El major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i el conseller d’Interior, Joaquim Forn, atenent els mitjans aquest divendres. Foto: ACN
El govern espanyol ha demanat al Tribunal Constitucional (TC) que –a més de tots els membres del Govern- notifiqui personalment la suspensió dels decrets de convocatòria de l’1-O a una cinquantena de persones entre les que consten el director general dels Mossos d’Esquadra, Pere Soler, i el Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. També els comissaris en cap de Coordinació Central i Territorial, Joan Carles Molinero i Lluís Fernando, i el de Planificació de la Seguretat. Emili Quevedo, i el director general de Protecció Civil, Joan Delort.
El recurs inclou també una justificació dels motius pels que adverteix directament els comandaments dels Mossos. Segons l’executiu espanyol, l’objectiu és “assegurar-se que, en la mesura que la policia autonòmica està subjecta a la Constitució espanyola, a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i als pronunciaments i requeriments del Tribunal Constitucional, s’ha d’abstenir de permetre o facilitar la preparació i celebració del referèndum convocat per decret sota impugnació el pròxim dia 1 d’octubre”.
El recurs, de 38 pàgines –al que ha tingut accés l’ACN- emplaça el Tribunal Constitucional a demanar a la Fiscalia que actuï penalment les actuacions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i de tots els membres del seu govern, com ja s’havia anunciat, per l’aprovació del decret “inconstitucional” que desplega els mecanismes del referèndum de l’1-O.
A la llista també hi consten la presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach, el director de TV3, Vicent Sanchís, i el de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, així com els màxims responsables de Funció Pública.
L’escrit, que demana al TC que actuï amb celeritat donada la “extraordinària urgència” del cas, argumenta que el decret pretén regular “una qüestió que afecta directament la unitat de la Nació Espanyola, vulnera directament la Constitució” i fa afirmacions “falses”, a més de tenir un caràcter “antidemocràtic”.
Trenca amb la “unitat d’Espanya” i la “monarquia parlamentària”
Segons l’executiu espanyol, aquest caràcter “antidemocràtic” és especialment rellevant en la pregunta del referèndum: “Desitja que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?” que “planteja una qüestió que suposa una ruptura amb la estructura de la Constitució, la sobirania nacional, la unitat d’Espanya, i amb la monarquia parlamentària”.
Equip de redacció
