.

Celebració al mig de la pista. Laura Pascual intenta penetrar entre tres defensores. Livy Fouty va un tir amb la seva defensora al terra. Laura Vilamajor tira un triple des de la cantonada. (Rafa Marrasé / TGN Bàsquet).

Celebració al mig de la pista. Laura Pascual intenta penetrar entre tres defensores. Livy Fouty va un tir amb la seva defensora al terra. Laura Vilamajor tira un triple des de la cantonada. (Rafa Marrasé / TGN Bàsquet).

Crits, salts, llàgrimes per tot arreu i abraçades, moltes abraçades. La tensió de tota la temporada es va alliberar en un crit unànime tenyit de color lila en una tarda, la del 14 de maig de 2016 que ja és història pel bàsquet tarragoní i pel seu projecte —igualment històric— d’entesa entre els dos principals clubs de la ciutat, el CBT i el TGN Bàsquet. El Tarragona Fem Bàsquet va aconseguir un triomf que li atorgava la permanència després de sumar el segon triomf del play-off de descens al millor de tres partits en el segon matx de la sèrie. L’equip que entrena Albert del Rey ha fet un final de temporada per emmarcar amb set victòries consecutives i l’any que ve, com a premi, jugaran una altra vegada en la màxima divisió del bàsquet català. S’ho han merescut.

La història també explicarà que les dues capitanes de l’equip, Laura Pascual i Laura Vilamajor, van agafar les regnes del conjunt lila en els moments més difícils i amb una actuació esplèndida van catapultar les seves companyes cap a la victòria en un matx que es va complicar a l’equador de la primera meitat i que va recordar, i molt, aquell partit de la primera volta de la primera fase de la lliga, en què el Tarragona Fem Bàsquet va dominar però que va ser atropellat per la intensitat defensiva local. Avui, però, les tarragonines han comptat amb la responsabilitat i la valentia de les seves capitanes que han fet servir els galons per escriure en lletres d’or la primera aventura del projecte col·lectiu en la categoria.

Especialment inoblidable serà l’actuació de Laura Vilamajor. Es recordarà molt temps i les noies del Ploms tindran malsons amb ella. Vilamajor, que durant la temporada no havia tingut la punteria necessària des de la línia de tres punts, va fer un partit superb, descomunal, que va desballestar la fins aleshores bona defensa del Ploms Salle Reus. Des dels tripes, el Tarragona Fem Bàsquet va destrossar la defensa en zona local que havia anul·lat completament la jugadora més en forma de l’equip lila aquest curs: Livy Fouty. La nord-americana no va trobar mai el seu lloc a la pista, sense el protagonisme habitual. La zona s’ajustava molt bé a la pivot d’Ohio que ni tan sols podia agafar la posició al pal baix. Quan rebia, fins a tres jugadors es tancaven al voltant de Fouty i les mans rivals impedien que pogués fins i tot botar.

La solució va arribar des d’una cantonada, la dreta de l’atac visitant, tot just davant la banqueta local. Des d’allí i en una bona circulació de pilota, Laura Vilamajor va ser l’estilet del Tarragona Fem Bàsquet, fent el paper de convidat inesperat que va protagonitzar Gregor Fucka en aquella Final Four del Sant Jordi de 2003. «L’home era Fucka», va titular El 9 Esportiu aleshores davant la impressionant actuació de l’aler pivot italìa d’origen eslovè (21 punts a les semifinals contra el CSKA i 17 a la final contra Benetton de Treviso). Aquesta tarda, la dona ha estat Laura Vilamajor. «Havia anotat quatre triples en un partit fa un parell o tres temporades però cinc cap», va admetre. Amb una confiança brutal i una sang freda esfereïdora, Vilamajor no va tenir pietat del rival i com els millors canoners, va tirar i tirar en una sèrie amb només una errada en l’últim període. «He vist l’anella com una piscina», va dir Juan Carlos Navarro en la semifinal de l’europeu de seleccions de fa quatre anys contra Macedònia, en una actuació apoteòsica del jugador del Barça. Vilamajor la va veure com si fos un oceà.

La capitana —l’altra és Pasku—, que havia fet una mala primera meitat va anotar tres triples en el tercer quart i dos en el segons i les companyes, el seu entrenador i el públic —amb una gran presència d’aficionats del TGN Bàsquet— es van rendir als seus peus.

Les coses es compliquen

L’actuació de la gran de les Vilamajor i Laura Pascual va ser providencial perquè el Tarragona Fem Bàsquet estava fora del partit. Després d’un bon inici, 4-10 a poc més de 5 minuts per acabar el primer quart, gràcies a la intensitat defensiva, que permetia recuperar pilotes i sortir al contraatac, el tècnic local, Carlos Aparicio, va demanar temps mort. A partir d’aleshores les coses van canviar, i molt. El Ploms Salle Reus va apujar el llistó de la seva defensa. Moltes mans, molta intensitat i solidaritat i al Tarragona Fem Bàsquet se li va fer fosc (12-12 final primer quart).

El temps entre períodes no va servir per corregir la dinàmica i el Ploms continuava manant des de la defensa i la intensitat i les alarmes van sonar a 5:34 pel descans, 21-14. De la mà de Laura Pascual, la jugadora que en els 20 primers minuts va sostenir l’equip, el Tarragona Fem Bàsquet va reaccionar (21-20) però finalment va arribar al descans perdent per 4 punts, 26-22.

A la represa es va poder veure el festival Vilamajor. Tot i la bona sortida del Ploms (31-27) amb triple, Vila va respondre amb el seu primer tir de tres punts i la caixa de Pandora es va obrir completament per a desgràcia de les reusenques. Medall va rebre una tècnica per flopping i Fouty va anotar el tir lliure i, en la jugada de banda següent, Vilamajor va anotar un altre triple, i Pasku un altre i el marcador mostrava un 38-39 a 3:14 pel final del tercer quart. Era la primera vegada que les visitants anaven per davant en l’electrònic des del primer quart. La màxima diferència de les tarragonines va ser de 6 punts (40-46) però una falta infantil amb el rellotge a zero va permetre el Ploms tirar tres tirs lliures que deixaven el resultat en 45-46.

Les capitanes, però, anaven per feina. Laura Vilamajor va anotar un triple només començar el quart període i això va ser fatal pel Ploms, que va notar el cop. Un altre triple de Laura Pascual obria una escletxa prou important (49-57 a 3:02 pel final) però les noies de Carlos Aparicio no estaven disposades a tirar la tovallola. El Ploms va morir dempeus i va plantar cara (53-57 a 54 segons del final) i sort de l’encert en els tirs lliures perquè la por a una pròrroga o una derrota era patent. Amb tot, les dues capitanes, Vilamajor i Pasku, rubricant una actuació de pel·lícula, van sentenciar des de la línia de personal i l’alegria es va desfermar. El Tarragona Fem Bàsquet jugarà a Copa Catalunya Femenina la pròxima temporada.