.

Imatge de família dels impulsors del projecte. Foto: Mauri (ajuntament de Tarragona)

El projecte del Banc d’Espanya deixarà de ser una especul·lació permanent i es transmutarà en una realitat anomenada de manera provisional ‘Rambla Science’. Al tercer intent, després de barallar la possibilitat de ser un centre d’explicació turística de la ciutat o un museu de la química, l’edifici propietat de l’ajuntament i immers en crisi existencial des de fa anys esdevindrà “un espai de co-creació i divulgació de la ciència i de la transferència del coneixement a través de la creativitat i del coneixement”. Així ho ha explicat aquest matí en roda de premsa l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, envoltat dels socis que donen contingut al continent: la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC); l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).

Tall longitudinal del projecte del Banc d’Espanya, amb els diferents espais.

El més relevant del contacte amb els periodistes és l’afirmació del batlle de que aquesta iniciativa “té el pressupost garantit” fins i tot en cas de no rebre els fons FEDER europeus que han demanat. Els 3,9 milions d’euros que costaran tant l’obra com el concepte, tindran una primera partida als pressupostos municipals que s’aprovaran aquest divendres en plenari de mig milió d’euros. El cash servirà per redactar el projecte constructiu i fer front als primers treballs, que s’haurien de començar l’any vinent amb una previsió de tenir-ho tot adequat i llest per obrir el setembre del 2021. L’equip de govern ha previst també una aportació de fins a 2,5 milions d’euros procedents de recursos propis (i per tant no condicionats a la venda de patrminoni) per als propers 4 anys. Tanmateix, el consistori s’ha presentat a la convocatòria del cofinançament a les entitats locals pel PO FEDER de Catalunya 2014-2020.

En cas que la petició fos acceptada (la resolució es coneixerà al final del primer semestre del 2019), i tenint present que el propòsit de la subvenció té com objectiu la rehabilitació d’edificis per poder generar valor afegit com seria el de la divulgació de la ciència, el diner europeu podria finançar per si sol fins a la meitat del projecte. “Ho hem tirar endavant ara perquè és quan l’Ajuntament ha tingut capacitat inversora per garantir-lo. Si ens arriben els fons europeus millor, però en cas contrari la inversió està garantida amb recursos propis”, ha reiterat Ballesteros, que ha volgut allunyar el tema del debat electoral recordant que la junta de portaveus, on es troben representats tots els grups municipals, hauria avalat el format finalment presentat.

El nou Rambla Science acolirà cinc espais clarament diferenciats:

  • El soterrani es convertirà en la Galeria de la Ciència, espai que ha d’acollir dues o tres exposicions temporals cada any.
  • Als Reptes de la Ciència, ubicat a la planta baixa, hi haurà l’exposició permanent “Els reptes de la ciència”, un espai de networking, una cafeteria i una botiga tematitzada.
  • La primera planta es dividirà en un auditori polivalent amb capacitat per a 140 persones i Descobreix, un espai per fomentar, de manera lúdica, el coneixement i l’educació científiques a través de petites exposicions, tallers, espais de descoberta, sala d’audiovisuals, racons de lectura, etc.
  • A la segona planta se situarà l’espai Experimenta, amb activitats dirigides de tallers.
  • D’altra banda, el projecte també contempla l’acondicionament del terrat perquè aquest espai pugui acollir recepcions i esdeveniments.

Pel que fa als continguts del Rambla Science, mitjançant les exposicions es podrà comprendre i experimentar el dia a dia de la recerca a la URV (més de 40 grups de recerca de totes les disciplines han mostrat ja l’interès i la necessitat de participar-hi) i dels instituts del territori i comprendre què estan aportant a l’avenç de la ciència mundial. Les exposicions coexistiran amb mostres d’impacte internacional, amb la possibilitat d’incorporar-se a xarxes internacionals de centres de transferència de ciència, com la Global Science Gallery Network.

Aquest ha estat precisament un dels punts destacats per un altre dels col·laboradors del projecte, el director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge, Sergio Nasarre, responsable de posar en escrit els desitjos col·lectius sobre què havia de ser ‘Rambla Science’ en una memòria de 50 folis. “El proper mes de gener s’obre convocatòria i demanarem la nostra inclusió en aquesta xarxa”, afirmava destacant que no hi ha res semblant al nou concepte que es vol introduir a Tarragona “més avall del Llobregat”.

La seva presència en el projecte garanteix polivalència al mig del camp. En primer lloc perquè, tal com ha recordat Ballesteros, la seva experiència permet comptar amb una “autopista” pels passadissos d’Europa que porten als FEDER. I També perquè dota de relat allò que els responsables dels quatre instituts vinculats a la URV demanaven. “El projecte té cinc aspectes clau a cobrir -afirmava Nasarre-. La generació de vocacions i la retenció del talent en primer lloc. Després la transferència del coneixement científic, la diversificació del tipus de turisme cap a un de sostenible i especialitzat, la constitució d’un dels motors del que ha de ser la Regió del Coneixement del Sud de Catalunya i la dinamització del centre de la ciutat”.

El darrer és un punt per fer-hi estada mediàtica. Perquè els veïns han reclamat des del primer dia un ús social a l’edifici, situat a la Rambla Nova de la ciutat i que ocupa una superfície de 2.700 metres quadrats repartits en tres plantes, als quals s’han d’afegir 1.000 metres quadrats del semisoterrani. A preguntes dels periodistes, Ballesteros ha explicat que “el projecte disposa d’espais permeables a la ciutadania” fent especial esment “a l’auditori, que també estarà obert a la ciutat per permetre així una certa vida social” que ajudi a veure l’edifici com “una mena de centre cívic”.

Cal recordar que el Banc d’Espanya, d’estil neoclàssic, va ser construït l’any 1928 per l’arquitecte Joan de Zavala i Lafora. Està tancat des del 2003 i és de titularitat municipal des del 2010. Actualment està catalogat com a bé cultural d’interès local (BCIL).

J.Siré