.

Àngels Creus, presentant les dues conferenciants. Foto: Francesc Sech

El Josep Maria Jujol de les grans obres de Sant Joan Despí va ser el protagonista de la segona sessió de les conferències prèvies a la celebració de les II Jornades de Divulgació Històrica Modernista Els Pallaresos 1900, que de nou reuní força públic a la sala d’actes del Centre Jujol de la localitat del Tarragonès.

I és que Jujol no només té obra al Camp de Tarragona, també al Baix Llobregat i singularment a Sant Joan Despí, on acompanyà la burgesia barcelonina en la reforma de les seves cases d’estiueig i d’on destaquen poderosament dues icòniques construccions, Can Negre i la Torre de la Creu.

Sònia Planas, director del Centre Jujol de Can Negre, i Mònica Barahona, coordinador de les activitats al mateix espai, van ser les protagonistes de desgranar la multifacètica obra de l’arquitecte tarragoní, que com va dir el director de les Jornades, Xavier Marcos, ‘ens recorda tant les obres de Jujol als Pallaresos, amb recursos semblants que podem trobar a Ca l’Andreu’, que serà l’edifici estrella de les II Jornades Modernistes, que esclataran el 4, 5 i 6 de noviembre amb les recreacions, visites i diferents mercats modernistes i d’artesans.

L’alcalde, Jordi Sans, va donar pas a la segona sessió de les conferències, mentre l’experta en art i membre del comitè organitzador de les Jornades, Àngels Creus, presentava les ponents recordant que l’any passat ja van protagonitzar un taller a les I Jornades Modernistes.

Sònia Planas subratllà, en la seva intervenció, ‘la creativitat, la religiositat, les tècniques usades, el disseny i la seva atemporalitat visible en les arquitectures de Jujol’. A l’igual que al Camp de Tarragona, Jujol ‘fa un art humil, que no ho és, a partir d’objectes quotidians, que ell mateix recicla i converteix en obres d’art, unes obres que són projectes vius, en els que podríem seguir treballant’. Un ric mosaïc de simbologia amb icones com el raïm recordant Jesucrist, l’anagrama de Maria, la creu, els àngels o el blau i blanc del cel a les parets i sostre de l’escala de Can Negre, l’única obra que farà des de zero, i no només reformar-la, com faria a la resta de Can Negre. Un reciclatge que converteix una màquina d’ensulfatar en un sagrari.

Un moment de la conferència de Mònica Barahona. Foto: Francesc Sech

Jujol arribà en 1913 a Sant Joan Despí, un poble eminentment agrícola i que esdevindria refugi de la burgesia barcelonia. Mònica Barahona repassà ja més en detall la reforma de Can Negre, que durarà 15 anys i seria costejada, com passà també als Pallaresos, amb els diners dels guanys de la producció agrícola de l’empresari propietari de Can Negre, Pere Negre.

Jujol convertiria una masia catalana clàssica en un desbordament d’imaginació i creació en múltiples facetes artístiques, de manera que a Jujol se’l considera ‘un artista total’, amb una balconada al primer pis que simula una carrossa i un sostre amb ondulacions que podria simular la caiguda d’un llençol des del cel, com a elements visuals i arquitectònics més i innovadors.

La doble conferència va acabar amb un tast de vins de la DO Tarragona, entitat col.laboradora de les Jornades, en aquest cas el blanc Camí de les Fonts, presentat pel responsable de Comunicació de la DO, Oriol Pérez de Tudela.