Una imatge de la ballada de sardanes
El Grup Sardanista de Roda de Berà va celebrar ahir el primer dels actes que, amb motiu del 25è aniversari de la colla, tindran lloc properament, vint-i-cinc anys en els quals l’entitat ha esdevingut una de les més actives i participatives de la localitat.
Molts socis, amics i rodencs es van donar cita a partir de les dotze del migdia a l’ermita de la Mare de Déu de Berà per celebrar aquesta efemèride tan especial. L’acte es va iniciar amb l’ofici solemne amb cantada dels goigs i adoració de la Mare de Déu de Berà. Durant la missa també Mossèn Jaume Roig va recordar a tots els socis desapareguts en els últims anys.
L'alcalde i Teresa Ferré, junt a l'homenatjat Josep Martorell
Seguidament es va iniciar una ballada de Sardanes a la plaça de l’Ermita. El moment més important de la jornada, però, va arribar a continuació amb l’homenatge a Josep Martorell, il·lustre veí, rodenc de pro i jutge de Pau del municipi des de fa dècades, amb el qual li van dedicar una sardana molt especial.
Amb el nom ‘El Josep de l’ermita’ ha estat escrita, especialment per a ell, pel músic i compositor català Josep M. Guitart. Josep Martorell, ‘Ximet’, acompanyat per la seva família, per l’alcalde de Roda de Berà, Pere Compte, i per Teresa Ferré, presidenta del Grup Sardanista, va mostrar la seva emoció i la seva sorpresa en rebre aquest homenatge. Com a obsequi també li van fer lliurament de les partitures de la peça, emmarcades.
Durant els parlaments, l’alcalde va destacar la seva il·lusió davant l’aniversari del Grup Sardanista i l’homenatge a Josep Martorell: “Com a rodenc he viscut molt de prop aquests vint-i-cinc anys de la colla. Parlar del Grup Sardanista és parlar de l’aplec i de l’ermita, i parlar de l’ermita és parlar de Josep Martorell”. Pere Compte va voler fer també una menció especial “a dos socis de l’entitat que ja no hi són amb nosaltres: Joan Martorell i Rafel Ciuró”.
“L’ermita de Berà va molt lligada a Josep Martorell”, va recordar Compte, i és que aquest edifici emblemàtic hauria desaparegut si Josep Martorell no s’hagués oposat. Tal i com va assegurar Martorell en les seves paraules d’agraïment a la colla “lluitar contra dues de les forces mes importants d’aquell moment al nostre país, per evitar l’enderrocament de l’ermita no va ser fàcil”. Ell es va “abocar de ple” i, gràcies a la seva oposició i a la d’altres persones de la localitat, van salvar que “la joia de casa nostra”, com la va definir Martorell, fos enderrocada o reduïda a la meitat.
Per la seva part, Teresa Ferré va llegir un text elaborat per tot el Grup amb el qual va explicar com durant la dècada dels 80 Silvestre Sunyer va impartir uns cursos a Roda de Berà per aprendre a ballar sardanes, a través dels quals es va formar un grup de persones amb l’objectiu de portar el nom de Roda i la sardana arreu de Catalunya. No va ser fins l’any 1989 quan es va fer realitat la seva aspiració i amb nous estatuts van crear l’entitat. Ferre va voler destacar el suport incondicional de l’Ajuntament durant els últims vint-i-cinc anys, com també dels socis i amics col·laboradors.
Entre ells es troba la Colla Dansaires del Penedès, els qui, amb Joan Morros com a president, han col·laborat en moltes ocasions amb la colla rodenca. En una jornada com la d’ahir tampoc van voler faltar i per l’ocasió van presentar una sardana de lluïment, una peça molt antiga denominada “La plaça del gra” escrita pel desaparegut José Cid.
L’acte va continuar amb un refrigeri per a tots els assistents i la ballada de diverses peces.
