.

.

TOTS 21

Roda de premsa de la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. Foto: Laura Fíguls

El Departament de Justícia ha anunciat aquest dimecres que reformarà la llei perquè els veïns d’un pis ocupat puguin instar el desallotjament judicial si en aquest hi ha activitat delinqüencial o si els seus ocupants alteren la convivència de l’edifici, sempre que l’habitatge sigui propietat d’un gran tenidor. La comunitat haurà de demanar primer al propietari de l’immoble que ho faci, i si en el termini d’un mes no ho ha fet, els veïns estaran legitimats a demanar al jutge el desallotjament. Aquesta facultat també la tindran els ajuntaments. També es modificarà la Llei de l’Habitatge per poder multar els grans tenidors que no actuïn enfront dels seus pisos ocupats conflictius i se’ls podrà obligar a cedir l’habitatge a ús social.

A través d’una roda de premsa celebrada al districte administratiu de la Generalitat, les conselleries de Justícia i Drets Socials han anunciat un paquet de reformes legislatives per lluitar contra el fenomen de l’ocupació il·legal i delinqüencial.

El que volen solucionar són les situacions en què una comunitat de veïns o un ajuntament volen actuar contra un pis ocupat en el que hi ha delinqüència i que genera mala convivència, però el propietari, l’únic a qui la llei permet fins ara demanar el desnonament, se n’ha desentès.

Per esmenar-ho, Justícia reformarà la llei, el Codi Civil català, per permetre que els veïns i l’ajuntament puguin demanar en aquests casos el desallotjament al jutge encara que el propietari es mantingui passiu.

El procés serà el següent: quan una comunitat de propietaris detecti que un immoble ocupat il·legalment genera problemes de convivència o s’hi cometen delictes, haurà de demanar al propietari que iniciï l’acció judicial de desocupació de la finca. Si en el termini d’un mes aquesta acció no ha estat presentada a cap tribunal competent, els veïns quedaran immediatament habilitats per posar al jutjat una demanda de desallotjament.

Aquesta facultat també la tindran els ajuntaments, que hauran de seguir el mateix procediment.

Quan els veïns hagin posat la demanda, aquesta es tramitarà com qualsevol altra demanda de desnonament. Segons Ciuró, actualment el termini mitjà d’execució d’un desnonament és de vuit mesos des que s’interposa la demanda judicial.

També serà en el tràmit judicial quan el jutge decidirà si l’activitat denunciada pels veïns mereix el qualificatiu d’activitat delinqüencial o de pertorbadora de la convivència i, per tant, si autoritza el desallotjament. Per decidir-ho prendrà en consideració les proves, testimonis i documents que els veïns o l’ajuntament hagin presentant, com en qualsevol judici de desnonament.

Segons Ciuró, aquesta reforma arriba com a resposta a les queixes de molts ajuntaments, alcaldes i veïns, que han traslladat al departament en nombroses ocasions “un sentiment d’impotència” en no tenir eines per desallotjar ocupes que dificulten la convivència.

Només quan els pisos pertanyin a grans tenidors

Aquesta possibilitat només es donarà, però, quan els pisos ocupats que provoquen problemes pertanyin a grans tenidors com bancs, immobiliàries o fons voltor. Segons Justícia, no es podrà demanar en el cas de propietaris convencionals perquè aquests ja tendeixen a resoldre aquesta mena de problemes quan són avisats pels veïns.

“L’objectiu és que els veïns i els ajuntaments tinguin un instrument per restituir la convivència quan el propietari no fa res”, ha detallat Ciuró, que ha precisat que tampoc entren en aquesta modificació legislativa els pisos ocupats que no siguin motiu de conflicte. “Volem solucionar un problema de convivència. No anirem més enllà”, ha dit.

A dia d’avui, la reforma s’està redactant a la comissió de codificació del Departament de Justícia i, pel que fa al calendari, la intenció de la conselleria és que el Parlament ho aprovi el més aviat possible. Tot i que no volen parlar de dates esperen que la modificació entri en vigor d’aquí a set o vuit mesos.

Actualment, a Catalunya no hi ha una xifra oficial concreta de pisos ocupats. Drets Socials té xifres sobre ocupació al parc d’haitatge públic del territori: dels 21.000 pisos totals, 953 estan ocupats (un 4%). I d’aquests, en uns 240, un de cada quatre, s’hi realitza alguna mena d’activitat delinqüencial, generalment relacionada amb el tràfic de drogues. I Justícia ha recordat que l’any passat es van rebre 7.300 denúncies per ocupació als jutjats catalans.

Multes als grans tenidors passius

A l’altra cara de la moneda, una altra mesura de la lluita contra la ocupació delinqüencial que el Govern impulsarà serà multar als grans tenidors que resten passius respecte als problemes que generen els ocupes en els pisos dels que són propietaris. “No fan res perquè els problemes que suposen pels veïns no els interpel·len. De fet, molts ocupes trien pisos d’aquests propietaris perquè saben que no fan mai res per expulsar-los”, ha dit Ciuró.

Per combatre-ho, Drets Socials portarà al Parlament la modificació de la Llei de l’Habitatge per sancionar aquests grans propietaris. La idea és reformar l’article 41 de la llei, el que regula el règim sancionador, per afegir com a conducta sancionable la passivitat en aquests casos de situacions d’ocupació delinqüencial o de pertorbació de la convivència. L’import de la multa anirà des dels 9.000 euros fins als 90.000.

A més, també s’inclourà com a sanció la obligació al gran tenidor de cedir els pisos ocupats que generin alarma social a l’administració pública per utilitzar-los com a habitatges d’ús social. Des de Drets Socials esperen que aquesta reforma legislativa es faci amb un calendari similar a la del Codi Civil impulsada per Justícia.

“La idea és donar un toc d’atenció als grans tenidors, que no estant sent part de la solució, sinó que segueixen sent part del problema”, ha dit la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, que ha especificat que aquests pisos serien cedits a l’administració pública competent en habitatge del territori on estiguin situats.

ACN