Recreació virtual dels rètols que l’Ajuntament de Reus volia instal·lar a les entrades de la ciutat
El magistrat del jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha estimat el recurs que van presentar els quatre regidors de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Reus i Societat Civil Catalana (SCC) el setembre de 2015 en relació a l’adhesió a l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI).
El jutge considera que l’Ajuntament va actuar de manera “partidista” i que “es va instrumentalitzar” la institució. Afirma que “no és possibe” que un Ajuntament, “com a tal i amb plena vulneració de la Constitució” participi de la finalitat de l’AMI. El fallo incideix en la vulneració de la Constitució que suposa l’acte municipal.
El jutge afirma també que no és d’interès comú que l’Ajuntament decideixi donar suport al moviment independentista, que titlla de tema “notòriament polèmic” i sobre el que no hi ha consens.
El portaveu municipal de la formació taronja, Juan Carlos Sánchez, ha explicat que “els regidors de Cs es van personar a títol personal i en nom propi contra l’acord aprovat pel Ple del Consistori el 13 de juliol del 2015”.
En la sentència, el jutge anul·la i declara no conforme a dret tant aquest acord del Ple com el Decret d’Alcaldia que aprovaven l’adhesió de Reus a l’AMI i el pagament de la quota a aquesta entitat. El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans, Juan Carlos Sánchez, ha expressat la seva “satisfacció” per la sentència, que reconeix que amb l’adhesió a una associació que defensa la independència de Catalunya, l’Ajuntament està “incomplint la Constitució sota el pretext d’una suposada voluntat popular”.
A més, la sentència condemna l’Ajuntament de Reus a assumir les costes judicials, que són de 300 euros, uns diners que per a Sánchez “haurien de ser assumits pels regidors que van votar a favor de l’adhesió a l’AMI, i no anar a càrrec de tots els ciutadans de Reus”.
El portaveu de la formació taronja també ha destacat que la sentència diu que “considerar la independència de Catalunya com una finalitat d’interès comú suposa ignorar que es tracta d’un tema notòriament polèmic i sobre el què no existeix, en absolut, un consens. Es tractaria, en tot cas, d’una finalitat d’interès comú dels representants polítics que decideixen l’adhesió a l’Associació, però en cap cas és una finalitat d’interès comú dels veïns de Reus, en prendre clarament partit per una opció política en detriment de l’altra, sobre una matèria que no pertany a l’àmbit de la competència local”.
Equip de redacció
