC